Dos associacions de víctimes de la DANA que l’any passat va deixar 229 morts en la Comunitat Valenciana van denunciar davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu la gestió d’aquella crisi i van reclamar una investigació completa. Al tancament de la sessió, la comissió va decidir mantindre oberta la petició però no enviar, ara com ara, una missió d’eurodiputats a Espanya, a l’espera d’un informe per escrit de la Comissió Europea. Mantindre l’expedient viu permet recaptar més informació, demanar aclariments tècnics i, si és procedent, valorar més avant un desplaçament sobre el terreny.
Les representants dels col·lectius van insistir que l’objectiu no és només la reparació, sinó que s’adopten mesures reals perquè una tragèdia així no es repetisca. Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals de la Dana 29 Octubre, va apel·lar al fet que s’escolte als qui van perdre als seus familiars i que no es permeta que els responsables polítics miren cap a un altre costat. Mariló Gradolí, al capdavant de l’Associació Víctimes de la DANA 29 octubre 2024, va demanar obrir una investigació completa sobre la gestió de l’episodi de pluges extremes i mantindre la petició oberta amb recomanacions fermes i tècniques. El missatge comú va ser clar: veritat, justícia i responsabilitats.
Xoc polític per la missió d’investigació
Durant el debat, el PP va votar al costat de Vox en contra d’activar immediatament una missió d’investigació, encara que la petició roman oberta i a l’espera de la resposta de la Comissió Europea. Les associacions van comparéixer després de dos intents fallits previs, la qual cosa afig tensió al clima polític que envolta este expedient. En la pràctica, la negativa a la missió no tanca el cas, però ajorna qualsevol verificació in situ fins a comptar amb l’anàlisi de l’Executiu comunitari.
L’eurodiputat Esteban González Pons va advertir que no totes les famílies se senten representades per les associacions compareixents i va admetre que l’Estat, en un sentit ampli, no va estar on devia quan més se li necessitava. Eixe reconeixement apunta a possibles fallades de coordinació entre administracions i a un debat sobre responsabilitats que transcendix sigles.
Des de la bancada socialista, Sandra Gómez va criticar que les víctimes no pogueren exposar abans les seues reclamacions i va emmarcar la seua participació en l’Eurocambra en la pressió generada després de la trobada que van mantindre al maig amb Ursula von der Leyen i Roberta Metsola. Al seu juí, aquella reunió va donar visibilitat a les demandes i va espentar a desbloquejar la seua compareixença.
L’eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà, va sostindre que les associacions han hagut d’acudir abans a Brussel·les que a les Corts o al Congrés, la qual cosa considera una anomalia institucional. També va censurar que el president de la Generalitat no haja oferit l’atenció que reclamen les famílies. Per part seua, el representant de Vox Juan Carlos Girauta va acusar alguns actors d’usar el canvi climàtic com a cortina de fum, obrint un front addicional sobre les causes del desastre i la interpretació política de l’emergència.
Què pot fer la UE i què ve ara
Un representant de la Comissió Europea va recordar que la Unió no substituïx ni harmonitza els sistemes nacionals de protecció civil: facilita la cooperació en prevenció, preparació i resposta, i pot complementar amb mitjans operatius i financers quan se li sol·licita. La decisió de demanar assistència internacional, va subratllar, correspon sobiranament a cada Estat, la qual cosa limita el marge de Brussel·les per a fiscalitzar la gestió interna, encara que el Parlament pot mantindre peticions obertes, recaptar documentació i emetre recomanacions.
Els pròxims passos passen pel dictamen escrit de la Comissió Europea. Amb eixa base, la Comissió de Peticions podria decidir si envia una missió, reclama més informació a les autoritats espanyoles o dona per satisfetes els aclariments. Mentres, les associacions insistixen en el reconeixement a les víctimes, en la reparació efectiva i en canvis de protocol que reduïsquen el risc de repetir errors. La magnitud de la tragèdia, amb 229 vides perdudes, manté visca l’exigència de responsabilitats i de respostes concretes.
