33.5 C
València
Dimarts, 1 juliol, 2025

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

- Advertisement -Telegram València Diari

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

El Castelló llança nou equipament amb homenatge a la llegenda Juan Bautista Planelles

El Castelló presenta el seu nou equipament amb memòria a Juan Bautista Planelles, llegenda del club i exfutbolista destacat, estrenant al proveïdor Erreà.

Juny registra 29 morts per altes temperatures en la Comunitat Valenciana en un mes rècord de calor

Juny de 2025 ha sigut el mes més càlid registrat a Espanya i ha causat 29 morts en la Comunitat Valenciana atribuïbles a les altes temperatures, en el context d'una onada de calor que continua activa.

Prop de 700 coralistas d’Europa, Amèrica i Àsia participen en el 71é Certamen Internacional d’Havaneres de Torrevieja

El 71é Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia de Torrevieja comptarà amb prop de 700 coralistas d'Europa, Amèrica i Àsia, que es reuniran del 20 al 26 de juliol a Alacant.

El Llevant confirma l’eixida d’Andrés Fernández, Algobia, Ignasi Miquel i Marcos Navarro

El Llevant anuncia oficialment l'eixida de quatre jugadors clau: Andrés Fernández, Ángel Algobia, Ignasi Miquel i Marcos Navarro, després de la finalització dels seus contractes.

Vint-i-set curtmetratges competixen pel Faro de Plata en el Festival de Cinema de l’Alfàs del Pi amb accés als Goya

El Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi a Alacant selecciona 27 curtmetratges per a competir pel Faro de Plata, amb passada directa als premis Goya, i ret homenatge a figures del cinema espanyol.

El València Basket renova a Xabi López-Arostegui fins a 2027 consolidant la seua plantilla

El València Basket ha renovat el contracte de Xabi López-Arostegui fins a juny de 2027, assegurant la presència de l'aler internacional en l'equip valencià i complint amb el requisit de jugadors formats localment.

El festival Estació de les Lletres i la revista Camacuc reben els Premis Nacionals al Foment de la Lectura 2025

El festival Estació de les Lletres a Sevilla i la revista infantil valenciana Camacuc són guardonats amb els Premis Nacionals al Foment de la Lectura 2025 per la seua contribució a la promoció de la lectura entre xiquets i jóvens.

València aconseguix els 175.000 usuaris amb factura electrònica d’aigua per a impulsar la sostenibilitat

València ha superat els 175.000 usuaris que utilitzen la factura electrònica de l'aigua, evitant més d'un milió de factures en paper i promovent la sostenibilitat en 2025.