L’Acadèmia Valenciana de la Llengua considera que el valencià i la institució travessen un dels moments més difícils de la seua història recent. En l’acte d’inici del curs 2025-2026, la seua presidència va alertar d’un any d’atacs que, al seu juí, han alimentat un terraplanismo lingüístic i han posat en risc consensos bàsics construïts durant dècades.
En eixe context, va agrair el suport pressupostari compromés pel Ministeri de Ciència i per la Diputació de València després de les retallades aplicades per la Generalitat. Va subratllar que el problema no és només l’existència de postures radicals contràries a l’Estatut en matèria lingüística, sinó el fet que estes s’assumisquen des del poder, reobrint ferides i debats identitaris que la societat donava per tancats.
Retallades i ruptura de consensos
La institució qualifica 2025 com un any dur, inèdit i inaudit per l’actitud hostil cap al valencià i cap a la pròpia AVL. Va denunciar una retallada de 2 milions d’euros destinats a la promoció del valencià i una reducció del 25% del pressupost de la institució, que a més es va tornar a disminuir en el tràmit parlamentari. Eixa tisorada implica menys campanyes d’ús social, menys recursos didàctics i menys suport a projectes de normalització que sostenen el dia a dia de la llengua en l’administració, l’educació i els mitjans.
A este escanyament econòmic s’afig, segons la presidència, una allau de declaracions i anuncis amenaçadors contra l’AVL, amb l’objectiu de desestabilitzar l’arquitectura institucional valenciana. També va assenyalar la proposta del president Carlos Mazón de canviar el nom de l’acadèmia, interpretada com una voluntat de trencar el consens que va fer possible la seua creació i de tornar a discutir qüestions normatives ja pacificades.
Crida a respectar a l’AVL
Enfront d’eixe escenari, l’AVL va demanar no interioritzar ni normalitzar discursos que desacrediten la llengua, i combatre’ls amb fermesa, sense complexos i amb orgull de pertinença. Va recalcar que el valencià no té color polític i que forma part del patrimoni comú de tota la ciutadania.
La institució va reclamar al Consell respecte al seu caràcter estatutari i marge per a treballar pel valencià com ha fet en els últims 25 anys, col·laborant i sense traves. Va recordar que la seua funció normativa requerix estabilitat i que la conflictivización permanent genera inseguretat, desorienta als parlants i reduïx l’ús real de la llengua en espentar-la a un espai merament folklòric.
La presidència va agrair la solidaritat de la ciutadania i d’altres acadèmies, com la gallega, l’asturiana i la catalana, que han mostrat la seua perplexitat davant una situació que consideren nefasta i contrària tant als criteris científics com als drets lingüístics de les persones parlants. Eixe suport reforça la idea que la defensa del valencià no és una disputa partidista, sinó una qüestió de garanties i de qualitat democràtica.
En l’acte, la ministra de Ciència, Diana Morant, va traslladar un suport sense fissures a l’AVL i va defendre que el valencià és un tresor que es protegix amb fets i polítiques públiques, no amb ocurrències. La vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix, va reivindicar que la corporació provincial va ser la primera a acudir en suport de l’acadèmia i va demanar traure la llengua de la confrontació partidista. Des de l’àmbit parlamentari, Joan Baldoví va lamentar la intenció de rebentar consensos que va costar molt construir.
El missatge final va ser clar: el que està en joc és la continuïtat d’una política lingüística basada en acords amplis i en la seguretat jurídica. El full de ruta immediat passa per recompondre consensos i assegurar un finançament suficient i estable que permeta continuar impulsant l’ús del valencià en tots els àmbits de la vida pública i social.
