Un jutjat del contenciós ha desestimat el recurs presentat per Manolo Copé, únic regidor d’EU Podem a l’Ajuntament d’Alacant, contra la decisió de l’Alcaldia que li va impedir participar en el ple ordinari del 26 de juny per estar en permís per guarda amb finalitats d’acolliment. La fallada conclou que l’actuació municipal es va ajustar a Dret i que la situació administrativa de l’edil era incompatible amb intervindre, prendre la paraula o votar.
La incidència es va produir quan l’alcalde, Luis Barcala, va comunicar a Copé, amb base en un dictamen de la secretaria general del ple, que no podia participar durant la vigència del permís. La sessió es va retardar més d’una hora. Vaig copar es va negar a abandonar el seu seient i finalment va romandre en el saló, encara que sense dret a intervindre ni a votar. El primer edil va refusar ordenar el seu desallotjament per a, segons va dir, no donar-li la foto que vol.
Abast del permís de guarda
La sentència raona que, en sol·licitar el permís per guarda d’un menor amb finalitats d’acolliment, el càrrec públic assumix les condicions i responsabilitats d’este, amb especial atenció a l’interés superior del menor i al principi d’igualtat entre dones i hòmens. Entre els seus efectes figura la suspensió de la relació entre el càrrec electe i la corporació: l’ajuntament deixa d’abonar la contraprestació i esta passa a la Seguretat Social en forma de subsidi.
D’eixa configuració, el jutjat deduïx que el permís és incompatible amb qualsevol activitat, també la institucional, per la qual cosa un regidor en eixa situació no pot exercir funcions representatives durant la seua vigència. En conseqüència, la resolució d’Alcaldia que va impedir a Copé participar en la sessió de juny resulta conforme a Dret i s’alinea amb el criteri de la secretaria general, aclarint l’abast del permís en l’àmbit corporatiu.
Vaig copar havia demandat al consistori per entendre vulnerat el seu dret fonamental a l’exercici del càrrec públic, en negar-se-li l’ús de la paraula i el vot. El jutjat rebutja eixa pretensió i, a més, li imposa les costes. Donada la complexitat de l’assumpte, fixa la quantia del procés en 3.000 euros.
La resolució és de 30 de setembre de 2025 i no és ferm: contra ella cap recurs d’apel·lació en el termini de 15 dies davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. La fallada tanca la controvèrsia en primera instància i manté la validesa de les mesures adoptades en aquella sessió, en la qual l’edil va romandre en el seu escó sense poder intervindre.
