El Llevant rep al Reial Madrid en la sexta jornada amb la moral reforçada després de guanyar a Girona. Julián Calero va assumir la dimensió del repte, però va assegurar que el seu equip competirà si combina il·lusió amb realisme i toca de peus a terra.
Il·lusió i peus en el sòl
El tècnic va recórrer a una imatge taurina per a definir el desafiament: arriba un ‘Miura‘, va dir, i és millor afrontar-ho il·lusionats que encollits. Va reconéixer que només han guanyat un partit, que eixe triomf ha servit per a trencar la closca i que l’impuls anímic pot ajudar, sempre sense perdre la mesura del que hi ha enfronte. Va insistir que hi ha distància entre els dos, però va defendre que poden complicar-li la nit al rival si ixen convençuts i contagien a la seua afició d’orgull competitiu. Va recordar que el Reial Madrid suma sis victòries en sis partits i que, més enllà del resultat, destaca la manera en què està guanyant.
Pla de partit i rotacions
Calero va explicar que ha gaudit preparant la trobada i que va optar per una sessió de vídeo breu per a no aclaparar a la plantilla, centrada en missatges clars. Va subratllar que, malgrat ser un equip recentment ascendit, no afronten el dol com un premi, sinó com un repte que exigix mirar-li als ulls al rival; anar amb por, va sostindre, et derrota per endavant. La victòria a Girona no canvia el seu full de ruta: arriben millor en l’anímic i en el futbolístic, però el pla es manté. Amb el poc temps de recuperació, es planteja refrescar algunes peces; no una revolució, sinó rotacions puntuals en una proporció adequada. Va afegir que el sistema actual permet oxigenar l’onze, fins i tot canviant a diversos jugadors de camp sense perdre estructura.
L’entrenador va assumir que el Llevant tindrà un percentatge baix de possessió. La clau, va detallar, serà manejar-se bé amb i sense pilota: estar tot el temps sense ell seria un desgast impossible, i quan el tinguen necessitaran pausa i tranquil·litat per a progressar. Va comparar la preparació amb la qual van mesurar al Barcelona: ara senten que tenen més ferramentes i més oxigen, encara que va advertir que el Reial Madrid també arriba millor.
Sobre les individualitats, va evitar pronunciar-se sobre el rol de Vinícius Jr. en el nou projecte de Xabi Alonso: és el tècnic rival qui ha d’explicar-lo, va dir, encara que confia que li traurà gran rendiment. De Kylian Mbappé va destacar la seua velocitat, desborde i gol, i va restar importància al fet que el PSG haja guanyat títols després de la seua eixida, perquè això no implica que amb ell no ho hagueren aconseguit. Va enumerar la qualitat que li envolta amb Valverde, Vinícius o Rodrygo, i va resumir la idea en què serà un onze contra onze en el qual ells també poden competir amb tot l’ànima.
Calero va recordar la seua etapa en la pedrera madridista i la seua coincidència amb una generació en la qual estava Dani Carvajal, de la recuperació de la qual es va alegrar especialment. Va aclarir, això sí, que allò va ocórrer fa dos dècades i que ara va amb el ganivet entre les dents contra el seu rival. Sobre la seua plantilla, va afirmar que té més gana i qualitat que experiència, amb jugadors com Carlos Álvarez, que a penes havia participat en Primera, o Etta Eyong, que puja des de Primera RFEF. L’objectiu, va dir, és salvar la categoria sense triar amb qui sumar, aprofitar la intuïció amb el gol i, sobretot, equilibrar-se per a no fixar un sostre conservador.
