20.6 C
València
Dijous, 16 octubre, 2025

Mazón defén el lideratge regional per a impulsar la tecnologia i la IA a Europa

Carlos Mazón va defendre a Brussel·les el lideratge de les regions europees per a impulsar la inversió en tecnologia i intel·ligència artificial, subratllant que la presa de decisions pròxima al territori accelera projectes, reduïx tràmits i traduïx les estratègies digitals en resultats concrets.

Va participar en el 168é ple del Comité de les Regions de la UE, on es va sumar al debat sobre els desafiaments dels centres de dades en relació amb el desenrotllament regional i sostenible, una discussió presentada pel president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón. En la seua intervenció, va sostindre que els centres de dades són fonamentals per a la seguretat, la innovació i l’atracció d’inversió, i va instar a coordinar una resposta europea per a consolidar una Europa tecnològica i d’intel·ligència artificial.

Regions com a motor de la IA a Europa

Segons va exposar, les regions estan en posició de liderar la implantació de la intel·ligència artificial perquè connecten directament amb el teixit productiu, les universitats i els centres d’investigació. La seua proximitat permet identificar necessitats reals del mercat, facilitar sòl i permisos, dissenyar incentius i ajustar la formació del talent a les competències digitals que demanden les empreses.

Mazón va reclamar a la Comissió Europea mesures clares que aporten seguretat jurídica i marcs comuns per a l’adopció de la IA, amb instruments que mobilitzen inversió tractora i acceleren projectes que ja estan en cartera. Va defendre una governança multinivell en la qual la UE marque la direcció i les regions executen amb agilitat, coordinant innovació, indústria, energia i ocupació per a evitar duplicitats i dispersió d’esforços.

Centres de dades i sostenibilitat regional

El debat va situar als centres de dades com a infraestructura crítica que sosté servicis digitals, emmagatzematge i capacitats de computació imprescindibles per al desplegament de la IA. Estes instal·lacions, a més de generar activitat econòmica i ocupació qualificada, condicionen la localització de noves inversions tecnològiques que busquen connectivitat robusta i entorns regulats amb certitud.

Alhora, Mazón va posar el focus en els reptes: l’elevat consum energètic, la necessitat de sòl adequat, la disponibilitat de xarxes elèctriques i de telecomunicacions i l’eficiència en la refrigeració. D’ací ve que advocara per compatibilitzar l’arribada de projectes amb criteris de sostenibilitat, mitjançant mesures com la millora de l’eficiència energètica, l’ús d’energies renovables, la reutilització de la calor residual i la planificació d’infraestructures per a minimitzar impactes i reforçar la resiliència del sistema.

En este context, va afirmar que la Comunitat Valenciana està doblegant la seua capacitat tecnològica mitjançant l’atracció d’inversió, amb l’objectiu d’avançar cap a la sobirania tecnològica i energètica. Este enfocament busca reduir dependències externes, enfortir l’ecosistema local i consolidar cadenes de valor capaços de retindre talent i escalar solucions digitals des del territori.

El full de ruta descrit implica reforçar xarxes elèctriques i de fibra, agilitzar llicències sense perdre garanties i promoure la col·laboració públic privada per a accelerar la posada en marxa de noves infraestructures. També requerix alinear la formació professional i universitària amb perfils d’alta qualificació en dades, ciberseguretat i operacions de centres de dades, assegurant que la demanda de talent trobe resposta local.

El ple del Comité de les Regions servix, en este marc, per a articular posicions comunes i elevar propostes a la Comissió Europea. Amb això, les regions aspiren a impulsar una Europa tecnològica i d’intel·ligència artificial que combine competitivitat, cohesió territorial i sostenibilitat, accelerant l’impacte real de la transformació digital en l’economia i en els servicis públics.

Últimes notícies

Roca Rei arrasa a València amb quatre premis per les seues faenes en Falles

Roca Rei va ser el gran triomfador dels Premis Taurins de la Diputació en sumar quatre guardons per Falles 2024 i 2025. La plaça reobrirà per a Falles 2026 després de la seua renovació.

Compromís exigix responsabilitats per la brutalitat policial en la protesta per Gaza a València

Compromís exigix a la delegada del Govern que depure responsabilitats pel que qualifica de brutalitat policial en la protesta per Gaza davant el Roig Arena. Va haver-hi cinc detinguts i diversos ferits lleus després de les càrregues.

Mazón es mostra optimista amb el futur de Ford a Almussafes després de reunir-se amb la direcció

El president va traslladar un missatge de confiança després de conéixer el pla de transició, electrificació i formació de la planta. L'empresa manté la seua aposta per Almussafes.

La sala Iturbi del Palau de la Música reobri després de les obres del sostre

La sala Iturbi del Palau de la Música reobri després de reparar el fals sostre i obri la temporada amb l'Orquestra de València. Les obres han reforçat ancoratges i panells i mantenen l'acústica.

Presó provisional sense fiança per a tres detinguts per l’agressió a un jove al costat d’una discoteca d’Alacant

Una jutgessa envia a presó provisional sense fiança a tres jóvens per la pallissa a un xic de 18 anys a les portes d'una discoteca a Alacant. Se'ls investiga per temptativa d'homicidi; un quart detingut, menor, passa a la Fiscalia de Menors.

La Guàrdia Civil aporta la gravació que situa el màxim de pluja rumb a la Regió muntanyenca de Conca el 29-O

La Guàrdia Civil remet al jutjat la crida de les 16.16 del 29-O en la qual Aemet va traslladar a Emergències que el màxim de precipitació es movia cap a la Regió muntanyenca de Conca. La sonorització d'un contingut ja transcrit reaviva la polèmica sobre els avisos d'aquell dia.

La Guàrdia Civil lliurament a la jutgessa la crida que va situar la pluja cap a Conca el 29-O

La Guàrdia Civil aporta al jutjat la gravació de les 16.16 en plena DANA, on es preveu el desplaçament del màxim de precipitació cap a Conca. L'àudio busca aclarir què es va comunicar i en quin moment.

La jutgessa de la DANA retrau la falta de vigilància de barrancs el 29 d’octubre

La magistrada que investiga la gestió de la DANA veu inexplicable que no es desplegaren mitjans per a vigilar barrancs malgrat l'alerta roja i demana explicacions a la CHJ. També cridarà a declarar a familiars de 50 víctimes no sentits.