La magistrada que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA, amb 229 morts, considera inexplicable que el 29 d’octubre no es mobilitzara personal per a vigilar els barrancs malgrat la preemergència i als avisos oficials. Ha requerit a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que detall si va desplegar personal en llits, al mateix temps que subratlla que la direcció de l’emergència i el control dels barrancs corresponien a l’Administració autonòmica.
Responsabilitat i mitjans autonòmics
Segons la instrucció, el Pla Especial d’Inundacions no establix una prelació de mitjans i la Conselleria d’Emergències disposava de diferents recursos per al seguiment de llits. La normativa era clara i, ja el 28 d’octubre, es va valorar la conveniència de desplegar agents mediambientals per a controlar els barrancs, tal com han declarat diversos testimonis.
Malgrat això, la Conselleria d’Emergències no va mobilitzar a eixos agents el 28 d’octubre i va condicionar la sol·licitud al fet que es cursara per escrit per al seu registre. L’endemà no es va reiterar formalment la petició i, a més, la Conselleria de Medi Ambient va retirar als seus agents a les 11.00. La instructora afig que l’oferiment del director general d’eixa conselleria no va arribar a la sala de gestió, un indici de fallades de coordinació en un moment crític.
Davant eixa situació, es va optar per mobilitzar als bombers forestals per a la vigilància dels llits, però la seua activació es va produir després de les 12.20, després de les alertes hidrològiques en el riu Magre i en el barranc de Poio. A les 14.43 es van retirar en constatar un descens de cabal. Mentres, des de les 10.00 regia avís roig de Aemet en tres àrees de la província. La jutgessa recalca que no es va mantindre una vigilància humana continuada dels barrancs a instàncies de la direcció del pla.
El focus en el barranc de Poio
La instructora sosté que una vigilància específica del barranc de Poio hauria bastat per a cobrir l’Horta Sud, a la vista de la franja horària de les defuncions relatada pels perjudicats. Recorda a més que l’alerta hidrològica per a eixe llit no es va deixar sense efecte, per la qual cosa l’obligació de control romania vigent.
En el sumari consta un vídeo d’RTVE en el qual la llavors consellera d’àrea va ser informada que li corresponia controlar el barranc de Poio. En eixa gravació, la consellera va deixar constància manuscrita de l’assumpció de responsabilitats, de l’existència d’alerta hidrològica i de l’ús de mitjans propis, com a brigades forestals. La jutgessa remarca que eixes brigades depenen de l’Administració autonòmica i no de la CHJ.
La instructora insistix que les pujades sobtades de cabal han de controlar-se de manera visual i permanent durant l’alerta hidrològica. Amb eixe seguiment, que pot secundar-se en centenars d’efectius autonòmics, es detecten canvis sobtats i es guanya temps per a coordinar resposta i reforçar recursos, especialment en punts crítics com els barrancs amb major risc d’avingudes.
En paral·lel, el jutjat rebrà declaració com perjudicats a familiars de 50 víctimes mortals que encara no han sigut sentits i se’ls oferirà l’exercici d’accions. Amb això, la investigació incorpora nous testimoniatges i consolida la seqüència de decisions i omissions que s’analitzen en la causa.
