Un any després de la DANA que va assotar la província de València, el consum s’ha recuperat en gran manera, encara que persistixen diferències clares entre municipis. Mentres el conjunt de l’àrea més afectada ha représ el pols, localitats com Alfafar, Massanassa i Sedaví seguixen sense aconseguir els nivells previs a l’episodi.
Segons l’anàlisi de CaixaBank Research, el gasto dels residents va caure un 47% en els dies posteriors a les inundacions. La recuperació va ser ràpida: al cap d’un mes ja creixia per damunt de la mitjana nacional, impulsat per la reposició de béns danyats i compres lligades a la volta a la normalitat. Esta fortalesa s’ha mantingut al llarg de l’any, si bé la bretxa amb la resta del país s’ha anat estrenyent conforme l’efecte de reposició perdia intensitat.
La volta a l’activitat dels comerços ha sigut més lenta. La seua facturació es va desplomar un 83% després de la DANA i va romandre en negatiu durant més de sis mesos. No va ser fins a juny quan van passar a taxes positives, en un procés marcat per reobertures escalonades, reposició d’inventaris i arranjaments de locals.
Bretxa territorial entre municipis
En la denominada zona zero, el conjunt de municipis ja suma més comerços actius que abans de l’episodi, però no tots avancen al mateix ritme. Alfafar, Massanassa i Sedaví continuen per davall dels nivells previs. La intensitat dels danys, els temps de reparació i la dependència del teixit comercial local han condicionat la volta a la normalitat, la qual cosa explica que la recuperació territorial siga desigual.
Diferències per renda i grandària empresarial
Les dades internes de CaixaBank permeten desagregar l’impacte per perfils. El director d’Economia espanyola de CaixaBank Research, Oriol Aspachs, ha assenyalat que ‘la recuperació ha sigut molt desigual’ entre persones de diferents ingressos. Les rendes més baixes van patir el major colp: el seu consum va arribar a caure un 82%, enfront del 40% entre les rendes més altes. La recuperació també ha sigut més lenta per a les llars amb menys ingressos: entre desembre i setembre, el seu gasto va créixer un 12% interanual, enfront del 16% en les rendes altes. Al setembre, les rendes baixes a penes havien recuperat el gasto previ a l’impacte, mentres que entre les més altes el consum creixia prop del 20%.
Pel costat empresarial, les grans companyies han resistit millor. Després d’una caiguda del 85% en la facturació, al setembre ja havien recuperat el nivell de l’any anterior. En canvi, les petites empreses van registrar un enfonsament del 98% i, un any després, la seua facturació seguix més d’un 10% per davall del mateix període de l’any passat. L’escala i la major disponibilitat de recursos han afavorit una normalització més ràpida entre les grans, mentres que les xicotetes encara consoliden la seua recuperació en un entorn de demanda que ha millorat, però no per igual en tot el territori.
