Quasi un any després de les inundacions del 29 d’octubre de 2024, els sindicats majoritaris dibuixen un balanç amb llums i ombres. Persistixen famílies reubicades fora de les seues llars, negocis que no han alçat la persiana amb normalitat i un impacte en la salut mental que es prolonga. En el costat positiu, l’activació d’ERTO per força major va actuar com un escut que va contindre la pèrdua d’ingressos i d’ocupació, evitant que la crisi es traduïra en acomiadaments massius.
Entre el 29 d’octubre de 2024 i el 29 de maig d’enguany es van presentar 3.339 ERTO vinculats a la DANA, que van afectar 33.794 treballadors. Només es van registrar 61 ERE que van aconseguir a 334 persones i, segons les dades sindicals, entre el 92 i el 95% dels empleats ja ha tornat al seu lloc. L’ERTO va permetre guanyar temps a les empreses per a reparar danys i reprendre activitat sense trencar els vincles laborals, especialment en sectors amb aturades forçoses per les destrosses.
La recuperació ha sigut desigual. Les companyies de major grandària han normalitzat abans el seu funcionament, mentres que pimes, xicotets comerços i autònoms, amb menor pulmó financer, seguixen més exposats. Esta debilitat no sols compromet ocupacions; també alentix la vida econòmica i social dels barris, on estos negocis actuen com a dinamitzadors quotidians.
Vivenda i salut mental pendents
El front residencial continua obert. Hi ha famílies desplaçades i reubicades temporalment, amb ajudes al lloguer considerades insuficients davant la dificultat de trobar vivendes assequibles i dignes en els seus municipis. L’escassetat d’oferta compatible amb els pressupostos familiars ha tensionado la busca i prolonga la incertesa dels qui no poden tornar a casa.
A això se suma el problema de l’accessibilitat: persones majors i amb discapacitat seguixen sense eixir amb normalitat perquè els seus ascensors romanen fora de servici. L’avaria d’estes infraestructures bàsiques limita l’autonomia, agreuja l’aïllament i retarda la volta a una rutina mínimament estable.
La salut mental és un altre flanc que no es tanca. S’han incrementat els casos d’ansietat, depressió, problemes de somni, estrés posttraumàtic i dols no resolts, en molts casos vinculats a la pèrdua de familiars, treballs o llars. Este impacte es veu amplificat per dèficits estructurals de dècades en salut mental i atenció psicosocial, amb pocs professionals i llistes d’espera prolongades. Els sindicats reclamen reforçar els servicis públics i comptar amb sistemes de protecció preparats per a emergències, amb protocols clars i una resposta coordinada que agilitze ajudes socials i d’emergència.
En el pla institucional, es demana assumir responsabilitats polítiques per la gestió de la crisi. També se subratlla que, amb els mateixos protocols, en alertes posteriors s’ha avisat amb més antelació a la població, un aprenentatge que ha millorat la prevenció sense necessitat de grans canvis normatius.
Planificació, ajudes i avaluació
La reconstrucció no es limita a reparar danys: ha de reforçar la sensació de seguretat. Els sindicats insistixen que la ciutadania necessita veure infraestructures hidrològiques, de comunicació i actuacions urbanístiques que transmeten que el territori està millor preparat enfront de noves inundacions. Assenyalen que el dèficit d’inversió en obres hidràuliques i una planificació urbana desordenada van agreujar els efectes del 29-O, per la qual cosa reclamen millorar la coordinació entre administracions i prioritzar intervencions que reduïsquen la vulnerabilitat.
En matèria d’ajudes, proposen una finestreta única que simplifique tràmits i un seguiment àgil dels expedients. Encara que el volum global de suports es considera suficient, no ho és per a tots els afectats, especialment els qui tenien béns no assegurats o amb cobertures insuficients. Eixos buits deixen a moltes famílies i negocis amb pèrdues que no arriben a cobrir, frenant la seua recuperació.
En l’àmbit laboral, a més dels ERTO, es destaquen plans d’ocupació que permeten als ajuntaments escometre la reconstrucció contractant persones desocupades. Esta via accelera obres urgents i retorna ingressos a llars afectades, encadenant efectes positius en l’economia local.
També s’han aplicat mesures en matèria migratòria: es va concedir una autorització de residència i treball per un any a persones en situació irregular empadronades o amb cita, amb 28.974 resolucions favorables, i es va prorrogar o va renovar de manera automàtica documentació que expirava, amb 35.178 resolucions favorables. Estes decisions han facilitat la continuïtat administrativa i l’accés a l’ocupació en un context de reconstrucció.
El sector cultural va patir un colp específic, amb uns 800 llocs de treball afectats i una caiguda del 7% de l’ocupació en la zona zero, conseqüència directa del tancament prolongat d’espais i la cancel·lació d’activitats.
Les conseqüències de la DANA, que va deixar 229 morts a la província de València, seguixen sota avaluació. El IvieLAB treballa en tres informes finançats per la Generalitat per a mesurar l’impacte econòmic en actius residencials i productius, l’estat de les infraestructures públiques i l’evolució de la facturació d’empreses i autònoms en els municipis afectats. Les seues conclusions serviran per a ajustar les prioritats d’inversió i orientar la política pública en la següent fase de la recuperació.