Carlos Mazón ha anunciat la seua marxa com president de la Generalitat Valenciana un any després de la dana que va deixar 229 morts a València. Ha demanat perdó pels errors de la seua gestió, ha assegurat que ja no pot més i ha avançat que seguirà en funcions fins que Les Corts trien al seu substitut, al qual ha demanat que tinga la força especial que a ell li falta per a culminar la reconstrucció.
La compareixença, de quasi vint minuts i sense preguntes, s’ha celebrat a primera hora amb tot el seu Consell en primera fila. Mazón ha apel·lat a la majoria que PP i Vox sumen en Les Corts per a facilitar una investidura ràpida i ha defés que la Comunitat necessita estabilitat immediata. Encara no ha registrat la seua dimissió; quan ho faça passarà a ser president en funcions. Este dimarts presidirà el ple setmanal del Consell i, segons el seu equip, farà en tot moment el que li diga el seu facultatiu.
Errors reconeguts i retrets
En la seua explicació, ha enumerat errors que, ha dit, li acompanyaran tota la vida, encara que no per mala fe: no donar explicacions a temps, no sol·licitar la declaració d’emergència nacional i no haver cancel·lat la seua agenda per a desplaçar-se a Utiel, la qual cosa va projectar la imatge que era alié a l’emergència.
Al mateix temps ha carregat contra el Govern central. Ha insistit que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va avisar del desbordament del barranc de Poio, que Aemet va traslladar informació errònia, i que l’Executiu va retardar l’ajuda i està fent una pèssima reconstrucció. Ha subratllat que el mal de la barrancada és sobretot emocional, ha recordat a les 229 víctimes i el dolor inimaginable de les seues famílies, i ha lamentat una campanya brutal en la qual li han anomenat ‘assassí’, sense escatimar ni en mentides ni en pressupostos.
Reaccions i escenari polític
Des del PP, Alberto Núñez Feijóo ha recolzat la marxa de Mazón com una decisió correcta i una lliçó als qui mai assumixen res, i ha denunciat que ha patit una cacera política i personal, recordant que no és un assassí. Vox, per part seua, ha avisat per boca de Santiago Abascal que no mouran fitxa fins que el PP s’aclarisca internament. El seu síndic en Les Corts, José María Llanos, ha confirmat que no han parlat de cap substitut. Amb els seus 13 diputats, la formació té la clau: sumats als 40 del PP aconseguixen la majoria absoluta.
Ministres com Óscar Puente, Diana Morant, Carlos Cuerpo, Mónica García, Luis Planas o Jordi Hereu han considerat que Mazón no ha estat a l’altura, que la seua dimissió arriba tard i que ha oferit un espectacle lamentable per intentar culpar a uns altres del que són les seues pròpies culpes en la gestió de la dana. Morant, també secretària general del PSPV-PSOE, ha atribuït a les víctimes el mèrit d’haver-se cobrat el cap de Mazón i ha qualificat l’alleujament de parcial, reclamant de nou eleccions.
Per a Compromís, Joan Baldoví ha sostingut que Mazón és un president indigne fins a l’últim dia, que intenta difuminar la seua culpa i falta el respecte a la institució i a les víctimes. Ha ironitzat amb què està dimitit en diferit, al no haver registrat encara la seua renúncia.
El camí institucional queda definit. Una vegada Mazón present la renúncia, els grups parlamentaris tindran 12 dies hàbils per a proposar candidats davant la Mesa de Les Corts. Escoltada la Junta de Síndics, la Presidència de la Cambra fixarà el ple d’investidura entre els tres i els set dies següents. Si passats dos mesos des de la primera votació ningú obté la confiança de la Cambra, la Presidència dissoldrà Les Corts i es convocaran noves eleccions.
Mazón, amb 27 mesos en el càrrec, s’ha convertit en el segon president més efímer de l’autogovern valencià després d’un any d’exigències de dimissió per la gestió de la dana. Les víctimes han celebrat la seua renúncia com ‘un èxit de la dignitat’ dels valencians i han advertit que no pararan fins a portar als responsables ‘a la presó’.
