SEU/BirdLife reclama mesures urgents, tant normatives com tècniques, per a reforçar la resiliència hídrica i afrontar esdeveniments extrems associats al canvi climàtic, com les inundacions provocades per la DANA del 29 d’octubre a València. L’objectiu, subratlla, és reduir danys, acurtar temps de recuperació i adaptar el territori a un règim de pluges més intens i variable que ja està mostrant els seus efectes.
Recuperar el territori fluvial i actualitzar mapes
L’organització sosté que les prioritats han de pivotar sobre la recuperació del territori fluvial, inclosa l’alliberament de sòl ocupable per crescudes, després d’actualitzar la cartografia de zones inundables conforme als escenaris climàtics. Apunta que la DANA va evidenciar la necessitat de ‘tornar a dibuixar els mapes de probabilitat i risc d’inundació en moltes zones’, i recorda que cap infraestructura, per si sola, resistix episodis d’eixa magnitud. D’ací ve que propose combinar actuacions estructurals amb solucions basades en la naturalesa per a laminar avingudes i guanyar capacitat d’absorció del territori.
SEU/BirdLife alerta que l’ocupació de les planes d’inundació amb construccions, vivendes, vies de comunicació i indústries va agreujar la tragèdia, en la qual van morir 229 persones i es van perdre llars, negocis i infraestructures i servicis públics. Alliberar espai al riu, evitar noves ocupacions en àrees de risc i revisar usos del sòl es presenta com una mesura directa per a reduir l’exposició i el mal potencial en futures crescudes.
Impacte en parcs naturals i costa
L’organització analitza també l’afecció en tres espais protegits: els parcs naturals del Túria, Chera-Sot de Chera i L’Albufera. En els dos primers, la petjada del succés continua sent visible malgrat els avanços en la recuperació d’alguns trams, on es continua restaurant llits i adequant carreteres i camins. La dimensió de l’arrossegament i la complexitat del terreny expliquen la lentitud d’algunes intervencions.
Malgrat els esforços, persistixen residus en punts de difícil accés com a barrancs i parcel·les de cultiu privades. Al Parc Natural Chera-Sot de Chera queden restes voluminoses de torres elèctriques, vehicles i altres materials pesats que requerixen maquinària especialitzada per a la seua retirada, amb el consegüent risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies si romanen més temps.
Al Parc Natural de L’Albufera, la retirada de fang i la reconstrucció de séquies i brins dels arrossars pròxims al barranc de Poio continuen traient a la llum nous residus, molts d’ells fragmentats per les pròpies operacions de posada en labor dels camps. Eixa fragmentació dificulta la seua extracció completa i pot dispersar-los pel sistema de reg.
En la Reserva Ornitològica del Tancat de la Pipa, gestionada per SEU/BirdLife, el desbordament del barranc va afectar la funcionalitat de l’espai, emportant-se brins, destruint camins i inutilitzant els filtres verds. El passat 14 d’octubre, després d’obres d’emergència, l’espai va tornar a obrir al públic i va recuperar la seua funció, la qual cosa evidencia el paper d’estes infraestructures verdes en la gestió d’avingudes i en la millora de la qualitat de l’aigua.
Respecte a les platges afectades, la situació ha millorat després de la retirada de la major part dels residus voluminosos i de les grans acumulacions de residus orgànics, principalment canyes. No obstant això, persistixen plàstics fragmentats en la zona intermareal i en les primeres dunes, amb abundància de poliestiré expandit, molt difícil d’arreplegar, que arriba transportat per l’onatge i el vent. La gran quantitat i la grandària reduïda d’estes restes continuen sent un desafiament per a la neteja i la restauració dels ecosistemes costaners.
Un altre efecte assenyalat per SEU/BirdLife és l’expansió d’espècies exòtiques invasores, com la bardana (xanthium strumarium) i el ricí, afavorida per l’arrossegament associat a la DANA i pel propi canvi climàtic. La seua proliferació amb les pròximes pluges pot desplaçar a la vegetació autòctona i dificultar la regeneració natural, per la qual cosa l’organització insistix a actuar amb rapidesa i planificació per a reduir riscos, recuperar espais i reforçar la resiliència hídrica del territori.



