Denuncia l'”absoluta falta d’empatia i respecte cap a les persones afectades” per part de l’Arquebisbat
VALÈNCIA, 9 (EUROPA PRESS)
L’Associació de Damnificats per la Dana Alfafar/Horta Sud es nega a “compartir espai” amb “cap representant polític estatal o autonòmic” ja que assegura que s’han sentit i senten “en situació d’oblit absolut” i no volen que aprofiten “un esdeveniment tan íntim i sentit” com el funeral que se celebra esta vesprada a la Catedral de València “per a aconseguir netejar una imatge tacada pel fang, però sobretot per la desídia i la impunitat de la classe política”, ha denunciat l’entitat en un comunicat.
L’associació ha expressat la seua “absoluta indignació” pel “imperdonable oblit i menyspreu” cap a les 222 víctimes mortals i les 4 persones desaparegudes i les seues famílies “per part de les institucions encarregades d’organitzar un acte tan solemne i rellevant”.
“En cap moment han sigut capaços de contactar adequadament amb les famílies afectades per a informar-los i convidar-los dins del termini i en la forma escaient a l’acte, de manera que tingueren l’oportunitat de participar si així ho consideraven en la missa funeral en memòria dels seus sers estimats”, ha criticat.
Al seu juí, amb això “un cop més, queda en evidència l’absoluta falta d’empatia i respecte cap a les persones afectades i les seues famílies, ja que l’Arquebisbat sol ha reaccionat quan l’esmentat oblit ha aparegut en la premsa”.
Per este motiu i davant del “constant abandó” que des del passat 29 d’octubre patixen “per part de les autoritats polítiques d’un i d’un altre signe” asseguren que, en este moment, “no compartirem espai amb cap representant polític estatal o autonòmic”.
“Ens hem sentit i ens sentim en situació d’oblit absolut i no volem que aprofiten un esdeveniment tan íntim i sentit per a aconseguir netejar una imatge tacada pel fang, però sobretot per la desídia i la impunitat de la classe política”, conclou el comunicat.
El president de l’entitat, Christian Lesaec, en declaracions a À Punt arreplegades per Europa Press, ha criticat que “no es comprèn que es faça una missa en honor a unes persones i no es convide estes persones”, si bé ha reconegut que l’Arquebisbe, posteriorment, “ha rectificat”.
En esta línia, ha assegurat entendre “perfectament” que no siga “fàcil” localitzar a les famílies per, entre altres qüestions, la Llei de Protecció de Dades, i perquè haja afectades que no són creients, i això és “un acte litúrgic”. No obstant això, considera que la sensació que tenen és “la mala organització”.
Així, defensa que l’Arquebisbat sí que havia de celebrar una missa funeral perquè “efectivament hi ha famílies que han perdut a una persona, això és molt greu i necessiten acompanyament i consol. I fer una missa per a les famílies que són religioses, és molt, molt positiu. I que les seues Majestats els Reis, que els facen una abraçada, crec que ajudarà”.
En això jo estic a favor, però és la meua opinió. He de dir que no és l’única ja que hi ha opinions que consideren que no hauria d’haver-hi ningú, a excepció de les pròpies famílies”, ha precisat. En tot cas, ha criticat que “el que no pot ser és que s’organize pensant en Les seues Majestats, en els polítics i se t’obliden les famílies”.
Al seu judici, el primer que s’havia d’haver fet és preguntar a les famílies de les víctimes perquè moltes no se sentiran “a gust” en un mateix espai amb “polítics que són sospitosos per a nosaltres d’haver contribuït a este desastre”. I ara considera que “sobretot i per damunt, hem d’intentar tenir la màxima correcció, empatia, sensibilitat en estes famílies”.
“NO HI HAVIA AJUDA”
El president de l’entitat ha explicat que l’associació es va constituir perquè el 29 d’octubre “vam estar sols”, però “dies després”, també. “Al principi era un poc per a ajudar-nos entre tots, doncs vam veure que no hi havia ajuda, no hi havia Exèrcit, no hi havia UME, no hi havia Guàrdia Civil, no hi havia res”, ha enumerat, per a descriure la “situació de desemparament” en la qual es van veure.
Per este motiu, es van organitzar de “forma espontània” i per a “coordinar” els carrers. “El que volíem és ajudar-nos uns a uns altres, veient que estàvem sols”, ha dit, i també per a evitar “abusos, estafes o preus irregulars” que estaven començant a detectar quan havien de fer front a determinades situacions.
“DOS RIUADES: LA NATURAL I LA DE LA GESTIÓ”
I un tercer objectiu és la petició de responsabilitats: “Tenim tots clar que hi ha hagut una irresponsabilitat molt gran. Jo diria que nosaltres hem patit dos riuades: la natural, que és el de l’aigua que es va portar tot per davant, i la de la gestió tant d’esta nit com de la posterior”.
Al seu juí, “en lloc d’una gestió correcta que podria haver evitat molts danys, probablement podria haver evitat que les víctimes no foren 222, sinó menys, la gestió posterior el que ha fet és agreujar esta situació”. Per tant, “anem a reclamar i exigir responsabilitats com a acusació particular, per a saber exactament què va passar en esta nit, què va passar l’endemà i per què esta ajuda que hauria d’haver arribat, no va arribar”. “Qui és el responsable de tot això?”, s’ha preguntat.



