El tècnic de la delegació territorial de Vivenda a Alacant que va tramitar i va visar en exclusiva els expedients de 140 vivendes de protecció pública (VPP) de la promoció Els Naus, a la Platja de Sant Joan, va reconéixer al seu superior que havia adjudicat una d’eixes cases a la seua parella sentimental i va assumir que havia comés un greu error.
Segons el testimoniatge oferit davant la magistrada instructora pel secretari territorial adjunt de la conselleria de Vivenda a Alacant, Vicente Caturla, el funcionari expedientat li va confessar la seua responsabilitat quan el cas va eixir a la llum i la seua parella va aparéixer entre les persones beneficiàries de les vivendes públiques. En eixe moment, i ja amb l’escàndol en els mitjans, el superior li va demanar explicacions per la presència d’eixe nom en la llista oficial d’adjudicataris.
Caturla va traslladar que el treballador li va dir de manera literal que el sentia, que l’havia ‘cagada’ i que assumiria tota la responsabilitat. Esta conversa, produïda després de la difusió pública del cas, ha quedat incorporada al procediment judicial com un dels elements que apunten a una actuació irregular en l’adjudicació d’almenys una de les vivendes protegides.
El funcionari havia assumit per iniciativa pròpia la tasca de tramitar i visar en exclusiva tots els expedients de les vivendes dels Naus. D’esta manera, es va convertir en el responsable únic de revisar la documentació, comprovar els requisits dels sol·licitants i validar les propostes d’adjudicació. Eixa concentració de funcions en una sola persona va facilitar que la seua actuació passara inicialment inadvertida per a la resta de l’estructura administrativa.
Un sistema de control qüestionat
En la primera ronda de compareixences com a testimonis davant el jutjat que investiga les presumptes irregularitats en estes VPP han declarat, a més de Caturla, el director territorial de la conselleria de Vivenda, Juan Manuel Galbis, i la cap de servici, Concepción Morillas. Tots ells han detallat com es van organitzar els treballs administratius i qui era l’encarregat de revisar els testimonis.
Segons ha explicat a l’eixida dels jutjats l’advocat de l’acusació popular exercida per Ciutadans (Cs), Eduardo García-Ontiveros, els tres testimonis van coincidir que no revisaven personalment els expedients perquè confiaven en el funcionari ara sancionat, que portava més de vint anys en l’administració. Eixa confiança prolongada en el temps va permetre que les seues decisions no foren supervisades de manera sistemàtica, la qual cosa, segons el lletrat, hauria contribuït al fet que es produïra l’adjudicació polèmica a la seua parella.
L’advocat ha avançat que sol·licitaran la declaració d’este tècnic perquè explique amb detall l’ocorregut, tant davant la magistrada com en relació amb la forma en la qual va gestionar els expedients de la promoció. La seua compareixença encara no té data, i es considera una peça clau per a aclarir si, a més de l’adjudicació a la seua parella, es van produir altres irregularitats en el procés.
García-Ontiveros ha qualificat com a clarificador el relat oferit pels tres testimonis i ha assenyalat que, al seu juí, la normativa actual de vivenda pública funciona com un autèntic colador. En la seua interpretació, el marc legal permet que en promocions com la de la Platja de Sant Joan el verdader poder de decisió recaiga en el promotor, sense una regulació que obligue de manera efectiva a l’administració a comprovar el compliment de tots els requisits exigits per a accedir a una VPP.
El lletrat ha descrit que s’obri així un ventall ampli de possibilitats perquè els promotors puguen actuar sense el control adequat, la qual cosa incrementa el risc que es repetisquen situacions irregulars. A això se suma que, en este cas, els responsables jeràrquics van delegar el control en un únic tècnic, la qual cosa va deixar sense verificació el procés de concessió de les vivendes.
La investigació judicial continuarà el 24 d’abril amb la declaració com a testimonis d’altres cinc funcionaris de la delegació territorial de Vivenda que han intervingut en la revisió dels expedients després de destapar-se el cas. Els seus testimoniatges serviran per a reconstruir com s’han revisat les sol·licituds una vegada conegudes les possibles irregularitats i quins mecanismes de control s’han aplicat des de llavors.
L’anomenat escàndol dels Naus ha desencadenat una intensa tempesta política a l’Ajuntament d’Alacant. Les revelacions sobre l’adjudicació de vivendes han derivat en diverses dimisions de càrrecs públics. Entre elles figuren la regidora d’Urbanisme, Rocío Gómez, i la directora general municipal María Pérez-Hickman, que els seus dos fills i un nebot van resultar adjudicataris d’una VPP.
També ha dimitit el cap de gabinet de la conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Miguel Ángel Sánchez, en aparéixer el seu entorn vinculat a l’adquisició d’una d’estes vivendes protegides. Estes eixides posen de manifest l’impacte polític del cas i la pressió sobre els responsables institucionals vinculats directament o indirectament a la promoció dels Naus.
En paral·lel, diversos funcionaris han sigut apartats de les seues funcions o sotmesos a expedients disciplinaris, entre ells dos tècnics de l’àrea d’Urbanisme. La causa penal compta ja amb la personació com a acusació popular de Cs i del PSPV-PSOE, i s’ha sol·licitat també l’entrada en el procediment del sindicat Mans Netes. En este últim cas, l’Audiència Provincial d’Alacant ha de resoldre encara un recurs contra la decisió de la magistrada d’exigir la presentació d’una querella formal per a permetre la seua participació en la causa.
Mentres avança la instrucció, el cas ha posat en el centre del debat públic el model d’adjudicació de vivenda protegida, el paper dels promotors privats i la necessitat de reforçar els controls interns per a evitar que es repetisquen pràctiques que puguen vulnerar els principis d’igualtat i transparència en l’accés a una VPP.
