Últimament hi ha controvèrsia sobre els significats d’algunes paraules que no haurien d’haver existit mai, ni el fet que representen, com ara genocidi, massacre, extermini. També podríem afegir a eixa macabra llista algunes més com holocaust, pogrom, matança i altres. Eixa controvèrsia s’ha donat a propòsit de les criminals accions que Israel està perpetrant a Gaza, on ha assassinat ja més de 65.000 persones, entre estes, més de 20.000 xiquets. Però, segons gent més o menys favorable al país hebreu, no hi ha genocidi, sinó massacre, matança, escabetxina i altres accions que consideren no tan execrables com el genocidi.
Com que esta columneta setmanal tracta principalment de temes lingüístics, aprofitem la mencionada controvèrsia per a intentar aclarir el significat d’algunes d’eixes paraules i desarmar l’argumentari que rebaixa la qualificació de les accions de l’exèrcit i govern israelians, de genocidi a massacre, com si esta acció fora menys condemnable que l’altra i tinguera algun atenuant.
La veu genocidi significa ‘extermini, destrucció o persecució d’un grup humà percebut com a entitat nacional, ètnica, racial o religiosa’. Les accions perpetrades per l’exèrcit i govern israelians contra els palestins són genocidi, perquè perseguixen la desaparició d’una entitat nacional o que aspira a ser-ho, ètnica i religiosa. Genocidi brutalment intensificat des de fa dos anys, des del criminal atac de palestins dirigits per l’organització terrorista Hamas a territori israelià. Ara fa dos anys.
Per la seua banda, una massacre és ‘matança de persones, generalment indefenses, produïda per un atac armat o una causa semblant’. Per exemple, l’acció de Hamas del 7 d’octubre de 2023 va ser una massacre, una acció puntual, amb l’assassinat de vora 1.200 persones i el segrest de més de 250. Si els terroristes de Hamas pogueren perpetrar un genocidi contra el poble jueu, per descomptat que ho farien.
Una neteja ètnica, que també ho és la mortaldat de Gaza, sol esdevindre un genocidi. És ‘eliminació planificada i sistemàtica d’una cultura o un grup ètnic determinat, que pot anar des de la deportació fins al genocidi, però hi ha dos veus molt especialitzades que denominen els tràgics exterminis humans. Són holocaust i pogrom. La primera significa ‘matança massiva de persones i especialment genocidi contra els jueus i determinades minories en l’Alemanya nazi’. També té el sentit de ‘sacrifici crematori en el qual es deixava consumir completament a la víctima’. Tot molt humà, com saben i veiem. Eixa paraula, holocaust, va molt associada a les accions d’extermini de jueus detinguts o capturats pels cossos policíacs en l’Alemanya hitleriana, en què moriren de diverses maneres, en diferents camps de concentració i d’extermini, milions de jueus i milers d’alguna altra minoria ètnica o política.
Per la seua banda, la paraula pogrom, que hem citat més amunt, també pertany a la família del genocidi, de l’holocaust i altres ‘dolçors’. Fa referència a ‘massacre de gent indefensa, especialment les que es van produir a Rússia contra els jueus’, ‘assalt a la jueria i matança dels seus habitants’, ‘robo i matança de gent indefensa per una multitud’. És curiós que el poble jueu, que ha sigut víctima de genocidis, pogroms, massacres, neteges, deportacions, etc., anys després d’eixos castics i sofriments, el seu govern ordene eixes accions contra els palestins. I és que la maldat no té memòria.
Comentades algunes de les paraules que designen exterminis o morts de persones en quantitat, pareix clar que la sanguinària invasió israeliana a Gaza és un genocidi. Perquè, ¿què hauria de succeir més per a que els sectors espanyols més conservadors i favorables a Israel reconeguen que això és un genocidi? Supose que eixe dilema no se’l plantegen els que sofrixen els bombardejos, els que han perdut fills, marits o dones, a més de cases i tot lo material que tenien. Igual fa que li digam d’una manera o altra.
Com hem comentat en articles anteriors és inexplicable que els organismes internacionals no hagen aplicat des del principi del conflicte a Israel un boicot i un aïllament com el que li van aplicar a Sud-àfrica, de 1948 a 1991, per l’apartheid. O com se li aplica a Rússia en esdeveniments esportius i festius. No s’ha aplicat pel poder comercial i econòmic en general de l’estat hebreu. Actitud tolerant que demostra la complicitat de l’ONU, UE, OTAN i entitats culturals, esportives, etc., i de les grans potències amb els crims ordenats i comesos per Israel. Ara, després de dos anys de matances diàries, pareix que tot es mou per la pau. La posició del Govern espanyol, la Volta Ciclista a Espanya, la flotilla i les manifestacions de solidaritat amb Palestina han fet i fan el seu paper. Que continuen fent-ho.