En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pedro Martínez ressalta la victòria coral del València Basket davant el Riu Breogán

Pedro Martínez celebra el triomf del València Basket davant el Riu Breogán com una victòria coral en la qual subratlla l'aportació defensiva d'Isaac Nogués i la bona faena de Yankuba Avenc i Kameron Taylor.

Montero lidera un València Basket coral per a doblegar al Riu Breogán (105-88)

València Basket s'imposa al Riu Breogán per 105-88 en el Roig Arena, en un triomf coral liderat pel dominicà Jean Montero i sustentat en la potència ofensiva local.

Mor als 78 anys Josep Piera, poeta i referent de la literatura valenciana

El poeta i narrador valencià Josep Piera, figura clau de la Generació dels 70 i autor àmpliament premiat, ha mort als 78 anys. Institucions i representants públics destaquen el seu llegat literari i el seu compromís amb la cultura valenciana.

Dos morts en la segona fase de l’operació de trànsit de Setmana Santa en la Comunitat Valenciana

La segona fase de l'operació especial de trànsit de Setmana Santa registra dos víctimes mortals a Vila-real i Calp i un alt volum de desplaçaments per carretera.

Remuntada del Celta a Mestalla per a afermar-se en llocs europeus

El Celta de Vigo remunta al València amb una espectacular segona part a Mestalla, s'aferra a la zona europea i deixa al conjunt local sense premi malgrat el doblet de Guido Rodríguez.

Les màximes freguen els 27 graus en una Jornada de Pasqua molt temperada en la Comunitat

La Comunitat Valenciana ha viscut un Diumenge de Pasqua molt temperat, amb màximes de fins a 27,5 graus en diversos municipis de l'interior i prelitoral, i valors una mica més moderats en les capitals de província.

El Celta remunta a Mestalla i consolida la seua plaça europea davant el València

El Celta de Vigo remunta al València amb una brillant segona part, s'imposa 2-3 a Mestalla i reforça la seua posició europea mentres el conjunt local deixa escapar una ocasió per a acostar-se a Europa.

Mor un ciclista de 57 anys en xocar amb un cotxe en la N-332 a Calp

Un ciclista de 57 anys ha mort després de col·lidir amb un cotxe en la N-332 al seu pas per Calp. Els servicis d'emergència van intentar reanimar-ho sense èxit.