A punt de complir-se un any de la DANA que va negar part de la província de València, l’alcalde d’Alfafar, Juan Ramón Adsuara, sosté que la situació d’emergència acabarà quan els municipis tornen a estar igual que el 28 d’octubre, el dia previ a les inundacions. Recorda que eixe dia el municipi va comptabilitzar 15 persones mortes i que, malgrat que ‘no hi ha registre de pluges eixe dia’, s’havia activat l’alerta per vent, de manera que es van tancar espais i es van suspendre activitats a l’aire lliure. També admet que ‘els registres ens parlen de 15 morts però no sabem si va haver-hi més persones que van morir en la V-31 al seu pas per Alfafar’, per la qual cosa no pot descartar víctimes addicionals en el seu terme municipal.
La reacció inicial va arribar per les xarxes socials. ‘Veïns dels pobles de voltant com Catarroja i Massanassa o d’Alfafar que eren allí pujaven imatges en les xarxes socials del desbordament del riu, però era relatiu. En mitja hora, entre les 19.10 i les 19.45, no imaginàvem el que podria ser, però veient com l’aigua arrossegava els contenidors i en veure les xarxes socials, comencem a ser conscients’, rememora l’alcalde.
Reconstrucció lenta i ajudes
L’impacte va ser generalitzat: ‘El 100 per 100 de la via pública està afectada i hi ha dos barris -Orba i Alfalares-, que sumen 9.000 persones als quals la dana va colpejar molt dur. Va ser la zona zero. Va afectar a tota la població, zona comercial i parc natural però en eixos barris va ser molt més catastròfic per la proximitat al barranc de Poio de Paiporta’. La pròpia orografia va complicar la situació: ‘Fa un meandre en l’eixida de Paiporta i l’aigua va entrar per Massanassa i per Paiporta. El barri va ser doblement colpejat’. Eixe meandre actua com un coll de botella i afavorix que el cabal es desborde cap a les àrees més baixes, la qual cosa explica la severitat dels danys en eixos punts.
Adsuara reclama més temps a Europa ‘per a poder justificar les ajudes’, exigix al Govern més urgència en la contractació de les obres i celeritat en la burocràcia, i demana a la Generalitat que assumisca com a pròpies actuacions que l’Ajuntament no pot escometre per falta de mitjans. Denúncia que la fi de l’emergència els ha obligat a passar al procediment ordinari de contractació, més lent i amb més tràmits. ‘Als Ajuntaments ens han portat a un procés ordinari de contractació en llevar-nos l’emergència, la qual cosa ens ha alentit, i crec que l’emergència s’acabarà quan estiguem com el dia 28 d’octubre. Portem un any i estem al 26% de la reconstrucció. Crec que la ciutadania no s’ho mereix’.
Encara que hi ha zones que presenten ‘una normalitat relativa’, el regidor calcula que ‘per a semblar-se al municipi d’abans de la dana haurem d’anar al 2029‘, perquè la gestió de les ajudes ‘està retardant molt i alguna ens portarà quatre anys’. En la pràctica, eixe horitzó allarga la recuperació integral i obliga a prioritzar fases d’obra i servicis bàsics mentres arriba el finançament compromés.
Lliçons i prevenció
En l’emocional, Adsuara aprecia que ‘anímicament hi ha molts centellejos d’esperança en la població, que veu que estem eixint un any després gràcies a les ajudes que hem demanat, però també hem necessitat ànims, fins i tot amb ajuda professional’. Subratlla que els servicis socials han passat a ser essencials per a acompanyar als veïns en la postcatàstrofe, amb suport psicològic i seguiment comunitari per a reforçar la resiliència.
Per a reduir el risc davant episodis similars, planteja ‘un pla de contenció de l’aigua i moltes zones d’horta convertides en zones verdes per a laminar i canalitzar l’aigua fins a l’Albufera’. Laminar permetria retindre temporalment el cabal i rebaixar els pics d’avinguda, evitant que l’aigua busque eixida per carrers i baixos. ‘El problema de l’aigua és que cal deixar-la córrer. Molt de mal en alguns llocs ha sigut per la falta de canalització. Si tenim una altra dana en el barranc, intentarem que estiga digitalitzat, sensorizado i mesurat el cabal i que puguem avisar anticipadament, o almenys això és el que haurien de fer els governs supramunicipals’.
Eixe gir també passa per un canvi cultural. ‘Avisar és important. Estem treballant en un pla de protocol i crec que canviarem la nostra cultura de les emergències. En estes últimes alertes tothom ha sigut conscient i ha col·laborat’, afirma.
En el pla personal, l’alcalde admet que la DANA li ha ensenyat ‘a relativitzar’ i ha reforçat la seua ‘convicció de vocació de servici’. El més ‘dramàtic va ser veure l’alba de l’endemà com un escenari de guerra’, una imatge que resumix la magnitud del desastre i el desafiament de la reconstrucció.
