L’entorn de la exconsellera d’Interior Salomé Pradas assegura que, la vesprada del 29 d’octubre, en plena DANA en la Comunitat Valenciana, va promoure que es cridara al president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, perquè s’incorporara al Cecopi de manera telemàtica malgrat que la normativa li exigia ser present a la sala. Segons eixes fonts, cap representant de la CHJ va acudir a la reunió de coordinació.
Les mateixes fonts es remeten a un vídeo de la reunió del Cecopi d’eixe dia. En les imatges s’escolta a Pradas marcar pautes de comunicació que van coincidir amb l’avís És-Alert enviat als mòbils a les 20.11, en demanar que la informació oficial es canalitzara pel 112, el perfil d’Emergències de la Comunitat Valenciana i À Punt. En eixe mateix moment li la sent reclamar la connexió de la delegada del Govern, Pilar Bernabé, i sol·licitar que es localitzara a Polo; el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, s’oferix a gestionar la crida.
Obligació de presència en el Cecopi
L’entorn de Pradas subratlla que el Pla Especial d’Inundacions establix que, quan s’activa un pla de presa com el de Forata, el president de la CHJ i la resta de responsables han d’estar en el Cecopi de manera presencial i obligatòria. Asseguren que, malgrat eixe requisit, eixe dia no va acudir cap representant de la Confederació.
Eixa absència, afigen, va obligar a activar una crida per a garantir almenys una intervenció telemàtica des de la CHJ. Una participació a distància permet traslladar dades i criteris, però no substituïx la presència física, clau per a agilitzar decisions, contrastar informació amb els equips tècnics i coordinar en temps real a totes les administracions implicades en una emergència d’esta magnitud.
Respecte al flux d’informació, les fonts sostenen que la CHJ va centrar les seues aportacions en la presa de Forata i que en el Cecopi no es van facilitar dades sobre l’evolució del barranc de Poio, que al seu juí requeria una atenció prioritària. Consideren que eixa falta de dades va reduir el camp d’anàlisi del risc i va condicionar les mesures preventives que es van traslladar a la població. Afirmen que esta carència ha quedat acreditada amb el pas dels mesos.
El cas torna a posar el focus en la coordinació institucional durant episodis de pluges extremes i en la necessitat de mantindre canals únics d’informació per a evitar missatges contradictoris. Les afirmacions es realitzen entorn del material audiovisual d’aquella sessió i a l’activació dels protocols previstos pel pla d’inundacions.