La jutgessa que investiga la gestió de la DANA a Catarroja ha rebutjat incorporar a la causa les entrevistes recents concedides pel president de la Generalitat, Carlos Mazón. La magistrada sosté que les manifestacions realitzades fora del procés no poden suplir una declaració judicial i, per tant, no servixen com a prova substitutiva ni com a drecera per a fixar versions de part.
Segons raona, convertir entrevistes en declaració d’investigat vulneraria garanties bàsiques: l’assistència lletrada i els drets a no declarar contra un mateix i a no confessar-se culpable. Tampoc poden prendre’s com a testifical, ja que eixa via exigiria dir veritat sense advocat i no va ser acordada per falta de garanties. La jutgessa recorda que a Mazón se li va oferir en tres ocasions declarar com investigat, condició que sí que preserva els seus drets processals.
Busca de proves sobre alertes i decisions
En paral·lel, la instructora ordena noves diligències per a afermar el relat fàctic. Requerix a la Conselleria d’Emergències que remeta els documents que acrediten les actuacions preventives i de preparació informades en el Consell davant l’alerta roja decretada per Aemet el 29 d’octubre de 2024. L’objectiu és contrastar quines previsions es van activar i com encaixen amb les decisions adoptades durant l’episodi.
També sol·licita a rTVE la còpia del vídeo emés el 9 d’octubre de 2025 en el qual el president informa diverses persones que s’havia decretat una alerta hidrològica, en presència de dos conselleres. Segons el parer de la instructora, estes imatges poden ajudar a determinar el nivell de coneixement que tenia l’Administració autonòmica, competent en el control de l’emergència i el seguiment dels barrancs, sobre la vigència d’eixa alerta tant en el riu Magre com en el barranc de Poio. Esta línia enllaça amb qüestions clau del sumari: l’hora d’enviament del sistema ÉS Alert (20.11), la relació amb la presa de Forata i les discrepàncies sobre l’existència d’alerta hidrològica en la vesprada en el barranc de Poio.
A més, la jutgessa demana a la productora de televisió contractada per la Conselleria d’Emergències els bruts de dos vídeos i sol·licita a eixe departament que identifique als dos tècnics que apareixen explicant qüestions als dos investigats, la exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i l’ex secretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso. També acorda la citació com a testimoni del cap d’explotació de la plataforma operativa 112 CV. Amb tot això, la instrucció apunta a reconstruir la cadena d’informació i decisió, així com les competències efectives en el control de barrancs i l’origen de les alarmes.
Rebuig a l’informe de la Guàrdia Civil
En un altre front, la magistrada desestima el recurs de la defensa d’Argüeso que demanava admetre un informe de la Guàrdia Civil i citar als seus autors per a ratificar-ho, a més de deixar sense efecte la peça separada oberta per a estudiar una possible sanció al lletrat del propi investigat. Segons el parer del jutjat, els elements determinants per a analitzar l’eventual negligència —existència d’informació suficient, causa i origen de l’alarma, competència en el control de barrancs i vigència de l’alerta hidrològica— són d’apreciació exclusivament jurisdiccional i no poden quedar condicionats per eixe informe.
En conjunt, les resolucions tanquen la porta al fet que els relats mediàtics operen com a substitut de l’activitat probatòria i reforcen la busca d’evidència contrastable. La causa se centra ara a verificar quina informació estava disponible, quan es van activar avisos com ES Alert i quin era l’abast real de les alertes hidrològiques, amb la mirada posada en l’eventual depuració de responsabilitats.
