La Generalitat i les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana firmaran dilluns que ve l’acord plurianual de finançament. L’anunci, realitzat pel president Carlos Mazón durant el Debat sobre política general, es presenta com el tancament d’una etapa d’incertesa per al sistema universitari i l’obertura d’un marc estable que permetrà planificar amb més rigor la docència, la investigació i la gestió de recursos a mitjà termini. Un compromís d’este tipus reduïx la dependència de negociacions anuals i facilita als campus ajustar plantilles, programes i projectes a una previsió pressupostària coneguda.
Llei de la Ciència i pla d’investigació
Mazón va avançar a més una nova Llei de la Ciència, definida com a pionera, al costat d’un Pla Estratègic d’Investigació, Innovació i Emprenedoria Científica. La combinació de les dos iniciatives dibuixa un full de ruta per a ordenar prioritats, coordinar esforços entre administracions i universitats i donar continuïtat a línies d’investigació. Un marc legal específic, unit a un pla estratègic, sol traduir-se en procediments més clars per a captar i consolidar talent, orientar convocatòries i mesurar resultats, una cosa clau perquè els grups científics treballen amb horitzons temporals realistes i no depenguen de decisions fragmentades.
En l’àmbit educatiu i universitari, el president va anunciar l’inici dels tràmits perquè l’alumnat puga decidir examinar-se de Castellà o Valencià a la PAU o triar quina de les dos qualificacions computa. La finalitat és evitar que, per presentar-se a una matèria addicional, es veja penalitzat en l’accés a la carrera desitjada. La proposta s’empara en els principis de llibertat i competitivitat i implicarà ajustos normatius i d’organització que hauran de coordinar-se amb les pròpies universitats i amb els òrgans responsables de la prova per a garantir la seua aplicació de manera homogènia.
Una altra de les mesures que el Consell reprén és el blindatge per llei de la gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys. Es tracta d’un compromís avançat en 2024 que es va posposar per la DANA i que ara s’aspira a portar a les Corts amb el màxim consens. Convertir en llei una política ja implantada reforça la seua estabilitat, aporta seguretat jurídica a les famílies i evita vaivens que pogueren derivar-se de canvis de govern o de pressupost. La intenció expressada és sumar el suport de tots els grups parlamentaris per a consolidar un dret lligat a la conciliació i a la igualtat d’oportunitats des de la primera infància.
Canvis en currículum i cultura
En Primària, el Consell es compromet a elevar les hores lectives de llengües i de matemàtiques i a reforçar el foment de la lectura. La mesura apunta a enfortir les competències instrumentals, base sobre la qual es construïx la resta de l’aprenentatge, i suposarà una reorganització d’horaris i continguts que els centres hauran d’adaptar a la seua realitat. En Batxillerat, s’incorporarà el terrorisme d’ETA a l’assignatura d’Història d’Espanya, tal com va avançar a l’agost el conseller d’Educació, José Antonio Rovira. La inclusió d’este capítol de la història recent perseguix oferir un tractament curricular més explícit d’eixe període, contextualitzant fets i conseqüències dins del temari general.
En el pla cultural, el president va anunciar que la seu de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat se situarà en el Monestir de les Clarisses d’Elx. Amb este pas es dona eixida a una decisió llargament esperada i es dota a la col·lecció d’un emplaçament estable en un entorn patrimonial singular, la qual cosa permetrà la seua millor conservació, exposició i accés públic. El conjunt d’anuncis configura una agenda que combina estabilitat financera per a les universitats, impuls a la ciència i ajustos educatius i culturals amb impacte directe en la planificació del pròxim curs i en l’estratègia a mitjà termini de la regió.
