La cistella de la compra s’encarix un 2,5% respecte a 2024, l’avanç més moderat dels últims quatre anys. Malgrat eixa contenció, el comportament per productes és molt desigual: el café molt puja un 54%, els plàtans de Canàries un 36%, les llimes un 33% i els ous un 30%, la qual cosa pressiona el tiquet final en compres quotidianes.
L’anàlisi procedix de l’estudi anual de l’OCU sobre supermercats, que ha comparat 106.320 preus de 241 productes en més de 700 establiments. Sis de cada deu articles de la cistella bàsica s’encarixen i el grup que més espenta la pujada són els frescos, que costen un 6,7% més. Això significa que l’impacte és major en compres de consum diari, com a fruita, verdura, carn, peix i ous, on la substitució per alternatives més barates és més difícil.
Aliments frescos, els que més pugen
Dins dels frescos, fruites i hortalisses lideren l’avanç amb un 8,2%, seguides per les carns, que sumen un 7%, i els peixos, amb un 3,4%. L’escalada es nota en la taula: plats basats en verdura i fruita resulten més cars i, encara que el peix modera el ritme, el seu preu continua sent sensible al tipus de tall i a la temporada, la qual cosa limita el marge d’estalvi del consumidor.
Si s’observa l’evolució des de 2021, quan va començar l’anomenada espiral inflacionista, la pressió és encara més evident. Els ous grandària M dupliquen el seu preu en este període amb un 105% de pujada i se situen entre els productes que més s’han encarit al costat de referències com el xocolate amb llet, que avança un 29%, o corts de vedella com els filets d’agulla, amb un 22%. Per a les llars, això es traduïx en un major cost de preparacions bàsiques i en la necessitat d’ajustar menús per a contindre el gasto.
No tot puja per igual. Enfront d’estes alces, diversos productes abaratixen respecte a l’any passat: la llet condensada cau un 10%, les rodanxes de salmó un 11%, el suc de taronja en brick un 24%, el sucre un 26% i l’oli d’oliva suau un 53%. En este últim cas, la rebaixa corregix part dels forts increments previs, però el preu continua alt si es compara amb 2021, quan encara és un 57% superior. És a dir, el respir és real, però no retorna el cost a nivells preinflacionistes.
On i com estalviar més
L’elecció del supermercat marca diferències. Enguany, l’estalvi mig potencial per triar bé l’establiment se situa en 1.132 euros, un 11% menys que en 2024, senyal que les bretxes de preus entre cadenes s’han estret alguna cosa. Així i tot, el marge continua sent rellevant per a un pressupost familiar.
Per ciutats, el major recorregut per a estalviar es concentra en àrees amb molta competència i formats variats. A Madrid, la diferència entre el súper més car i el més barat aconseguix fins a 4.270 euros a l’any. Li seguixen localitats pròximes com Alcobendas i Majadahonda, amb 3.959 euros, i Pozuelo de Alarcón, amb 3.714. En altres punts, l’estalvi possible és menor per l’escassa dispersió de preus: Ponferrada oferix 273 euros, Ciudad Real 262, Lepe 256 i Roquetas de Mar 242, de manera que canviar de botiga impacta menys en la factura.
Les cadenes també mostren comportaments distints en els frescos. La major pujada mitjana es registra en Aldi, pròxima al 12%, i per damunt del 9% en Hipercor, Ahorramas, Supercor, Froiz, Gadis i BM Urban. En el costat més moderat apareix Supeco, del grup Carrefour. Quant a establiments concrets, els hipermercats Alcampo de Bonaire (València) i Coia (Vigo) figuren com els més barats a nivell nacional, mentres que els supermercats Sánchez Romero d’Arturo Soria i del Passeig de la Castellana (Madrid) se situen entre els més cars.
Si es mira per cadenes, les opcions amb preus més baixos tornen a ser Dani, seguida de Alcampo, Tifer i Family Cash; en l’extrem oposat, Sorli Discau, Supercor i Sánchez Romero. Per a pagar menys, la recomanació és prioritzar supermercats amb política de preus ajustada durant tot l’any i no deixar-se arrossegar per promocions puntuals, que actuen com a ganxo i poden acabar elevant la compra amb articles no previstos.
