La dimissió de Carlos Mazón, un any després de la DANA del 29 d’octubre de 2024 que va deixar 229 persones mortes i milers d’afectades a la província de València, s’explica per una concatenació de factors: la seua absència en les hores decisives, els canvis de versió sobre eixa vesprada, l’avanç de la instrucció penal, la pressió social sostinguda i l’encaix polític que li va sostindre fins ara.
Aquell dia, malgrat que la Aemet havia anunciat el temporal amb diversos dies d’antelació, Mazón va mantindre la seua agenda al matí i no va aparéixer públicament fins a les 21.30 hores en el Centre d’Emergències, quan el Cecopi portava reunit des de les 17.00. Durant este any ha defés que va estar informat en tot moment i ha culpat a Aemet i a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer d’oferir informació ‘inexacta i tardana’. Eixa distància inicial amb el comandament de l’emergència alimenta la percepció d’una gestió ‘negligent’ en la pitjor crisi d’este segle en la Comunitat Valenciana.
Les hores crítiques i els canvis de versió
A l’absència se sumen explicacions creuades sobre la seua agenda d’aquella vesprada. Segons la Generalitat, Mazón va tindre un ‘menjar de treball privada’ en el restaurant El Ventorro, en qualitat de president del PPCV, amb la periodista Maribel Vilaplana per a oferir-li la direcció de la radiotelevisió pública valenciana. Després, hauria anat al Palau i d’ací al Cecopi. Primer es va dir que el menjar va acabar a les 17.45 i que va arribar ‘passades les 19 hores’. A la fi de febrer, després d’un requeriment de la jutgessa instructora, es va precisar que va entrar en l’òrgan coordinador a les 20.28, 17 minuts després de l’enviament del Es-Alert que va demanar a la població evitar desplaçaments a les 20.11. Al setembre, Vilaplana va situar la fi del menjar entre les 18.30 i les 18.45, i a l’octubre es va saber que ell la va acompanyar a l’aparcament. El llistat de crides remés a les Corts reflectix un tram sense activitat entre les 18.57 i les 19.34. La exconsellera Salomé Pradas ha afirmat que va intentar localitzar-ho a les 19.10 i a les 19.36. Este ball d’horaris i l’atenció a assumptes de partit en plena emergència han minat la seua credibilitat i reobert el debat sobre les seues prioritats eixe dia.
La investigació penal avança sota la jutgessa de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, centrada en l’És-Alert ‘tardà’ i ‘erroni’ enviat a les 20.11. Declaracions de testimonis i vídeos gravats en el Cecopi han anat aportant detalls. La magistrada ha oferit en diverses ocasions a Mazón la possibilitat de declarar, al no poder imputar-ho per la seua condició d’aforat, i ell ho ha rebutjat. Seguir com president o com a diputat autonòmic era clau perquè només podia ser investigat mitjançant una exposició raonada al TSJCV. La seua eixida del càrrec buida el debat sobre l’aforament i encamina el procés cap a un llit ordinari.
Investigació, aforament i pressió política
La pressió social ha sigut sostinguda. Dotze manifestacions massives impulsades per entitats cíviques sota el lema ‘Mazón dimissió’, a les quals s’han sumat associacions de víctimes conforme es van constituir, han mantingut viu el rebuig. El punt d’inflexió va ser el funeral d’Estat del primer aniversari de la DANA, quan famílies d’afectats li van cridar ‘assassí’. Eixe episodi simbolitza la pèrdua de suport social i accelera la necessitat d’una eixida política.
L’oposició (PSPV-PSOE i Compromís) ha demanat de manera reiterada la seua renúncia o el seu relleu i la convocatòria d’eleccions, en considerar a Mazón ‘un president indigne’. Compromís va plantejar una moció de censura, però necessitava almenys cinc diputats del PSPV i esta via es va descartar al no donar els números per a aprovar-la. Sense eixa aritmètica, l’eixida depenia de l’equilibri dins del bloc de govern.
L’oxigen li va arribar de Vox. Malgrat que les enquestes apuntaven al fet que la majoria de valencians no volia que seguira, la seua supervivència política es va sostindre per l’acord amb Vox després de les eleccions de 2023 i per l’aprovació al maig dels pressupostos de 2025, en la qual el PP va assumir part dels seus postulats. Amb 13 diputats de Vox i 40 del PP, la majoria absoluta en Les Corts estava assegurada i, segons l’Estatut d’Autonomia, eixe bloc té la clau per a triar al nou president entre els 99 parlamentaris.
En paral·lel, el PP va marcar el marc temporal. El seu líder, Alberto Núñez Feijóo, havia advertit que no cabien ‘més equivocacions’ i que la gestió de la DANA no va estar ‘a l’altura’ —tampoc la del Govern d’Espanya—, encara que va confiar que Mazón fora el president ‘de la reconstrucció’ i va deixar clar que, si no ho era, no repetiria com a candidat. Després de les últimes revelacions sobre la vesprada de la DANA i la tensió del funeral, que Feijóo va presenciar, el marge de confiança es va anar estrenyent fins a quedar pendent només el com i el quan d’una marxa considerada inevitable.
La dimissió tanca un any d’erosió política després de la tragèdia i obri un escenari immediat: el bloc PP-Vox haurà d’activar la designació d’un substitut en Les Corts, mentres la causa penal sobre l’És-Alert seguix el seu curs i les responsabilitats es delimiten amb les proves ja en mans de la instructora.



