Arnaut Danjuma va passar del gol a la frustració a Mestalla. Va obrir el marcador davant l’Oviedo i, amb 1-0, va disposar d’un penal en el minut 75 que va poder sentenciar. Ho va fallar i el partit va canviar de guió: el conjunt visitant va firmar una remuntada amb dos punts en els últims cinc minuts. L’atacant va assumir la seua part de culpa i va subratllar que qui executa un penal és qui està exposat a l’error.
El neerlandés va admetre que el llançament era clau per a tancar la trobada, però va recordar que una fallada no hauria d’haver arrossegat a l’equip a la derrota. Va parlar d’un dia molt lleig i va apel·lar a seguir avant, amb la vista posada a corregir el que es va escapar en un final que se li va fer llarg al València.
El penal com a punt de inflexion
Danjuma va explicar que va prendre la responsabilitat des dels onze metres després que Pepelu, habitual especialista, li preguntara si volia llançar. Se sentia bé i va demanar la pilota. Amb un 1-0 i un quart d’hora per davant, eixa acció sol tancar partits; esta vegada, l’error va mantindre viu al rival i va alimentar la seua confiança.
El desenllaç va evidenciar la falta de control en els instants decisius. El València no va trobar pausa ni precisió per a dormir el joc ni protegir el seu avantatge, i l’Oviedo va castigar eixa indecisió amb dos colps quasi consecutius. Mestalla va passar de l’expectativa al silenci en qüestió de minuts, un senyal del costós que resulta perdonar quan el resultat encara està obert.
Des del vestuari, el missatge va ser d’autocrítica. Danjuma va insistir que, per plantilla i qualitat, l’equip no pot permetre’s caure a casa davant la seua afició i el seu cos tècnic. La conclusió és clara: toca revisar decisions i gestió dels finals, ajustar detalls en les dos àrees i transformar la ràbia en treball perquè una ocasió perduda no es convertisca de nou en el detonant d’un partit que s’escapa.