20 C
València
Dilluns, 10 novembre, 2025

L’import mitjà de les hipoteques puja un 74% en la Comunitat Valenciana i un 63% a Espanya en una dècada

L’import mitjà de les hipoteques per a comprar vivenda ha augmentat amb força en l’última dècada. Entre agost de 2015 i agost de 2025, la Comunitat Valenciana ha registrat una alça del 74%, mentres que en el conjunt d’Espanya la pujada ha sigut del 63%, d’acord amb els registres de l’INE de l’agost passat, últim mes disponible.

En l’àmbit nacional, el préstec mitjà ha passat de 104.318 a 169.650 euros. Este avanç s’ha produït en paral·lel a un encariment del metre quadrat des de 1.524 fins a 2.679 euros, una pujada pròxima al 76%. Que l’import dels préstecs haja crescut una mica menys que el preu per metre quadrat suggerix que els compradors han aportat més estalvi inicial o que les entitats han mantingut criteris de finançament prudents, la qual cosa ha contingut la relació entre preu i finançament.

Madrid i Andalusia lideren les alces

La Comunitat de Madrid ha concentrat el major salt: l’import mitjà de les hipoteques pràcticament s’ha duplicat, en passar de 141.847 a 276.158 euros, un 95% més. En paral·lel, el preu per metre quadrat a la regió ha passat de 1.557 a 4.384 euros, per la qual cosa l’encariment de la vivenda ha sigut molt superior al del préstec mitjà. Esta bretxa implica que una part de l’ajust s’ha traslladat a l’estalvi previ o a l’elecció d’immobles de menor superfície per a quadrar pressupostos.

A Andalusia, la hipoteca mitjana ha pujat un 77%, des de 89.042 fins a 157.647 euros, en un mercat en el qual el metre quadrat s’ha encarit un 59%. En este cas, el préstec ha crescut per damunt del preu per metre quadrat, la qual cosa apunta a operacions que han requerit un major volum de finançament o a la compra de vivendes de major grandària.

Entre els factors que han pressionat els preus en estes comunitats es troba la compravenda de vivenda lliure per part d’estrangers, que en el primer semestre de l’any ha crescut un 2% interanual fins a 71.155 operacions. Britànics, marroquins i alemanys s’han situat al capdavant i han concentrat el 19,3% del total nacional. Madrid i Andalusia, especialment la Costa del Sol, s’han convertit en destins preferents per a grans inversors i compradors amb alt poder adquisitiu, la qual cosa ha intensificat la demanda en zones prevalga i ha tensionado l’oferta local.

La resta del mapa autonòmic mostra alces generalitzades. A més del 74% de la Comunitat Valenciana i del 70% de Balears, figuren Canàries (68%), La Rioja (63%), Murcia (56%), Catalunya (53%), Navarra (50%) i País Basc (45%). Tanquen la llista Cantàbria i Castella-la Manxa (43%), Castella i Lleó (37%), Galícia (35%), Astúries (33%), Aragó (31%) i Extremadura (28%). La disparitat territorial reflectix mercats amb dinàmiques distintes: àrees urbanes i turístiques han registrat majors pressions de demanda, mentres que les regions amb menor pressió han mostrat increments més moderats.

Què significa per a les llars

L’augment de l’import mitjà de les hipoteques ha elevat l’esforç financer dels compradors. Amb preus més alts, les llars han necessitat més estalvi per a l’entrada o han assumit imports majors, la qual cosa es traduïx en quotes més exigents si les condicions de finançament es mantenen. Este context també ha espentat a molts demandants a ajustar expectatives, ja siga buscant vivendes de menor grandària, desplaçant-se a àrees perifèriques o comparant més les condicions per a optimitzar el seu pressupost.

En conjunt, la dècada ha consolidat una tendència alcista del mercat residencial: els préstecs han crescut de forma generalitzada, encara que en termes mitjans ho han fet per davall del preu del metre quadrat. La combinació de demanda interna i estrangera ha sigut determinant en els majors pols d’atracció, mentres que la resta del territori ha avançat a ritmes més continguts.

Últimes notícies

Investiguen l’agressió a un policia anara de servici a Vinalesa: ferit greu

Un policia nacional va ser trobat greument ferit en un carrer de Vinalesa la vesprada del dissabte. La investigació seguix oberta per a esclarir com va ocórrer l'agressió.

López-Arostegui: l’ambició i la concentració han de ser màximes

López-Arostegui va reconéixer la dificultat del dol d'Eurolliga davant el Reial Madrid i va fixar les claus: energia, defensa i córrer, amb l'empenyiment del Roig Arena. Després de dos derrotes seguides, València Basket va buscar retrobar-se amb el seu joc.

La jutgessa de la dana rebutja citar a Barrachina i demana l’informe de la presa de Buseo

El jutjat que investiga la gestió de la dana ha rebutjat la testifical de Barrachina i ha demanat l'informe de la presa de Buseo i la identitat dels operaris. També sol·licita dades a Emergències i admet una acusació popular amb fiança.

Detinguda una dona per lesionar els ulls del seu fill de 2 anys amb un líquid irritant

Una dona de 27 anys ha sigut detinguda a Alacant per presumptament abocar un líquid irritant en els ulls del seu fill de 2 anys. El menor ha millorat després d'un llarg ingrés i ha quedat sota tutela de la Generalitat.

La jutgessa de la DANA demana a la Generalitat detallar les alertes de mitjans del 28 i 29-O

La instructora de Catarroja ha reclamat a la Generalitat que precise per quina via es van rebre alertes i dossiers de mitjans el 28 i 29-O i qui els va rebre. També ha incorporat comunicacions de teleassistència i ha rebutjat una prova sobre documents firmats per Mazón.

La jutgessa de la DANA ha desestimat obrir peça separada per possible fals testimoniatge de Vilaplana

La instructora de la causa per la gestió de la DANA ha rebutjat obrir una peça separada pel possible fals testimoniatge de Maribel Vilaplana. Manté les testificals ja acordades i recorda que eixa valoració només pot fer-se al final del procediment.

L’IVAM vol internacionalitzar-se en 2026 amb més presència de dones artistes i focus territorial

L'IVAM ha presentat el seu programa per a 2026, amb tretze projectes orientats a internacionalització, sostenibilitat i territori, i una aposta per dones artistes. L'agenda inclou mostres de Tania Candiani, Melanie Smith i Joana Vasconcelos, una relectura de la col·lecció i un homenatge a l'Albufera.

John Eliot Gardiner debuta en Els Arts amb simfonies de Sibelius i Dvořák

El mestre britànic dirigirà per primera vegada a Espanya al capdavant de la OCV, en un programa que unix a Dvořák i Sibelius en Els Arts. La cita, una de les més esperades de la temporada, marcarà una fita per a l'orquestra valenciana.