L’economia digital representa ja el 18% del PIB de la Comunitat Valenciana, quasi una quinta part de l’activitat, cinc punts més que fa una dècada. En 2023 el seu valor es va situar en 22.350 milions, segons l’Observatori LAB d’I+D+i, Tecnologia i Emprenedoria 2025, que mesura producció i ocupació vinculats a activitats intensives en tecnologia.
Entre 2021 i 2023 el Valor Afegit Brut digital va créixer un 4,2%, el major avanç entre les regions analitzades. No obstant això, la Comunitat continua per darrere dels territoris més digitalitzats: Madrid aconseguix un 30,3% del seu PIB, Catalunya un 22,8% i el País Basc un 22,1%. La bretxa indica que, encara que el ritme millora, la digitalització del teixit productiu valencià encara avança més lentament que en els principals pols econòmics del país.
Bretxa amb altres regions
L’ocupació especialitzada oferix llums i ombres. En la Comunitat treballen més de 176.000 especialistes digitals, el 8,4% del total de l’ocupació. No obstant això, la prima salarial d’estos perfils és del 37%, clarament per davall del 50% de la mitjana nacional i de Madrid. Esta menor retribució relativa reduïx l’atractiu per a captar i retindre talent i pot desplaçar professionals cap a mercats amb millors condicions.
La disponibilitat de talent dins de les empreses també és limitada: només el 12,8% de les industrials i el 15,3% de les de servicis compten amb especialistes digitals, percentatges inferiors a la mitjana espanyola (14,2% i 19,4%). Este dèficit intern retarda l’adopció de ferramentes digitals, complica l’escalat de projectes i retalla el potencial de productivitat. A això se suma que únicament el 12,5% de les empreses valencianes declara disposar de personal propi per a atendre necessitats TIC, la qual cosa afavorix l’externalització i reduïx la capacitat de resposta davant canvis tecnològics.
I+D i innovació
El gasto privat en I+D de la Comunitat suposa el 6,1% del total nacional. Encara que la inversió s’ha triplicat en dènou anys, passant de 220 milions en 2003 a 669 milions en 2022, dos terços del gasto privat es concentren a Catalunya, Madrid i País Basc. Esta concentració explica part de les asimetries en accés a finançament, xarxes de col·laboració i centres tractors.
En l’àmbit públic, la pandèmia va accelerar l’aposta per la ciència: entre 2019 i 2022 el gasto en I+D va créixer un 37% i va superar els 180 milions. Així i tot, la participació de les administracions valencianes en el gasto nacional és del 5,5%, molt per davall de Madrid (34%) i Catalunya (25%) per la ubicació de grans organismes d’investigació en eixos territoris.
La universitat és un punt fort. La Comunitat registra la major intensitat d’I+D universitari d’Espanya, amb un 0,37%, per damunt de la Comunitat de Madrid i Catalunya. Este capital científic obri una finestra d’oportunitat si es reforça la transferència al teixit empresarial, amb figures com els doctorats industrials i projectes compartits que acceleren l’arribada de coneixement al mercat.
En paral·lel, les empreses valencianes van destinar 1.791 milions a innovació en 2022 i al voltant de 2.900 companyies van realitzar activitats innovadores, el 17,8% del total. La regió lidera la generació de patents internacionals entre les comunitats de referència i entra per primera vegada en el top 100 de regions més innovadores de la UE segons el Regional Innovation Scoreboard. És un signe de dinamisme, però el seu impacte dependrà del fet que estes invencions es traduïsquen en nous productes i servicis d’alt valor afegit.
L’informe proposa orientar la formació cap a perfils tecnològics i d’anàlisis de dades, així com cap a sostenibilitat mediambiental i biotecnologia; atraure especialistes en àrees concretes amb possibilitats de desenrotllament a la regió; impulsar els doctorats industrials; i ampliar la presència d’especialistes digitals en les plantilles. Per a sensibilitzar sobre estos reptes, la Fundació LAB ha portat al carrer dades de l’estudi mitjançant instal·lacions efímeres en una via cèntrica de València.