La Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana sosté que la llei autonòmica de Protecció Civil i gestió d’emergències no atribuïx competències específiques al president de la Generalitat i que no hi ha certesa que Carlos Mazón donara instruccions sobre la gestió de la dana. Amb eixe criteri rebat els arguments de la jutgessa de Catarroja que, en una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), va sol·licitar la seua imputació en tractar-se d’un aforat com a diputat en Les Corts.
El ministeri públic remet al TSJCV un informe en el qual precisa que la condició de comandament únic recau legalment en la persona titular de la Conselleria competent en Interior i que el president només assumix eixa funció quan es declara una emergència catastròfica, circumstància que no es va produir. Per això, la cadena de comandament ordinària va romandre sense alteracions, amb la llavors consellera Salomé Pradas al capdavant, ja investigada en la causa. Este marc legal, emfatitza, delimita qui decidix, coordina i ordena les actuacions operatives davant una emergència com la viscuda a l’octubre de 2024.
El comandament únic recau en Interior
L’informe recorda que la Llei 13/2010 fixa que, en una emergència com la de la dana, la direcció de totes les actuacions correspon a la Conselleria de Justícia i Interior. En exercici d’eixe comandament únic, el conseller competent designa el lideratge tècnic en el terreny mitjançant el Lloc de Comandament Avançat i adopta decisions com la declaració de nivells d’emergència, les mesures de protecció i la coordinació de servicis. En paraules del fiscal superior, ‘el fet objectiu és que la situació d’emergència catastròfica a nivell autonòmic no va ser mai declarada, la qual cosa va determinar que la cadena de comandament ordinària romanguera inalterada’.
Enfront de la interpretació de la jutgessa que invoca l’Estatut d’Autonomia per a atribuir al president una capacitat d’instrucció general, la Fiscalia aclarix que eixa eventualitat només operaria si Mazón haguera impartit ordes concretes el 29 d’octubre, suposat que li faria assumir de facto el comandament. No obstant això, advertix que ‘no existix certesa que tals instruccions hagueren tingut lloc’. De les comunicacions telefòniques incorporades fins ara, afig, ‘es desconeix el contingut i no s’han aportat missatges escrits en els quals Mazón donara instruccions’. Amb això, la tesi d’una intervenció directa del president manca de moment de base documental.
La possibilitat de noves proves contra Mazón
El fiscal no tanca la porta al fet que la instrucció aporte elements que alteren eixa anàlisi. Assenyala que eventuals declaracions de la exconsellera Pradas o de l’excap de Gabinet José Manuel Cuenca, o altres documents, podrien avalar que el expresident va donar ordes específiques sobre la gestió de l’emergència. En eixe escenari, explica amb suport en la jurisprudència, podria sorgir una ‘posició de garant‘ per haver fet ús d’una atribució legal per a impartir instruccions a membres del Consell. Eixa assumpció efectiva del comandament de coordinació implicaria responsabilitat afegida si l’orde incrementara un risc no tolerat, per exemple una directriu de no confinar a la població o de no enviar l’avís mitjançant Es-Alert, o de retardar-lo fins a un moment determinat.
Amb tot, la conclusió provisional del ministeri públic és que ‘en este moment’ no hi ha ‘indicis suficients‘ que sostinguen eixa hipòtesi a partir de les comunicacions entre la Conselleria de Justícia i Interior i el cap de Gabinet de l’aforat. Ara com ara, la posició de la Fiscalia se centra en el repartiment competencial establit per la norma: el comandament de l’emergència corresponia a Interior i no consta prova que Mazón alterara eixe esquema assumint la direcció. Correspon al TSJCV valorar l’informe i decidir si és procedent obrir diligències específiques respecte de l’aforat a la vista de l’evolució de la causa.
