La Generalitat ha distingit a més d’un centenar d’empreses i entitats per la seua contribució decisiva a recuperar la mobilitat en les zones afectades per la dana del 29 d’octubre. L’acte, celebrat en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat en el marc del Dia Europeu de la Mobilitat, va subratllar el valor institucional d’un treball que va retornar la normalitat a milers de desplaçaments quotidians.
Els reconeixements posen el focus en equips que, des del primer dia, van treballar per a reobrir carreteres i restituir servicis ferroviaris. Aquella emergència va arribar amb previsions molt pessimistes: es parlava d’una recuperació d’entre dos i tres anys i s’assumia falta de capacitat, de mà d’obra i de recursos. No obstant això, menys d’un any després el mapa de la mobilitat en les àrees afectades es considera pràcticament restablit i, a més, amb estàndards superiors de seguretat, accessibilitat i garanties de futur.
La reconstrucció no es va limitar a reposar el danyat. Les actuacions van incorporar millores deduïbles de les necessitats detectades després del temporal: reforços per a mitigar riscos, solucions d’accessibilitat i ajustos operatius per a reduir vulnerabilitats. L’objectiu va ser passar de la reobertura provisional a una xarxa més robusta, tant en carretera com amb metro, consolidant mesures que agilitzen la resposta davant episodis adversos.
Col·laboració públic-privada i esforç institucional
El Consell va destacar la col·laboració total amb el teixit empresarial, tant valencià com de la resta del país. Eixa cooperació va permetre idear solucions inèdites i executar obres de forma accelerada, amb decisions coordinades i prioritats clares. En paral·lel, es va subratllar l’esforç a pulmó de l’administració autonòmica malgrat les limitacions de finançament, la qual cosa va obligar a optimitzar recursos i concentrar-los on l’impacte era més crític.
En el balanç també va aflorar una queixa: la lentitud de l’Estat per a restablir i adequar infraestructures essencials com la Rodalia. Eixe desfasament va condicionar part del ritme de la recuperació ferroviària i va mantindre durant més temps incidències que la ciutadania percep de manera directa en els seus desplaçaments diaris.
Els guardons tenen una càrrega simbòlica singular. Estan elaborats per una firma valenciana que va transformar les canyes arrossegades per les riuades en peces de reconeixement. Convertir un residu del desastre en un objecte que agraïx el treball de reconstrucció resumix la idea de resiliència que va travessar la cerimònia.
Un reconeixement coral amb ampli suport
L’acte va comptar amb una àmpla representació institucional. Va participar la pràctica totalitat del Consell, amb el conseller d’Infraestructures, Vicente Martínez Mus, al capdavant de l’agraïment a les empreses implicades i al personal de la seua conselleria. També va haver-hi menció al vicepresident per a la reconstrucció, Francisco José Gan Pampols, per la seua labor de coordinació.
Des de l’àmbit tècnic i polític es va posar en valor el suport, la confiança i els recursos mobilitzats des de Presidència per a mantindre el pols dels equips en un context polític complex. Eixe suport, unit a la implicació del sector privat i a la resposta del territori, va permetre accelerar terminis que al principi semblaven inassumibles.
El reconeixement tanca una etapa d’emergència i obri una altra centrada en consolidar millores i aprenentatges. La mobilitat recuperada reduïx costos econòmics i socials, retorna certituds als qui depenen de la xarxa viària i ferroviària i establix un precedent de resposta davant temporals de gran impacte.
