Carlos Mazón ha anunciat la seua dimissió com president de la Generalitat Valenciana, un any després de la dana que va deixar 229 morts a València. Ha demanat perdó pels seus ‘errors’ de gestió, ha assegurat que ‘ja no pot més’ i ha confirmat que es mantindrà en funcions fins que Les Corts trien al seu relleu, la qual cosa obri un període de transició marcat per l’aritmètica parlamentària.
En una compareixença sense preguntes de quasi vint minuts i amb tot el seu Consell en primera fila, ha apel·lat a la majoria que PP i Vox sumen en Les Corts per a designar un nou president amb la ‘força especial’ que ell considera que ja no té per a continuar la reconstrucció. El missatge ha apuntat a un relleu ordenat que permeta reprendre l’agenda amb major impuls polític.
Mazón ha formalitzat a les 15.24 la seua renúncia en el registre de Les Corts. La presentació de l’escrit, unida a la decisió de no convocar eleccions anticipades, activa el mecanisme d’investidura. Fins que hi haja nou president, ell i el seu Consell seguiran en funcions, un marc que limita les grans decisions i centra l’activitat en la gestió ordinària.
Errors admesos i retrets
En el seu discurs, ha demanat perdó per ‘errors propis’ que, segons ha dit, li acompanyaran tota la vida, encara que no van ser ‘per mala fe’: no donar explicacions ‘a temps’, no sol·licitar la declaració d’emergència nacional i no cancel·lar la seua agenda per a traslladar-se a Utiel, la qual cosa va projectar la imatge que era ‘alié a l’emergència’. Eixes fallades, reconeguts per ell mateix, han minvat la seua autoritat política i alimentat les crítiques durant l’últim any.
Al costat de l’autocrítica, ha llançat retrets al Govern central: ha insistit que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ‘no va avisar del desbordament’ del barranc de Poio, que Aemet ‘va traslladar informació errònia’ i que l’Executiu ‘va retardar l’ajuda’ i està fent ‘una pèssima reconstrucció’. L’encreuament de responsabilitats evidencia la tensió entre administracions i explica part del bloqueig percebut en la gestió postemergència.
Mazón ha subratllat que el mal de la barrancada ‘és sobretot emocional’; ha recordat als 229 morts i al dolor ‘inimaginable’ de les seues famílies. També ha lamentat una ‘campanya brutal’ en la qual li han anomenat ‘assassí’ i en la qual, segons ha dit, ‘no han escatimat ni en mentides ni en pressupostos’. El clima de polarització descrit pel propi president ha emmarcat el seu últim any en el càrrec.
Ha afegit que este dimarts presidirà el ple setmanal del Consell i que ‘farà en tot moment el que li diga el seu facultatiu’, senyal que mantindrà l’activitat institucional durant la transició mentres gestiona el desgast personal que ha reconegut.
Reaccions i escenaris de relleu
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat la marxa de Mazón com ‘una decisió correcta’ i ha sostingut que ha patit ‘una cacera política i personal’ que ha de denunciar-se ‘amb tota intensitat’, subratllant que ‘no és un assassí’. El PP ha tancat files i ha enviat el missatge que la dimissió pretén assumir responsabilitats i passar pàgina.
Per part seua, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha avançat que no mouran fitxa amb el relleu fins que el PP ‘s’aclarisca’ i ‘isca dels seus dubtes’. El síndic José María Llanos ha assenyalat que no han tingut contacte amb el PP ni han parlat de ‘cap substitut’. Amb 13 escons, Vox té la clau per a una majoria absoluta al costat dels 40 del PP, la qual cosa condiciona tant el nom com les línies del pròxim Consell.
Des del Govern i l’oposició d’esquerres, diversos ministres han considerat que Mazón ‘no ha estat a l’altura’, que la seua dimissió ‘arriba tard’ i que ha oferit un ‘espectacle lamentable’ per intentar ‘culpar a uns altres del que són les seues pròpies culpes’. Diana Morant, líder del PSPV-PSOE, ha atribuït a les víctimes de la dana el ‘mèrit’ d’haver-se ‘cobrat el cap’ de Mazón i ha reclamat eleccions. Joan Baldoví, síndic de Compromís, li ha titllat de ‘indigne fins a l’últim dia’, ha afirmat que ‘intenta difuminar la seua pròpia culpa’ i ‘falta el respecte’ a la institució, ironitzant sobre ‘si està dimitit en diferit’.
Amb la renúncia registrada, els grups tenen 12 dies hàbils per a presentar candidats davant la Mesa de Les Corts. Després, la Presidència de la Cambra, sentida la Junta de Síndics, fixarà el ple d’investidura entre els tres i els set dies següents. Si transcorren dos mesos des de la primera votació sense que cap candidat obtinga la confiança, la Cambra es dissoldrà i es convocaran noves eleccions. El rellotge polític, per tant, ja corre i obliga PP i Vox a pactar amb rapidesa si volen evitar les urnes.
Mazón, que porta 27 mesos en el càrrec, es convertix en el segon president més breu de l’autogovern valencià. La seua dimissió arriba després d’un any d’exigències constants per la gestió de la dana, especialment de les víctimes, que han celebrat la decisió com ‘un èxit de la dignitat’ i advertixen que no pararan fins a portar als responsables ‘a la presó’. Tot apunta al fet que el debat sobre responsabilitats i reconstrucció seguirà en el centre de l’agenda pública mentres es definix el relleu.
