El València va firmar la seua primera victòria de la temporada amb un clar 3-0 davant el Getafe, un marcador que talla la bona ratxa azulona i va alleujar tensions just abans de l’aturada de seleccions. Diakhaby va obrir el camí amb una cabotada, Danjuma va ampliar la renda després d’una transició precisa i Hugo Duro va sentenciar en l’afegit amb assistència del debutant Ramazani. La posada en escena de l’equip va ser madura: control del ritme, pressió coordinada i eficàcia en les àrees.
Un pla que va donar equilibri
Carlos Corberán va ajustar l’onze per a respondre al plantejament de José Bordalás. La sanció de Gayà va obligar a l’entrada de Jesús Vázquez i, a més, Diakhaby, Santamaría i Hugo Duro van ser titulars per Copete, Pepelu i Dani Raba. El Getafe, amb defensa de cinc i Uche com a referència, va buscar un dol físic i de segones jugades.
L’arrancada va ser igualada fins que el València va guanyar metres i va començar a sumar arribades. Vázquez va provar d’hora a David Soria i Santamaría va fregar el gol en un córner, però superar la saga visitant exigia paciència. El conjunt madrileny va respondre amb un avís de Arambarri després d’una acció de Uche que va marxar prop del pal, exemple d’un pla que pretenia castigar qualsevol pèrdua local.
Una aturada per l’atenció a un aficionat —resolt sense gravetat— va refredar el ritme i va servir com a pausa d’hidratació. El València va reprendre el pols amb Danjuma molt incisiu des de l’esquerra, forçant servicis de cantonada. En un d’ells, Rioja va posar una pilota tibant i Diakhaby es va elevar sense oposició per a cabotejar a l’esquadra. Djené va protestar per un possible agarrón, però el punt va pujar al marcador i el 1-0 va condicionar la resta del primer acte.
Reacció del Getafe i sentència final
Després del descans, el Getafe va buscar la igualada, encara que un córner a favor va acabar tornant-se en contra seua. Aguirrezabala va buidar de punys i Javi Guerra va activar la contra amb una passada vertical que Danjuma va transformar en el 2-0 amb una retallada i un derechazo ajustat. El colp va obligar a Bordalás a moure la banqueta amb Ensabonada i Borja Mayoral per a guanyar presència en l’àrea.
El partit es va obrir per moments. Foulquier va sorprendre des de darrere i va habilitar a Diego López, el tret del qual va eixir per damunt. En la rèplica, Ensabonada va generar una ocasió per a Uche que va marxar per poc, símptoma que el Getafe no renunciava a estrényer. Corberán va refrescar llavors el mitjà amb Pepelu i va donar continuïtat al control amb Raba, buscant més possessió per a refredar la reacció visitant.
En el tram final, el Getafe va acumular centres i tirs llunyans. Arambarri ho va intentar i Adrián Liso va estavellar un tret en el pal, la més clara dels seus. Quan el crono s’acostava al tancament, va arribar l’estrena de Largie Ramazani, que va aportar velocitat a l’espai. En el 97, l’extrem va atacar el costat, va servir una passada mesurada i Hugo Duro, incisiu tota la nit, va espentar el 3-0 que va certificar una victòria convincent a Mestalla.
Les lectures posteriors van reforçar el guió del partit: Corberán va subratllar la mentalitat i l’esforç col·lectiu i va recalcar que la competència interna permetrà girar sense perdre nivell; Bordalás va considerar el resultat inflat per al vist i va admetre que dos errors van castigar el seu equip, al mateix temps que va valorar la intensitat i les virtuts físiques i tècniques del rival.
El triomf, en la tercera jornada, arriba amb Mestalla ple —45.449 espectadors— i deixa al València amb impuls per al retorn després de l’aturada. Hernández Maeso va amonestar a Javi Guerra i Diakhaby en un dol aspre per moments, però resolt per la pegada local.
