La compravenda de vivendes va caure un 6,7% a l’agost en la Comunitat Valenciana, una de les nou autonomies a la baixa. El descens es va produir en un entorn nacional de contracció del 3,4%, amb 47.697 operacions, la xifra més baixa per a un agost en cinc anys, segons l’INE. En el mapa autonòmic, el retrocés valencià es va situar per darrere d’Astúries, Canàries, Múrcia, Extremadura i Andalusia.
En comparació amb juliol, l’activitat es va reduir un 26,3%. Agost, mes marcat per les vacacions, sol concentrar menys firmes, i enguany a més va pesar la falta d’oferta i l’encariment. La frenada talla una ratxa de 13 mesos de pujades, encara que en l’acumulat de 2025 les transaccions encara avancen un 16,1%.
Segona rage tira a la baixa
Per tipologia, la vivenda usada, que concentra quasi el 79% del mercat, va descendir un 4,9% fins a 37.574 operacions, el nivell més baix en un agost des de 2020. Eixe pes explica que la correcció arrossegue el total, malgrat que la vivenda nova va augmentar un 2,9% i va sumar 10.123 compravendes, encadenant 14 mesos a l’alça.
Per règim, la vivenda lliure va acumular 44.548 transaccions, el 93% del total, amb una caiguda del 2,6% interanual, mentres que la protegida va retrocedir un 12,6% fins a 3.149. Enfront de juliol, les retallades van ser generalitzades: la usada va baixar un 26,5% i la nova un 25,8%; la protegida va caure un 29,3% i la lliure un 26,1%.
El comportament va ser desigual per comunitats. Les majors caigudes es van registrar a Astúries (–23,2%) i Canàries (–15,2%), seguides per Múrcia (–8,2%), Extremadura (–8%), Andalusia (–6,8%), Comunitat Valenciana (–6,7%), Comunitat de Madrid (–6,4%), País Basc (–5,3%) i Catalunya (–0,6%). En contrast, van augmentar a La Rioja (33,7%), Castella i Lleó (11,3%), Aragó (8,6%), Castella-la Manxa (7,2%), Galícia (7,1%), Cantàbria (6,1%), Navarra (4,4%) i Balears (1,3%).
En paral·lel, el nombre d’hipoteques sobre vivenda inscrites va ser de 33.271, un 7,5% més interanual. Eixe avanç del finançament conviu amb un menor nombre de compravendes, un patró coherent amb un mercat tensionado per l’escassetat d’oferta i preus més alts, on part de la demanda ajorna decisions fins al cap de l’estiu.