El Real Oviedo va donar la volta al marcador a Mestalla amb dos urpades consecutives de Luka Ilic i Salomón Rondón en els minuts 85 i 86 per a derrotar 1-2 al València, que s’havia avançat molt prompte per mitjà de Arnaut Danjuma. La trobada, corresponent a la sèptima jornada de LaLiga EA Sports, es va disputar un dia més tard del que es preveu després del seu ajornament per l’alerta roja meteorològica, un context que va condicionar el ritme competitiu dels dos equips.
Un inici elèctric del València
El partit va arrancar amb el València molt connectat. Foulquier va recuperar en camp rival, Luis Rioja va desbordar per la dreta i el seu centre el va transformar Danjuma en el 1-0 amb una rematada acrobàtica als quatre minuts. Impulsat per eixe avantatge, l’equip local va continuar estrenyent: Escandell va desbaratar un tret del propi Danjuma després d’un enviament de Gayà i, en el rebutge, la cabotada d’Hugo Duro va marxar desviat.
L’Oviedo va tardar a assentar-se, però va anar guanyant metres amb centres laterals i algun tir llunyà. Lucas va provar des de fora de l’àrea sense punteria i Fede Viñas va fregar l’empat en una carrera en la qual va aparéixer Gayà al tall. La millor arribada visitant del primer acte va arribar al 43, quan un tret de Colombatto va obligar a Agirrezabala a estirar-se. Els de Paunovic van tancar la primera part millor que el seu rival, anunciant el canvi de guió.
El penal com a punt d’inflexió
Després del descans, l’Oviedo va eixir més intens i agressiu en la pressió. Brekalo ho va intentar primer i Agirrezabala va contindre la seua rematada, símptoma que el xoc s’aparellava. El València va respondre amb una triple finestra de canvis per a recuperar la possessió, però es va topar amb un adversari molt junt, difícil de desordenar entre línies.
L’ocasió que va poder sentenciar va arribar des dels onze metres, després d’una colzada de Reina a Diakhaby. Danjuma va assumir la responsabilitat, però Aaron Escandell va endevinar el seu llançament. Eixa parada va reforçar a l’Oviedo i va debilitar al València, que va perdre precisió i agressivitat en camp contrari.
En els cinc minuts finals es va decidir tot. Ilic, que havia entrat des de la banqueta, va firmar el 1-1 en el 85 i, tot seguit, Rondón va culminar la remuntada en el 86 per a convertir els canvis de Paunovic en determinants. Amb el marcador en contra, el València va reaccionar tard i sense claredat en els últims metres.
El tram final va ser trepidant.
Gayà va fregar l’empat i l’àrbitre va afegir nou minuts, però l’Oviedo va resistir fins i tot després de quedar-se amb deu per l’expulsió de Ilic per doble groga, mostrades en el 71 i en el 93. La solidesa defensiva i l’eficàcia en l’àrea rival van inclinar un dol marcat per detalls clau com el penal detingut i la contundència asturiana en el tancament.
La victòria, primera a domicili del curs per a l’Oviedo, té a més un valor anímic per la manera en què es va produir, en un Mestalla amb 40.364 espectadors. La nit va deixar també l’homenatge a Cristiano Piccini després d’anunciar la seua retirada, en un partit que el València va deixar escapar malgrat la seua gran arrancada.
