17.8 C
València
Divendres, 30 gener, 2026

Escratge, aüc i aücar

Un amic fa uns pocs mesos em va passar un article per a publicar en un digital per a que li’l corregira. En el text hi havia una paraula del castellà, escrache, originària d’Argentina i Uruguai. Significa ‘manifestació popular de protesta contra una persona, generalment de l’àmbit de la política o de l’Administració, que es realitza enfront del seu domicili o en algun lloc públic al qual haja de concórrer’. La frase on apareixia eixe vocable era “El ministre va sofrir un escrache a l’eixir del ministeri”, escrit amb l’ortografia castellana, i per això, en cursiva.   

Eixa paraula va nàixer en el seu ús polític en 1995 a l’Argentina, utilitzada per l’agrupació de drets humans HIJOS, per a denunciar la impunitat dels genocides del procés de la dictadura cívico-militar alliberats per l’indult concedit per Carlos Menem. 

A Espanya, l’ús d’este terme es va generalitzar a partir de març de 2013 per a referir-se a les protestes d’acció directa de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.  

L’amic, al mateix temps que m’enviava l’article per a corregir, em preguntava què em pareixia fer una adaptació del castellà escrache a la forma ortogràfica valenciana escratxe, i també marcar-la en cursiva. Li dic que marcar una paraula no normativa en qualsevol llengua sempre és un bon recurs, encara que crec que millor escratge, perquè és una paraula que s’acaba en el sufix -ache, procedent de escrachar, argentinisme i uruguaianisme que inicialment significa ‘trencar, destrossar, esclafar, xafar/fotografiar’.

L’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, empra eixe préstec lingüístic en la forma castellana, escrache, encara que alguns mitjans de comunicació empren escratge, amb -atge i en cursiva. I el lingüiste siller Josep Lluís Pitarch empra, quan ve l’ocasió, escratge. Esta paraula té els sinònims parcials escarni, ‘burla amb què es tracta de ridiculitzar o d’afrontar a algú’, “No volia ser objecte d’escarni”, “Tots feien escarni d’ell”, i assetjament, ‘acaçament, perseguiment, importunar insistentment’, procedents dels verbs escarnir, ‘fer burla d’algú, humiliar, vexar, maltractar, agraviar’, i assetjar ‘acaçar, perseguir, empaitar’, però el nom valencià al qual més s’assembla el castellà escrache és aüc, paraula que significa ‘burla feta amb crits i soroll’, ‘crit fort o estrident i inarticulat’, paraula que va perdent-se, però ben útil i precisa. Té un significat més ampli que escratge, que significa, com hem apuntat més amunt, esbroncar a un polític o a un alt representant de l’Administració o a diversos d’estos alhora, mentres que ‘fer aücs o aücar’ es pot fer a qualsevol persona, siga de la professió o dedicació que siga. En escratge i aüc ocorre com en ficar i posar.

Podem posar qualsevol cosa en qualsevol lloc, mentres que només podem ficar una cosa si la posem dins d’una altra; sinònim de clavar, introduir. Un escratge és un ‘aüc’, és ‘aücar’, però només quan s’aüca persones amb alguna responsabilitat o autoritat, amb una motivació política o social. 

Últimes notícies

El PSPV portarà a Antifrau el ‘pelotazo’ de les vivendes públiques a Alacant

El PSPV portarà a l'Agència Antifrau el presumpte pelotazo en l'adjudicació de vivendes públiques en La Condomina. Demana explicacions, dimissions i més control.

El Barça no es fia i prepara canvis davant un Elx en urgència

El Barcelona afronta el dol en el Martínez Valero amb respecte a un Elx necessitat i amb nombroses baixes. Hansi Flic vigila la fragilitat defensiva i sospesa ajustos en l'equip.

Osasuna rep a un Vila-real en la seua pitjor ratxa recent amb la confiança reforçada

Osasuna afronta el dol en El Sadar enfortit pel seu primer triomf a domicili del curs, mentres el Vila-real arriba després de quatre derrotes seguides i poc descans.

El ‘petxinot’, el xicotet mol·lusc clau per a la filtració de l’aigua en L’Albufera

El petxinot, una cloïssa d'aigua dolça en perill crític, filtra milers de litres i sosté l'equilibri de L'Albufera. Una aliança impulsa la seua reproducció i reintroducció.

L’acusat nega l’assassinat del canonge i admet que va traure diners amb les seues targetes

El processament per l'assassinat del canonge emèrit a València ha negat l'homicidi davant el jurat i ha reconegut retirades i pagaments amb les targetes del sacerdot. El fiscal sosté que va estar en tot i que la desaparició de proves impedix corroborar la seua versió.

Detingut per robar més de 7.000 euros en tabac en botigues dels aeroports d’Alacant, València i Tenerife

Un home de 38 anys ha sigut detingut a Alacant-Elx per almenys una desena de furts en duty free d'Alacant, València i Santa Cruz de Tenerife. El botí en tabac va ascendir a 7.179,20 euros i l'operació seguix oberta amb mesures cautelars d'allunyament.

L’alcalde afirma que l’edil d’Urbanisme va ser adjudicatària d’una vivenda social abans d’entrar en política

Barcala ha sostingut que Rocío Gómez va obtindre la condició d'adjudicatària en 2018, cinc anys abans de ser regidor, i ha ordenat un expedient per a aclarir l'ocorregut. Ha promés màxima contundència i transparència, amb informació a l'oposició i possibles actuacions davant fiscalia.

Llopis apunta al rècord d’Espanya a València però evita la pressió

Quique Llopis competix este dissabte en el GP Internacional València 2026 amb el rècord nacional de 60 m barres en el punt de mira. Compartix la plusmarca de 7.48 amb Orlando Ortega i assegura que arriba sense pressió.