La Comunitat Valenciana suma 55 morts per accidents laborals fins a agost, dins dels 489 registrats a Espanya segons Treball. Són nou menys que fa un any, però el balanç es manté en nivells alts: la major part dels sinistres mortals van ocórrer durant la jornada (398) enfront dels in itinere, és a dir, en desplaçaments d’anada o volta del treball (91). El debat es reobri en plena setmana de mobilitzacions sindicals i després de la solsida d’un edifici en obres a Madrid amb quatre víctimes.
Construcció, sector amb major incidència
El detall per branques mostra que els servicis (180) concentren el major nombre absolut de morts, seguits per la construcció (113), la indústria (71) i l’agricultura (34). Però si es mesura el pes dels morts sobre el conjunt d’ocupats, la construcció encapçala la incidència: el seu índex és 0,98, enfront del 0,24 del total. En altres paraules, proporcionalment és on la sinistralitat pesa més sobre la població treballadora.
Les causes més freqüents durant la jornada laboral tornen a ser els infarts, vessaments o altres causes naturals (169). Després d’elles apareixen les caigudes amb colps (64), els atrapaments, aixafaments o amputacions (54) i els accidents de trànsit (52). El perfil d’estos riscos ajuda a entendre per què la construcció resulta especialment exposada: abunden els treballs en altura, el maneig de càrregues i de maquinària pesant, factors que eleven la probabilitat de caigudes i atrapaments si fallen els procediments o la supervisió.
La recent solsida d’un edifici en rehabilitació a Madrid, amb quatre treballadors morts, il·lustra eixa major vulnerabilitat de les obres. Casos d’alt impacte com este reaviven la discussió sobre l’eficàcia dels plans de prevenció i la necessitat de controls més exigents en totes les fases, des de la planificació fins a l’execució.
Mobilització sindical i reforma en negociació
Davant este escenari, UGT i CCOO es concentraran el dijous 16 d’octubre davant la seu de la patronal per a exigir el compliment de les mesures de seguretat en les empreses i un acord que desbloquege la reforma de la llei de prevenció de riscos laborals. Eixa norma porta tres dècades sense actualitzar-se i acumula any i mig de negociació en la taula de diàleg social.
Els sindicats reclamen adaptar la prevenció a les noves realitats del treball, inclosos riscos psicosocials vinculats a l’organització i a les tecnologies, i demanen un pacte d’Estat amb mesures urgents. Entre les seues propostes figura la creació d’un delegat territorial de prevenció que reforce l’avaluació de condicions en pimes, on es concentra un major índex d’accidentalitat i els recursos propis solen ser més limitats.
A més, sol·liciten més mitjans humans i tècnics per a la Inspecció de Treball, controls aleatoris, sancions més dissuasives per als incomplidors i campanyes de sensibilització. La patronal recela d’estos canvis, que considera una càrrega afegida i un augment de costos, i manté reticències a tancar un acord.
Treball defén que la reforma és inajornable i ha fixat novembre com a horitzó per a aconseguir un pacte. Mentrestant, les xifres de 2025 mantenen el focus en una tasca pendent: reduir de forma sostinguda la sinistralitat laboral, amb especial atenció als sectors i causes que concentren el major risc i a l’aplicació efectiva de les mesures ja previstes en la normativa.
