La DANA que va colpejar la província de València el 29 d’octubre de 2024 va ser un 12% més intensa per efecte del calfament global provocat per les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. L’episodi, que va deixar 229 morts —el major balanç per inundació a Europa des de 1967—, també va resultar el doble de probable respecte a un període preindustrial, quan esta zona del planeta estava 1,3 graus centígrads menys calent.
La troballa forma part de l’informe ‘Les pluges extremes augmenten en el sud-est d’Espanya a mesura que les emissions de combustibles fòssils calfen el clima’, elaborat per World Weather Attribution, un fòrum internacional de científics especialitzats en atribució d’esdeveniments extrems. El treball vincula de manera directa la major intensitat i freqüència de les pluges torrencials en el sud-est peninsular amb el calfament induït per l’ésser humà.
Més intensitat i més probabilitat
Segons l’anàlisi, una atmosfera més càlida pot retindre més vapor d’aigua. D’acord amb la relació de Clausius-Clapeyron, cada grau de calfament augmenta entorn d’un 7% la capacitat de l’atmosfera per a emmagatzemar humitat. Amb més vapor disponible, els núvols descarreguen precipitacions més intenses i concentrades en menys hores, com va ocórrer a Chiva, on es van arreplegar més de 400 litres per metre quadrat en menys de 24 hores.
Eixa major disponibilitat d’humitat no sols eleva la intensitat de les pluges, també reduïx els intervals entre episodis. Si abans un esdeveniment d’estes característiques es presentava de mitjana una vegada cada 20 anys, ara passa a un cada deu. Això implica menys marge per a la recuperació i l’adaptació entre un esdeveniment extrem i el següent, amb major pressió sobre infraestructures i servicis d’emergència.
Els experts han conclòs que les inundacions recents en països europeus com Alemanya i Bèlgica, i més recentment a València, posen en relleu la necessitat urgent de millorar els sistemes d’alerta i acció primerenca perquè les persones no córreguen perill. L’estudi subratlla, a més, que mesures de gestió del risc com la restauració d’aiguamolls i l’atenció a vulnerabilitats socials —especialment en comunitats de baixos ingressos i minoritàries— ajuden a reduir el cost humà d’estos episodis.
Crit d’atenció als escèptics
El professor de Matemàtica Aplicada i Enginyeria Espacial de la Universitat d’Alacant David García va assenyalar que la DANA de València és un exemple més per a obrir els ulls als qui resten importància a este efecte hivernacle amb la idea de ‘a mi no m’enxampa’.
El treball situa l’episodi de València al costat d’altres esdeveniments extrems amb víctimes mortals relacionats directament amb el canvi climàtic. Entre ells figura l’onada de calor a Europa de 2003, que va produir més de 70.000 morts i va ser el doble de probable llavors que en un món preindustrial.
També cita els huracans Helene i Milton, que al setembre i octubre de 2024 van assolar el Golf de Mèxic i van provocar l’evacuació de 7 milions de persones. Segons García, s’ha calculat que un huracà de la intensitat de Helene passava una vegada cada 130 anys en un món preindustrial i ara s’espera que succeïsca una vegada cada 53 anys, menys de la mitat de temps.
En conjunt, les conclusions reforcen l’evidència que el calfament induït per les emissions augmenta tant la intensitat com la probabilitat d’episodis de pluges extremes en el sud-est d’Espanya, amb conseqüències humanes i materials de gran abast.



