Un macroestudi amb més de 4.000 participants situa el focus en l’impacte social de la menstruació a Espanya i conclou que més del 80% de les dones veu alterada la seua vida quotidiana, mentres només el 15,4% manté la seua rutina sense canvis. La investigació, liderada per l’Institut Enginy (UPV-CSIC) i publicada en BMC Women’s Health, integra esta evidència en una radiografia més àmplia sobre salut menstrual que ja va abordar educació, estigma i accés sanitari.
Estratègies d’adaptació i motius
Els resultats mostren que la menstruació condiciona activitats diàries i decisions concretes. Moltes dones ajusten el seu comportament per dolor, sagnats abundants o per a evitar incomoditat i exposició. Entre les estratègies més comunes figuren modificar la vestimenta —evitar peces blanques (48%) o uns certs tipus de roba (36%)—, reduir la pràctica esportiva (21%) i limitar activitats com nadar o anar a la platja (22%). Estes mesures busquen previndre taques i gestionar millor els símptomes, i sovint no responen a preferències personals sinó a la necessitat de minimitzar riscos en entorns poc preparats. Tal com apunta la investigació, el dolor és la principal raó, però no l’única: l’ansietat davant possibles taques, la falta d’espais adequats i el temor a reaccions negatives de l’entorn evidencien que persistixen normes que releguen la salut menstrual a l’àmbit estrictament privat. En paraules de la investigadora Sara Sánchez-López, ‘la forma en què es viu no depén únicament dels símptomes físics, sinó també del context social en el qual ocorre’.
Pressió en treball i escola
En l’àmbit educatiu i laboral, moltes participants descriuen haver acudit a classe o al treball malgrat dolor intens, nàusees o fatiga. El 41% s’ha absentat alguna vegada per estos símptomes, mentres que el 44% afirma no haver interromput la seua assistència per motius menstruals. L’estudi arreplega que, fins i tot davant malestars incapacitants, algunes continuen assistint per por de perdre l’ocupació o a ser vistes com menys compromeses. Segons Sánchez-López, ‘sovint, el malestar menstrual no es reconeix com una necessitat legítima de suport, sinó com alguna cosa que pot restar credibilitat’, la qual cosa reforça decisions de presentisme que prioritzen la imatge de compromís sobre el benestar.
Els testimoniatges també descriuen burles i humiliacions relacionades amb la menstruació tant en l’adolescència com en la vida adulta. En etapes primerenques solen aparéixer en forma de comentaris o ridiculización per part de companys i amistats; ja en l’adultesa, s’expressen amb major freqüència a través del rebuig o actituds condescendents en l’entorn pròxim, incloses parelles o companys de treball. A més, la menstruació s’usa per a qüestionar o desacreditar emocions, decisions o conflictes en situacions quotidianes, especialment en l’àmbit interpersonal o domèstic. Com resumix Rocío Poveda Bautista, estes dinàmiques ‘reforcen estereotips que vinculen la menstruació amb falta de control emocional o irracionalitat, la qual cosa pot traduir-se en una menor credibilitat’.
Enfront d’estes barreres, l’estudi identifica factors protectors que afavorixen el benestar i la resiliència durant el cicle. Entorns comprensius i flexibles —en el treball, l’escola o la família— reduïxen l’impacte de l’estigma i faciliten una major participació. Les experiències més positives s’associen a contextos on parlar de menstruació no genera incomoditat i on es reconeixen necessitats físiques o emocionals vinculades al cicle. Així ho sintetitza Santiago Moll López: ‘les experiències més positives s’associen a contextos on parlar de menstruació no genera incomoditat i on es reconeixen les necessitats físiques o emocionals vinculades al cicle’.
