La Universitat de València ha presentat recurs contra la sentència que va anul·lar el seu pronunciament de maig de 2024 i la suspensió de nous convenis amb institucions israelianes. Amb el recurs, la resolució no és ferma i els seus efectes queden en suspens mentres es resol la impugnació, segons va traslladar la direcció de la UV al seu Consell de Govern.
La demanda va ser interposada el 14 de gener de 2025 per l’Associació Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà (ACOM) contra el text aprovat per la universitat el 28 de maig de 2024. Després del procés, el 15 de setembre el Jutjat contenciós administratiu número 8 de València va dictaminar en contra de la UV, va anul·lar l’acord i va obligar a difondre l’anul·lació amb el mateix abast amb què es va comunicar el pronunciament.
La fallada de primera instància
El jutjat va sostindre que la decisió de no subscriure convenis amb universitats israelianes generava un tracte desigual per motiu de nacionalitat, mancada de justificació i adoptat amb un marcat caràcter polític. Segons el parer del magistrat, eixa posició col·lidia amb la doctrina constitucional que proscriu la discriminació per nacionalitat i contradeia els principis i fins arreplegats en els Estatuts de la Universitat. La publicació de l’anul·lació formava part dels pronunciaments de la fallada.
La rectora Mavi Mestre va informar el Consell de Govern de la sentència de primera instància i de les instruccions donades als Servicis Jurídics i a la secretaria general per a interposar el recurs. Amb este pas, la UV busca guanyar temps i que no s’executen els efectes de la fallada mentres es debat el fons del conflicte, centrat en l’abast de l’autonomia universitària i els seus límits davant situacions internacionals excepcionals.
Autonomia universitària i context del conflicte
En el seu recurs, la UV defén que no discrimina per nacionalitat, sinó que condiciona les seues relacions institucionals per la integració de les universitats israelianes en una estructura estatal a la qual atribuïx actuacions proscrites pel Dret Internacional. La universitat sosté que les mesures acordades són excepcionals, s’emmarquen en una anomenada a la pau i al diàleg i es basen en la vinculació d’estos centres amb l’Estat d’Israel.
La institució remet a més a la seua autonomia, prevista en l’article quart dels seus Estatuts, que la situen al servici del progrés del coneixement, de la pau i de la igualtat. La UV argumenta que eixe marc empara una autonomia reforçada, distinta de la d’altres administracions públiques, sustentada en la llibertat acadèmica i en la capacitat d’orientar la seua activitat conforme als seus principis.
La universitat subratlla també el context en el qual va adoptar el seu pronunciament: la situació excepcional a Gaza, amb la població civil en emergència i el territori greument afectat per operacions militars de l’exèrcit israelià. En eixa línia, recalca que la seua posició no és aïllada i afirma que s’alinea amb informes, resolucions i accions d’organismes internacionals com a Nacions Unides, la Cort Penal Internacional o la Cort Internacional de Justícia.
La rectora va emmarcar a més la decisió en una política coherent amb actuacions anteriors: va recordar que, davant la invasió d’Ucraïna, la UV va trencar convenis i programes de doble titulació amb universitats russes i va defendre davant els tribunals la capacitat d’adoptar mesures dins del principi d’autonomia universitària. En la seua opinió, la gravetat de la vulneració de drets humans exigix emprar les ferramentes disponibles en l’àmbit acadèmic.
A partir d’ara, el procés d’apel·lació haurà d’aclarir si una universitat pública pot condicionar o no els seus convenis en funció del seu posicionament ètic davant crisis internacionals o si, per contra, eixa pràctica constituïx una discriminació per raó de nacionalitat. Fins que existisca resolució ferma, l’acord impugnat i les obligacions derivades de la sentència romanen a l’espera del que decidisca la justícia.