València es convertirà en la primera gran ciutat europea autosuficient en subministrament d’aigua potable durant emergències, recolzada en l’aqüífer que discorre sota la ciutat, amb un volum estimat de 2.500 hm³, i en un pla municipal que mobilitza 120 milions d’euros. L’objectiu és blindar el servici davant fallades de la xarxa principal i contingències com a temporals extrems o apagades, activant un circuit alternatiu de captació, potabilització i distribució dins del terme municipal.
Un pla de 120 milions amb horitzó 2026-2031
L’Ajuntament ha dissenyat un Pla d’Infraestructures Crítiques 2026-2031 emmarcat en l’estratègia València MÉS Segura. El full de ruta combina mesures de formació i cultura d’emergència amb actuacions sobre les infraestructures essencials perquè, si la captació i el tractament externs fallen, la ciutat mantinga el subministrament. De manera paral·lela, el projecte preveu ampliar la xarxa de canons antiincendis, un recurs clau en episodis de risc.
Els últims episodis de vulnerabilitat han sigut una dana que va posar en escac el canal Xúquer-Túria i una apagada que va afectar el país, situacions que van deixar al descobert la dependència d’instal·lacions situades fora del terme municipal. El nou esquema busca reduir eixa exposició i acurtar els temps de resposta quan el sistema convencional patisca incidències.
Pous, potabilitzadores i energia de suport
Entre les actuacions previstes figuren la renovació i ampliació de la xarxa d’aigua en baixa, actualment destinada al reg, per a habilitar-la com a via de distribució d’emergència; la construcció de 4 nous pous municipals per a captar aigua del nivell freàtic; i la instal·lació de 4 plantes potabilitzadores dins de la ciutat per a tractar eixe recurs en situacions d’urgent necessitat. A més, s’adquiriran macrogrups electrògens d’alta generació, dissenyats a mesura, amb la finalitat de mantindre en funcionament els grups d’impulsió de les ETAP i arrancar les potabilitzadores en cas d’apagada.
Amb este esquema, si es produïra un trencament del canal Xúquer-Túria o una parada de les plantes de tractament situades en altres municipis, València podria activar pous i potabilitzadores pròpies per a garantir el proveïment. El gran volum de l’aqüífer subterrani, equivalent al doble de l’embassament d’Alarcón ple, oferix un matalàs de seguretat, encara que el seu ús estaria limitat a escenaris d’excepció i amb control tècnic.
El pla també contempla la renovació de 8,6 quilòmetres de canonades arterials crítiques que hui funcionen com a verdaderes autopistes d’aigua potable. El trencament d’alguna d’estes conduccions podria provocar el desproveïment de fins a un terç de la ciutat, la pèrdua de pressió en un quart del municipi o corts en les pedanies del sud. Substituir-les i sectoritzar la xarxa disminuïx el risc de fallades en cascada i facilita aïllar avaries sense comprometre a barris sencers.
Actualment, els depòsits municipals permeten assegurar al voltant de 24 hores de subministrament en una situació crítica. La meta és duplicar eixa autonomia fins a les 48 hores, guanyant marge per a estabilitzar la xarxa, prioritzar consums essencials i desplegar el sistema alternatiu quan siga necessari. Amb estes inversions, la ciutat eleva la seua resiliència i es prepara per a emergències que, cada vegada amb més freqüència, deixen de ser excepcionals.
