L’examen de la selectivitat, la PAU d’accés a graus universitaris, realitzat fa poques setmanes, en primera convocatòria, pareix que ha sigut polèmic per més d’un motiu. Un d’ells, pel canvi de model i de criteris més exigents de correcció que ha causat una baixada en les notes, i un augment de la quantitat d’estudiants que no han aprovat la prova, encara que no tants com algú pronosticava.
Un altre motiu de queixa per a estudiants i per a molts opinadors i conreadors valencians d’esta llengua ha sigut que en l’examen d’accés a les universitats valencianes la prova de valencià, en literatura, tenia el 90% de contingut sobre autors catalans, i el 10% sobre un autor valencià. Com si no hi haguera més escriptors i escriptores valencians i valencianes.
L’altre motiu originador de rebuig en molta gent ha sigut la diferència, a la baixa, entre les notes de valencià i les de la resta de la prova. Molts i moltes examinands amb notes d’excel·lent o notable alt han tret en valencià qualificacions de 4, 5 o suspesos. Pareix que la nota d’1 ha sigut més nombrosa que mai.
Això, la distància entre la nota en esta llengua i la de la resta d’assignatures, ha sigut una constant durant alguns anys i així ha sigut apuntat en mitjans de comunicació, entre ells, en articles en el Levante-EMV i en este mateix diari.
Això, podria no tindre importància si no tinguera conseqüències negatives per a molts i moltes estudiants i no penalitzara en l’obtenció de la nota final de la PAU, als efectes de la matriculació en la facultat o escola universitària elegida.
El patró d’examen i els criteris i de correcció en l’assignatura de valencià, especialment d’enguany, han fet abaixar la nota mitjana final a moltíssims examinands, amb nota d’excel·lent en la resta de notes avaluables, amb la conseqüència de quedar-se fora dels estudis desitjats. I altres, amb bones qualificacions, amb aprovat o notable, han quedat fora en esta convocatòria i en altres anteriors.
Entre altres, és especialment cridaner el cas dels examinands amb notes del Batxillerat i de la resta de la PAU amb qualificacions apropiades per a ingressar en les facultats de Medicina, que es queden fora per la baixada que provoca la nota de valencià en la selectivitat. Cosa que no els pot passar als i a les estudiants que estaven exempts de l’estudi de valencià en el Batxillerat, i que igualment tenen l’exempció de valencià, en la prova d’accés a la universitat, per tant, sense cap exercici que, en la pràctica, en gran part penalitze. És a dir, en compte d’establir mesures incentivadores del coneixement del valencià, les disposades en les proves mencionades, amb els criteris de correcció punitius, característics de l’ortodòxia lingüística, i especialment en la prova d’enguany, han fet que, com en molts casos, eixe exercici haja sigut una carrera d’obstacles i un sudoku.
Com és possible que examinands amb nota de 9 i 10 en la resta d’assignatures traguen 4 i 5 en valencià? ¿Per què un/a estudiant de Conca o d’Albacete, o amb exempció de valencià, té més facilitat per a obtindre plaça en Medicina o en altres graus amb nota de tall alta en les universitats valencianes que un titulat en Batxillerat en un institut valencià?
Caldria revisar algunes normes per a evitar que esta llengua siga un llastre per a valencians i valencianes per a accedir a estudis superiors o a altres llocs. El valencià, com qualsevol llengua moderna i occidental, és fàcil, el fa difícil aspectes de la normativa massa complexa, i especialment els criteris de correcció, l’excessiva penalització i demonització de les faltes ortogràfiques i una notable subordinació al model del català oriental.
Des d’estes modestes línies demanem canvis en el sentit descrit, i especialment instem les autoritats universitàries, acadèmiques i polítiques que esbrinen i prenguen part en este tema, per tal que el valencià siga un al·licient i no una rèmora per als que necessiten demostrar, acadèmicament o professionalment, el seu coneixement.
En la convocatòria d’enguany, algun gurú i guardià de les essències lingüístiques, amb poder en la confecció i correcció de la prova de valencià, deu haver considerat que, davant del bandejament i rebaix que esta llengua està tenint per part d’algun sector del govern autonòmic, per a contrarestar-ho, se li ha de donar més “valor” al valencià, i aplicar criteris de correcció més selectius i de més “puresa” lingüística. I penalitzar més les faltes o errors en la selectivitat. Alguns han actuat amb un esperit propi de talibans, aplicat a la lingüística. I qui paga eixa decisió de “fer valdre” més el valencià? Els i les examinands, que veuen com s’incrementen les notes baixes i els suspensos, amb la conseqüència, molts, de no ser admesos en la carrera triada en primer lloc o fora de la llista d’aprovats.
Algú apunta la que creiem una bona solució de discriminació positiva envers el valencià, mentres no hi haja una revisió normativa. La prova la veiem obligatòria per als i a les estudiants sense exempció, però que només compte si supera o iguala la mitjana de la resta d’assignatures i que no reste en cap cas. Que la llengua pròpia perjudique valencianoparlants, com ocorre en la prova mencionada, és una anomalia que és necessari i urgent superar. Al capdavall, demanem que el valencià no castigue els valencians.
A banda del nostre columnista habitual, esta setmana l’article està escrit conjuntament amb la professora doctora i vocal en les proves de selectivitat Maite Amat, des de fa molts anys.
