Miguel Ángel Oliver ha afirmat en l’obertura d’un fòrum sobre intel·ligència artificial aplicada al periodisme que la IA ‘pot ajudar a fer periodisme, però no farà periodisme’, perquè l’ofici l’exercixen els periodistes i el seu criteri. També ha advocat perquè ‘l’honestedat’ siga ‘l’únic camí possible’ en esta nova realitat tecnològica.
Ha assenyalat que la IA i, en particular, la generativa, han introduït canvis en els continguts i en la manera de produir-los: automatitzen processos, permeten personalitzar experiències i alteren la relació entre els qui creguen la informació, les plataformes i les audiències. Així i tot, ha recordat que ‘darrere de tot artefacte, també digital, està el cervell humà‘, i que eixa mediació és la que convertix dades en informació i context.
En mans de professionals, ha defés, estes ferramentes poden millorar l»eficàcia i eficiència’ de les redaccions i agilitzar rutines que s’han quedat velles. No obstant això, ha insistit que no substituïxen la verificació, la jerarquització ni l’edició, i que, per tant, ‘no farà periodisme’ en lloc de les persones.
Honestedat i supervisió humana
Segons ha exposat, la IA generativa ‘té un problema de credibilitat‘, la qual cosa obri per als mitjans una ‘oportunitat crucial per a afermar el seu segell de veracitat perquè la marca cobra valor’. En un entorn saturat de continguts, la transparència sobre com s’usen estes tecnologies i la coherència editorial han sigut presentades com a vies per a reforçar la confiança.
Ha detallat que en les redaccions ja s’empren programes d’IA per a crear resums, ajustar paràgrafs i suggerir edicions i idees de titulars, sempre ‘amb supervisió directa professional‘. Això delimita el seu paper a tasques instrumentals i manté en mans humanes les decisions sensibles sobre enfocament, fonts i context.
En el fòrum també s’han compartit avanços orientats a automatitzar tasques i optimitzar recursos, entre ells bots interns alimentats amb contingut propi que permeten consultar materials, preparar context previ o generar cronologies i resums de temes. Estes solucions aporten seguretat al treball diari i eviten dependre d’informació externa poc fiable.
Adaptació i educació digital
Oliver ha demanat a empreses i professionals que canvien i s’adapten als nous formats, però sobretot que aguanten l’envit de la IA. L’actualització d’habilitats i l’experimentació amb formats natius digitals han sigut plantejades com a requisits per a continuar connectant amb les audiències.
Ha reivindicat, a més, la responsabilitat dels mitjans de contribuir a l’educació digital, especialment dels més jóvens, a través de la veracitat. Ha subratllat que la desinformació no va nàixer amb les xarxes socials i ho ha il·lustrat amb un record dels atemptats de l’11 de març de 2004, quan ‘es va propagar la falsedat que l’autora havia sigut la banda terrorista ETA’.
Quant a l’ofici, ha afirmat que hui un periodista ‘ha de fer això de tota la vida i això de la nova vida’: escriure, fer fotos i vídeo, i comunicar en xarxes socials. Així i tot, ha augurat que la paraula escrita ‘seguix molt viva’, i ha reivindicat la seua vigència com a ferramenta per a explicar, ordenar i verificar la realitat.
