La llista d’espera quirúrgica en la Comunitat Valenciana acumulava 51.600 persones a 31 de desembre de 2025, amb una taxa de 9,91 pacients en espera per cada 1.000 habitants. Esta proporció situava a l’autonomia com la que presentava la millor dada del país i reflectia una càrrega assistencial continguda en comparació amb altres comunitats. El temps mitjà per a sotmetre’s a una intervenció no urgent se situava en 88 dies, per davall de la mitjana nacional.
Segons l’últim informe sobre llistes d’espera del Sistema Nacional de Salut corresponent al segon semestre de 2025, en el conjunt d’Espanya hi havia 853.509 persones esperant una intervenció quirúrgica no urgent. Esta xifra suposava un augment del 2,5% respecte al mateix període de 2024, la qual cosa indica que la pressió sobre els quiròfans continuava creixent a nivell estatal malgrat els esforços dels sistemes regionals de salut.
A escala nacional, el temps mitjà d’espera per a operar-se es va reduir a 121 dies, cinc menys que un any abans. No obstant això, darrere d’eixa mitjana s’amagaven fortes diferències entre autonomies. Mentres a Andalusia la demora aconseguia els 173 dies i a Catalunya els 142, en la Comunitat de Madrid es quedava en 50 dies i al País Basc en 64. Estes disparitats mostren la desigual capacitat de resposta dels diferents servicis regionals de salut per a absorbir la demanda quirúrgica.
Les diferències també eren evidents en la taxa de pacients en llista d’espera per cada 1.000 habitants. La mitjana estatal se situava en 17,69, però comunitats com Cantàbria (24,92), Catalunya (24,84), La Rioja (23,8) o Andalusia (23,51) superaven àmpliament eixe nivell. En l’extrem oposat es trobava la Comunitat Valenciana, amb 9,91, seguida per Castella i Lleó (10,57), País Basc (10,81) i Madrid (11,23), territoris que mostraven una menor saturació relativa.
Pacients que esperen més de sis mesos
En la Comunitat Valenciana, 8.309 persones portaven més de sis mesos esperant una intervenció quirúrgica al tancament de 2025, la qual cosa representava el 16,1% del total de pacients en llista. Este percentatge se situava clarament per davall de la mitjana nacional, que era del 21,6%, 1,3 punts menys que l’any anterior. La diferència indica que, encara que existix un grup significatiu de pacients amb demores prolongades, el pes d’estos casos és menor que en el conjunt d’Espanya.
En altres comunitats, la proporció de persones que esperaven més de mig any per a ser operades era sensiblement superior. A Andalusia eixe percentatge s’elevava al 32,2%, a Catalunya al 32% i a Cantàbria al 26,2%, la qual cosa evidencia una major acumulació de casos de llarga espera. En l’altre extrem, la Comunitat de Madrid a penes registrava un 0,8% de pacients en esta situació, el País Basc un 2,3% i Galícia un 5,7%, xifres que reflectixen sistemes amb major capacitat per a evitar que les esperes es prolonguen tant.
La llista d’espera també afecta a les consultes amb l’especialista. A Espanya, a 31 de desembre de 2025, hi havia una taxa de 84,42 persones per cada 1.000 habitants esperant la seua primera consulta en atenció especialitzada hospitalària, 1,2 punts més que un any abans. És a dir, més ciutadans estaven pendents d’una primera valoració, la qual cosa a mitjà termini pot traduir-se en un augment de les intervencions pendents.
Malgrat este increment en el nombre de persones en llista, el temps de demora per a eixa primera consulta es va reduir en tres dies, fins a situar-se en 102. No obstant això, el 61,5% dels pacients tenia una cita fixada per a més de 60 dies, la qual cosa mostra que la majoria continua esperant més de dos mesos abans de ser vista per un especialista. Esta situació pot retardar diagnòstics i tractaments, impactant en l’evolució de moltes patologies.
Per comunitats autònomes, on més s’esperava a l’especialista era a Navarra, amb 152 dies de mitjana, seguida d’Aragó, amb 138, Andalusia, amb 136, Catalunya, amb 120, i Extremadura, amb 112. En el costat contrari, La Rioja registrava la demora més baixa, amb 32 dies, per davall del País Basc (49), Cantàbria (61), Galícia (63), Castella-la Manxa (64) i Madrid (68), on les llistes d’espera per a consultes externes eren més contingudes.
En la Comunitat Valenciana, la taxa de persones que esperaven cita amb l’especialista era de 83,35 per cada 1.000 habitants, lleugerament per davall de la mitjana nacional. El temps d’espera mig se situava en 95 dies, una xifra que, encara que inferior a la dels territoris amb més demores, continua suposant més de tres mesos fins a la primera visita en atenció especialitzada.
Dins de l’activitat quirúrgica, els hospitals de la xarxa del Sistema Nacional de Salut realitzen cada any més de 3,5 milions d’intervencions, tant urgents com programades, sent estes últimes les que alimenten les llistes d’espera. En la Comunitat Valenciana, l’especialitat amb major demora per a operar-se era Cirurgia Plàstica, amb 152 dies, enfront dels 269 de mitjana nacional en eixa mateixa àrea. A continuació se situaven Cirurgia Pediàtrica, amb 147 dies d’espera mitjana, Neurocirurgia, amb 128, Otorrinolaringologia, amb 115, Urologia, amb 111, i Traumatologia, amb 99.
Per contra, les especialitats quirúrgiques amb menors temps d’espera en la Comunitat Valenciana eren Oftalmologia, amb 55 dies, Cirurgia cardíaca, amb 63, i Dermatologia, amb 66. Estes xifres indiquen que la pressió assistencial no és homogènia i que determinades àrees quirúrgiques concentren la major part dels retards, mentres unes altres aconseguixen oferir una resposta més àgil.
Una cosa similar succeïx en les consultes externes. Les esperes més llargues corresponien a Neurologia, amb una mitjana de 108 dies, seguida de Traumatologia i Cardiologia, les dos amb 105 dies. També destacaven Dermatologia, amb 103, i Oftalmologia, amb 102. En estes especialitats, tant el volum de pacients com la complexitat dels casos contribuïxen a allargar els terminis.
En l’extrem oposat se situaven les consultes de Cirurgia General, amb una mitjana de 64 dies, Ginecologia, amb 65, i Otorrinolaringologia, amb 73. Estes dades mostren que, encara que la Comunitat Valenciana presenta la taxa més baixa de llista d’espera quirúrgica del país, persistixen importants diferències internes entre especialitats que condicionen l’experiència dels pacients segons el tipus d’atenció que necessiten.
