La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha desestimat el recurs presentat per Associació Ciutadana per L’Horta contra la resolució de 2018 que va aprovar definitivament el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València. Amb això, el tribunal confirma que la decisió administrativa s’ajusta a dret i manté vigent la planificació que sustenta el desenrotllament logístic vinculat al port.
Esta nova part dispositiva arriba després de la sentència del Tribunal Suprem de 30 d’octubre de 2024, que va estimar els recursos de la Generalitat i de València Plataforma Intermodal i Logística SA, va anul·lar parcialment una resolució prèvia del propi TSJCV de juliol de 2022 i va ordenar emetre una nova sentència analitzant els motius d’impugnació que havien quedat sense examinar. Ara, l’alt tribunal valencià conclou que, una vegada revisats eixos extrems, no hi ha base per a anul·lar el pla.
Rebutjats huit motius del recurs
El TSJCV descarta huit motius plantejats per la part demandant. Alguns es rebutjen aplicant els raonaments del Suprem, entre ells la discussió sobre l’emplaçament de la ZAL en el barri de La Punta, que la Sala considera conforme al marc urbanístic i logístic definit per l’Administració.
El tribunal també considera infundada l’al·legació que faltava un estudi que justificara la viabilitat econòmica del Pla Especial. Al seu juí, la documentació aportada en el procediment és suficient per a acreditar eixa viabilitat i no s’aprecia una vulneració del tràmit de consulta prèvia previst en la normativa. Així mateix, la Sala conclou que no va haver-hi infracció de la Llei d’Ordenació del Territori per l’absència d’un estudi d’integració paisatgística, donat l’abast i contingut de l’expedient avaluat.
A més, desestima la resta de retrets: des de la suposada falta de protecció d’elements patrimonials i l’increment de l’edificabilitat fins a possibles infraccions de la legislació de carreteres i del sector ferroviari, així com la crítica a la dimensió del pla respecte a l’activitat logística projectada. En tots els casos, el tribunal entén que la planificació s’enquadra en la legalitat i en els paràmetres tècnics i urbanístics exigibles.
La sentència no és ferma i cap recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. En la pràctica, això significa que el pla seguix en vigor mentres no hi haja un pronunciament en sentit contrari. Per als promotors, la resolució buida un obstacle processal rellevant; per als opositors, la via de revisió es trasllada a la jurisdicció de cassació, on podran intentar una nova impugnació centrada en qüestions jurídiques d’interés cassacional.
