Maribel Vilaplana ha declarat que Carlos Mazón no sabia el que estava succeint durant la dana del 29 d’octubre i que no va percebre gens de pressa en ell quan van eixir del restaurant i van caminar cap a l’aparcament, al voltant de les 18.45 hores. El seu testimoniatge, després de quasi quatre hores de menjar amb el president, s’ha prolongat durant més de quatre hores i mitja en el Jutjat d’Instrucció 3 de Catarroja.
La compareixença ha sigut acordada per l’Audiència Provincial i, a petició de la instructora, la testimoni ha explicat que no conserva el tiquet de l’aparcament d’eixe dia. S’ha compromés a facilitar la seua matrícula perquè l’empresa gestora aporte el registre d’entrada i eixida del vehicle, amb l’objectiu de fixar amb precisió l’hora a la qual va abandonar el lloc.
Crides, missatges i un vídeo que no va obrir
Segons ha relatat, durant el menjar en El Ventorro Mazón ha atés crides i missatges i ha escrit amb freqüència, però ella no recorda haver sentit sonar el seu telèfon. Ha insistit que el president no va estar incomunicat i que, d’haver sentit el to, li hauria indicat que contestara; si va sonar i no el va agafar, va poder ser que ho penjara. A partir de les 17.30 hores, quan han començat a entrar nombroses crides, ella li ha proposat eixir del reservat perquè parlara amb tranquil·litat. Ha assenyalat que es va alçar almenys en una ocasió per a parlar amb la llavors consellera d’Interior, Salomé Pradas, a les 17.37, i que la pròpia testimoni va traure el seu portàtil per a continuar treballant davant el flux de comunicacions.
En general, ha dit que recorda haver escoltat ‘poc’ a Mazón parlar per telèfon, més ‘sentint que parlant’. No li ha traslladat continguts d’eixes converses i, en cap moment, ha sentit referències a la dana, al Cecopi o a les pluges. Quan es van reunir, sobre les 15.00 hores, ell li ha comentat que venia de veure als sindicats i no li ha esmentat la situació meteorològica. A València, ha recordat, no plovia i ella no tenia la percepció que estiguera passant ‘res’.
La periodista ha admés que a les 17.39 va rebre un enllaç a un vídeo amb imatges de les inundacions a Utiel, però no el va obrir i, per tant, no va poder compartir eixa informació amb el president. Ha reconegut que no haver obert eixe tuit li ‘turmenta‘.
Roba, pagament i passeig a l’aparcament
Un altre punt de la seua declaració ha girat entorn de la roba que vestia Mazón aquell dia. Ha assenyalat que ell va eixir del Palau amb vestit i corbata i que després se li va veure en el Cecopi amb camisa i jersei. Ella ha assegurat que en el menjar es va llevar l’americana i es va posar un jersei, encara que no sap si era la mateixa peça amb la qual va aparéixer després en el centre de coordinació. S’ha mostrat inquieta davant la possibilitat que algú insinue que el president es va desvestir en la seua presència.
Sobre la consumició, ha detallat que van menjar productes de temporada i van compartir una botella de vi, sense copes després. Ha indicat que va voler pagar la seua part, però Mazón li va respondre ‘ja està’. No ha vist que portaren un datàfon a la taula ni sap com es va abonar el compte.
Després del menjar, ha descrit l’actitud del president com ‘distesa’ i sense senyals d’urgència. En el camí cap a l’aparcament li ha proposat acudir a l’estadi del Llevant UD per a presenciar el derbi contra l’Elx. Ha assegurat que van caminar amb normalitat, que va entrar sola al pàrquing i que, abans de pagar, va tornar al cotxe perquè s’havia deixat el tiquet dins. No ha vist escortes ni membres de l’equip de Mazón; si els va haver de forma discreta, no es va adonar.
En les hores posteriors, ha afirmat que va parlar amb Mazón de matinada el 30 d’octubre i que ell li va dir que ‘havia sigut molt gros el succeït’ i que ‘no va saber res’ durant el menjar. L’endemà passat, segons el seu testimoniatge, el president la va tornar a cridar per a dir-li que, per la pressió, hauria d’eixir el seu nom i que era millor tallar tot contacte. Ella ha contat que va patir un atac de pànic i que va esborrar tot, fins i tot el contacte del president.
La testimoni ha passat per moments complicats durant la declaració, amb plors i sanglots, encara que ha rebutjat detindre-la malgrat que la jutgessa li ho ha oferit diverses vegades. Ha assegurat que va ser atesa recentment per un quadre d’ansietat. ‘Algun dia podré respirar, deixar de tindre malsons, no sap el que em dol que les víctimes pensen que jo puc anar de víctima’, ha lamentat, i s’ha preguntat com ‘Mazón va poder seguir el menjar amb normalitat, com si no passara res’.
Amb estos elements, la declaració ha buscat ordenar la seqüència del 29-O i delimitar el grau d’informació que va rebre el president durant el menjar. La verificació de l’hora d’eixida de l’aparcament pot ajudar a encaixar els temps que la testimoni ha descrit.



