L’actriu alacantina Cristina Fenollar ha mort als 60 anys en el seu domicili situat en el barri de Sant Gabriel d’Alacant, on va nàixer i va residir durant tota la seua vida. Fenollar portava diversos anys retirada de l’escena teatral, la televisió i el cinema degut a problemes de salut que van limitar la seua activitat artística.
La seua mort ha sigut confirmada per fonts pròximes, encara que no s’han especificat les causes exactes de la defunció. La notícia ha sigut lamentada per la comunitat cultural valenciana, que ha reconegut la seua contribució destacada a l’art i el seu llegat durant dècades.
Una carrera destacada en teatre, televisió i cinema
Cristina Fenollar va nàixer a Alacant en 1965 i va desenrotllar una àmplia trajectòria professional, obtenint nombrosos premis que avalen el seu talent i dedicació. Va ser guardonada amb el Premi José Estruch en 2022, un reconeixement rellevant en l’àmbit teatral valencià, a més d’altres premis com el Narcís del Sindicat de Actors i Actrius Professionals Valencians en 2020, el Tirant a la millor actriu secundària en 2001 i el Túria en el mateix any.
Premis que avalen el seu talent
En televisió, Fenollar va participar en sèries populars com Aída (2008), El Comissari (2008), Jo soc Bea (2006), Hospital Central (2006) i Companys (2000), deixant una petjada significativa en la pantalla petita.
Experiència en televisió
Al cinema, la seua filmografia inclou la participació en tres llargmetratges, reforçant la seua diversitat i versatilitat com a actriu.
Treball en cinema
L’impacte i llegat de Cristina Fenollar
Des de la Conselleria Valenciana de Cultura s’ha expressat un missatge de condol en xarxes socials, destacant la seua influència en les arts i el respecte que mereixia entre els seus companys i el públic. La seua trajectòria artística és recordada i valorada com un exemple de compromís i excel·lència en el món cultural valencià i espanyol.
La comunitat artística lamenta la pèrdua d’una figura rellevant que va contribuir a l’enriquiment del teatre, la televisió i el cinema nacional, deixant una petjada inesborrable en cada camp on va actuar. El seu llegat continua inspirant a noves generacions que valoren la passió i l’esforç en les arts escèniques.