Espanya va retallar en 2024 la superfície agrària útil dedicada a producció ecològica en 46.940 hectàrees, fins a 2.944.941 hectàrees, segons dades provisionals del Ministeri d’Agricultura. Encara que l’àrea certificada va disminuir, el seu pes en el total cultivat va pujar 2,33 punts, fins al 12,31%, perquè el conjunt de la superfície agrària útil es va contraure encara més. En termes pràctics, hi ha menys hectàrees ecològiques, però representen una porció major del mapa agrari nacional i Espanya continua com el país amb més extensió ecològica de la Unió Europea. Les dades procedixen de l’informe ‘Estadístiques de Producció Ecològica a Espanya 2024’, amb aportacions de les comunitats autònomes.
El retrocés es va concentrar majoritàriament a Andalusia, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana. En tractar-se de territoris amb gran implantació d’este model, el seu ajust explica bona part del descens agregat i arrossega el balanç nacional, malgrat la resistència d’altres zones. El patró territorial suggerix que quan les regions amb major base ecològica ajusten, l’impacte sobre el total s’amplifica.
Canvis per regions i cultius
En producció vegetal, van créixer les superfícies de tubercles i arrels (+7,3%), de plantes collides en verd per a alimentació animal (+2,9%) i d’hortalisses fresques i maduixes (+1,2%). Estos avanços van esmorteir parcialment la reducció d’altres cultius no detallats en l’informe provisional i dibuixen una reorientació cap a grups amb eixida immediata o vinculats a l’alimentació ramadera.
En el costat ramader, el nombre d’activitats ecològiques va augmentar un 0,5% respecte a 2023, fins a 11.164. Van destacar els creixements en èquids (+17,5%), caprí per a carn (+8,7%) i oví (+3,3%). El cens d’animals criats sota estàndards ecològics també va avançar un 3,9%, impulsat pel caprí (+7,6%) i l’equí (+6,3%). En conjunt, més granges actives i més caps apunten a major dinamisme d’este segment dins del sector, fins i tot en un context de menor superfície total.
Aqüicultura i operadors a la baixa
L’aqüicultura ecològica va registrar una caiguda del 26,28% en 2024, fins a 3.175 tones. El descens va obeir sobretot al fort ajust en esturions (-66,7%) i clòtxines (-28,3%), que no va ser compensat pel repunt de les ostres (+45,4%). El balanç negatiu del subsector mostra com variacions en unes poques espècies poden condicionar el total anual.
També va disminuir el nombre d’operadors vinculats a la producció ecològica (62.621, -2,8%), el volum d’activitat (66.687 operacions, -2,6%) i les activitats industrials registrades (11.498, -3,4%). Este refredament recorre la cadena, des de la producció primària fins a la transformació, i ajuda a explicar la baixada de superfície al tancament de l’any.
Malgrat tot, Espanya manté el lideratge europeu per extensió ecològica i figura com a sext país del món per superfície orgànica, segons les estadístiques internacionals elaborades conjuntament per les organitzacions FIBL-Infoam. L’escala del sector i la seua implantació prèvia sostenen eixa posició fins i tot en un any de correcció.