Per a mantindre l’atenció pública sobre la crisi humanitària en la Franja de Gaza, organitzacions socials, sindicals i partits d’esquerra van promoure este dissabte mobilitzacions en diferents ciutats espanyoles. Les accions van coincidir amb el segon any de l’ofensiva israeliana i van subratllar la idea de no deixar en l’oblit a la població palestina, fins i tot després del recent acord que va donar per finalitzada la campanya militar i va permetre l’alliberament d’ostatges en mans d’Hamàs.
A Màlaga, activistes de la Flotilla de la Llibertat —una de les iniciatives que setmanes arrere va intentar trencar el bloqueig sobre Gaza— van demanar que tots els ulls seguisquen posats en la franja i que ningú s’oblide de Palestina. Un dels seus portaveus, Rafael Borrego, va insistir que és ara quan resulta clau mantindre l’atenció: ‘volen que ens oblidem‘. Al seu juí, la menor intensitat de la violència després de l’acord no significa la fi de l’emergència. Va denunciar que, encara que ja no es registren xifres diàries tan altes, el sofriment continua i va assegurar que els cadàvers palestins retornats presenten signes de tortura.
Estes veus reflectixen el temor dels convocants a una desmobilització social una vegada passat el pic informatiu. El seu missatge enllaça amb una idea central de les protestes: sense vigilància ciutadana sostinguda, les conseqüències directes del conflicte poden seguir invisibilitzades.
Actes a Màlaga, València i Cantàbria
A València, al voltant de 200 persones van recórrer en embarcacions la llacuna de l’Albufera com a gest d’agermanament i solidaritat. Els organitzadors van reclamar al Govern posar fi a qualsevol tipus de complicitat amb el que qualifiquen com a règim sionista i van exigir que no s’utilitzen els ports per a cometre crims contra el poble palestí, en referència al trànsit de vaixells amb material destinat a forces militars. Per als convocants, permetre el pas de carregaments vinculats a la guerra des d’infraestructures civils contradiu l’esperit d’estes mobilitzacions.
A Cantàbria, desenes de persones van participar en una marxa de 17 quilòmetres per a mostrar el seu suport a la població palestina i denunciar el que descriuen com a genocidi. La caminada, organitzada per diferents entitats socials i polítiques, va buscar convertir la solidaritat en una presència visible i persistent en el territori.
El missatge polític també va ser present. L’ambaixador de Palestina a Espanya, Husni Abdel Wahed, va agrair el lideratge a nivell mundial que atribuïx a Espanya per una postura clara i contundent de condemna del genocidi i a favor del reconeixement de l’Estat Palestí. Les seues paraules, pronunciades abans d’intervindre en un congrés a Gijón organitzat per CCOO, van reforçar la lectura que la mobilització social i l’acció diplomàtica avancen en paral·lel.
Gran manifestació a Madrid
Per a este diumenge està convocada una gran manifestació a Madrid amb el suport de personalitats de la cultura i nombroses organitzacions. L’objectiu declarat és mantindre viva la pressió social, evitar que el conflicte es diluïsca en l’agenda pública i traslladar a les institucions les demandes expressades als carrers: atenció continuada a Gaza i mesures concretes per a frenar la col·laboració amb la maquinària de guerra.
Com a teló de fons, persistix el balanç de víctimes que alimenta el malestar social. El 7 d’octubre de 2023, el braç armat d’Hamàs va assassinar a 1.200 persones en territori israelià i va segrestar unes 250. Israel va respondre amb una ofensiva que, segons el Ministeri de Sanitat gazatí, ha causat més de 68.000 morts —la majoria civils— i 169.000 ferits. Estes xifres expliquen la magnitud de les protestes i l’anomenat a no baixar la guàrdia.
