Compromís denuncia una situació molt greu en el servici públic de radiologia de la Comunitat Valenciana i assegura que les mamografies s’estan derivant a granges de lectura externes on, segons el grup, les anàlisis es realitzen en condicions dubtoses.
El diputat Carles Esteve sosté que els retards en mamografies i ecografies afecten de manera directa al diagnòstic precoç del càncer. Per això han sol·licitat la compareixença urgent del conseller de Sanitat, Marciano Gómez, perquè detalle les dades completes del programa de prevenció del càncer de mama.
Retards i externalització en radiologia
Segons Compromís, el problema transcendix el programa de cribratge i respon a una estratègia del Govern autonòmic que, al seu juí, degrada recursos públics i deriva proves a empreses privades. El grup vincula la situació amb l’eliminació de l’autoconcert, un mecanisme que permetia ampliar horaris amb personal propi per a reduir llistes d’espera i que resultava clau en radiologia.
Després d’eixa decisió, afirmen, la sanitat pública no està absorbint la demanda i deriva volums creixents a la privada, on les lectures es concentren en granges de lectura externes. Esteve cita el testimoniatge d’un treballador d’una clínica privada que li hauria confirmat que només dos radiòlegs atenen milers de proves, un context que, en este cas, apunta a sobrecàrrega i menor marge de supervisió, amb el risc de més incidències en la comunicació de resultats.
El grup afig que les dades provisionals apunten a 12.000 mamografies menys que l’any anterior. En un programa de cribratge, descensos d’activitat d’este calibre poden traduir-se en demores i en diagnòstics més tardans, la qual cosa reduïx l’eficàcia de la detecció precoç i augmenta la incertesa de les pacients.
Transparència i casos que preocupen
Compromís ha guanyat un plet en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que obliga la Conselleria de Sanitat a entregar les factures de totes les derivacions de radiologia, incloent-hi mamografies, ecografies, ressonàncies i TAC. Segons el grup, la sentència arriba després de la negativa de la Conselleria a facilitar informació oficial a l’oposició. Per a Compromís, la fallada obri la porta a conéixer el volum real de derivacions i el seu cost, i a avaluar el pes de la privada en el circuit assistencial.
Esteve sosté que les dades que s’estan coneixent són només la punta de l’iceberg i acusa el Consell d’ocultar informació. Assegura que el model impulsat genera incertesa i conseqüències greus per als pacients, per la qual cosa reclama correccions immediates i claredat sobre els recursos disponibles.
Per a il·lustrar l’impacte, el diputat descriu dos casos que li haurien traslladat directament. En el primer, una dona inclosa en el cribratge no va rebre citació ni en 2024 ni en 2025; va acudir a una clínica privada i allí li van detectar un càncer de mama. Ja en el sistema públic, el tractament progressa correctament, però el grup subratlla que no es pot normalitzar un recorregut tan llarg fins al diagnòstic.
En el segon, una pacient que va consultar per dolor de pit va esperar un mes per a una mamografia que va resultar negativa. Com persistia la molèstia, setmanes després li van practicar una biòpsia i una ressonància, de les quals no va obtindre resultat a temps. La seua metgessa de capçalera li va indicar que esperara quinze dies i va acabar coneixent el diagnòstic en urgències, on constava en el sistema des de dos setmanes abans. Per a Compromís, este itinerari reflectix fallades en el flux d’informació i en la gestió de cites i resultats.
El grup ha habilitat una línia directa de comunicació per a afectades, difosa a través d’un vídeo d’Aitana Mas en xarxes, amb l’objectiu d’arreplegar testimoniatges i identificar errors sistemàtics. Insistixen que no generalitzaran casos puntuals, però no passaran per alt dinàmiques que, al seu juí, anteposen el negoci a l’atenció de les persones.