El conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació va acusar la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, d’utilitzar l’acte institucional d’inici de curs de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a plataforma partidista. Al seu juí, la ministra va centrar la seua intervenció en retrets al Consell i, a més, defén la doble denominació valencià-català en contra de l’Estatut d’Autonomia.
El responsable autonòmic va sostindre que Morant confon el seu paper com a dirigent del PSPV amb les seues funcions com a ministra. En eixe marc, li va retraure no haver-se dirigit a la Conselleria després de la riuada, deixar sense convocar ajudes de 2023 al·legant la riuada d’un any posterior i no haver mogut fitxa en el conflicte dels estudis de Medicina a Alacant. Estes crítiques busquen subratllar, segons el Consell, una falta de gestió i de coordinació estatal en assumptes sensibles per a la Comunitat.
Retards i retrets
El conseller va assenyalar que l’acte va començar amb mitja hora de retard a l’espera de la ministra i va considerar que es va perdre una oportunitat per a defendre la denominació i l’entitat del valencià en un fòrum que, per la seua naturalesa institucional, sol reservar-se per a missatges de consens i d’impuls cultural.
Enfront de la tesi que s’estaria atacant el valencià en el sistema educatiu, el Consell reivindica el seu model. Va recordar que la consulta a les famílies per a fixar la llengua base d’ensenyança va ser avalada per una sentència favorable del TSJCV. En eixa consulta van participar 340.000 famílies i, segons Educació, el 99,8% de l’alumnat cursa enguany en la llengua base triada. La llengua base actua com a idioma vehicular del centre, de manera que la decisió familiar marca l’organització acadèmica.
El conseller va insistir que la Comunitat Valenciana és un territori amb zones castellanoparlants i valencianoparlants que conviuen en equilibri. Va sostindre que eixe equilibri no va ser respectat per l’anterior Govern autonòmic, de PSPV i Compromís, en aplicar un model considerat d’imposició que va acumular múltiples sentències en contra. Amb este argument, l’actual Executiu reivindica una planificació més adaptada a la realitat sociolingüística de cada zona.
També va negar que la Conselleria vulga eliminar la prova de valencià de la PAU i va assegurar que el Govern valencià ha impulsat iniciatives per a promocionar la llengua pròpia amb bons resultats. Va citar com a exemple l’èxit de les certificacions automàtiques de títols i el descens de sol·licituds d’exempció de l’examen de valencià en zones castellanoparlants, un indicador que, al seu entendre, reflectix una major normalització.
Respecte al discurs de la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, el conseller va subratllar que totes les Conselleries i organismes estan fent un esforç pressupostari per la reconstrucció després de la riuada i que eixe esforç s’afronta sense l’ajuda del Govern d’Espanya. Per al Consell, el xoc polític entorn del valencià i l’ús dels actes institucionals evidència la rellevància simbòlica de la llengua en el debat públic.
