Les associacions de víctimes de la DANA van portar la seua denúncia a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les per a qüestionar la gestió de la crisi i reclamar una investigació que determine possibles responsabilitats per negligència institucional. La DANA d’octubre de 2024 va arrasar la façana oriental d’Espanya, amb especial impacte a València i províncies veïnes, i va causar 229 morts, un balanç que les famílies consideren inassumible i que exigix aclarir què va fallar.
Reclamacions davant l’Eurocambra
Representants dels col·lectius, com Rosa Álvarez i Carmina Gil, van reclamar que es depuren responsabilitats i que es revisen a fons els protocols d’emergència. El seu objectiu és doble: aconseguir veritat, justícia i reparació per a les famílies, i garantir que la resposta pública davant episodis extrems siga més eficaç. La presència en l’Eurocambra, abrigallada per l’eurodiputada Sandra Gómez López, busca major visibilitat i un seguiment institucional que impulse millores en la coordinació entre administracions, l’activació d’alertes i l’atenció als afectats.
El debat no es limita a Brussel·les. En la Comunitat Valenciana, el primer Debat de Política General després de la DANA ha posat el focus en la gestió de l’emergència i en com reforçar els mecanismes de prevenció i resposta. Les associacions insistixen a conéixer detalladament els temps de reacció, la presa de decisions i la traçabilitat de les ajudes, i demanen transparència en cada fase, des dels avisos meteorològics fins a l’assistència a les famílies.
Amb la seua intervenció en el Parlament Europeu, els col·lectius pretenen que les institucions acompanyen el procés d’esclariment i promoguen bones pràctiques per a futures crisis. Sostenen que una anàlisi rigorosa del succeït i la implementació de millores immediates en la preparació i la coordinació poden marcar la diferència quan torne a produir-se un episodi meteorològic extrem.