Els governs de la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i Andalusia han exigit detindre les noves regles d’explotació del transvasament Tajo-Segura per considerar-les ideològiques i allunyades de l’evidència tècnica. Després d’una reunió a Alacant, van presentar les conclusions d’un informe de la Universitat d’Alacant encarregat per la Generalitat Valenciana i van defendre que la modificació proposada reduiria de manera severa els cabals enviats al sud-est, amb efectes directes sobre el reg i l’economia regional.
Informe universitari i cabals ecològics
El document acadèmic, centrat en les Noves regles d’explotació, qüestiona els criteris que eleven el cabal ecològic al Tajo a 8,65 m³/s al seu pas per Aranjuez, una xifra que els dirigents comparen amb els 2,74 m³/s del Xúquer i els 6,06 m³/s del Jarama. Al seu juí, etiquetar com a ecològic un llindar que, en la pràctica, restringix el volum disponible per a transvasar convertix una decisió tècnica en una decisió política. En la mesura en què el cabal ecològic fixa l’aigua mínima que ha de romandre en el riu per a preservar el seu estat, augmentar-lo sense un suport tècnic clar retalla la disponibilitat per a proveir i regar en la conca receptora.
Els responsables autonòmics van reclamar derogar el Pla del Tajo aprovat en 2023 i anul·lar unes regles d’explotació encara en tràmit que consideren irregulars. Van insistir que encara hi ha marge per a rectificar i van recordar que, malgrat existir nombrosos transvasaments a Espanya, l’únic sotmés a una revisió de caràcter polític, al seu entendre, és el Tajo-Segura. També van denunciar l’incompliment d’inversions promeses en la capçalera del Tajo: es van anunciar 1.300 milions per a millorar l’eficiència i, segons el seu balanç, a penes s’haurien executat 100, la qual cosa dificulta posar en marxa millores que servirien de base a qualsevol canvi normatiu.
Impacte en regadius i proveïment del sud-est
Les tres comunitats alerten que una retallada addicional de cabals posaria en risc milions d’arbres i cultius, així com l’ocupació lligada a l’agricultura i a la indústria agroalimentària del sud-est. Sostenen que la producció d’Almeria, Múrcia i Alacant és clau i que la planificació ha de compatibilitzar els usos i els objectius ambientals de l’alt Tajo amb la cohesió territorial i les millors tècniques sostenibles. Demanen recuperar la senda del diàleg i un debat recolzat en criteris científics verificables.
Els regants del SCRATS subratllen que existix aigua suficient per a transvasar i atribuïxen el bloqueig de les normes al seu origen polític. Recorden que les regles porten sense aprovar-se des d’abril i reclamen que s’arxiven, que el pla torne als calaixos del ministeri i que s’actue amb trellat. Defenen el transvasament com un instrument de solidaritat nacional i remarquen que, una vegada ateses les necessitats de l’alt Tajo i les ambientals, ha de garantir-se la demanda del sud-est. Des dels governs autonòmics es reivindica, a més, l’eficiència aconseguida pels regadius del Segura i es rebutja penalitzar a qui, afirmen, fa un ús més racional de l’aigua.
El procés de revisió continua obert i les tres administracions asseguren que encara hi ha temps per a corregir el rumb. La seua proposta passa per una negociació tècnica que assegure els subministraments urbans i agrícoles del sud-est sense comprometre els objectius ambientals del Tajo, mantenint el transvasament com a peça d’equilibri territorial.
