15.6 C
València
Divendres, 9 gener, 2026

L’import mitjà de les hipoteques puja un 74% en la Comunitat Valenciana i un 63% a Espanya en una dècada

L’import mitjà de les hipoteques per a comprar vivenda ha augmentat amb força en l’última dècada. Entre agost de 2015 i agost de 2025, la Comunitat Valenciana ha registrat una alça del 74%, mentres que en el conjunt d’Espanya la pujada ha sigut del 63%, d’acord amb els registres de l’INE de l’agost passat, últim mes disponible.

En l’àmbit nacional, el préstec mitjà ha passat de 104.318 a 169.650 euros. Este avanç s’ha produït en paral·lel a un encariment del metre quadrat des de 1.524 fins a 2.679 euros, una pujada pròxima al 76%. Que l’import dels préstecs haja crescut una mica menys que el preu per metre quadrat suggerix que els compradors han aportat més estalvi inicial o que les entitats han mantingut criteris de finançament prudents, la qual cosa ha contingut la relació entre preu i finançament.

Madrid i Andalusia lideren les alces

La Comunitat de Madrid ha concentrat el major salt: l’import mitjà de les hipoteques pràcticament s’ha duplicat, en passar de 141.847 a 276.158 euros, un 95% més. En paral·lel, el preu per metre quadrat a la regió ha passat de 1.557 a 4.384 euros, per la qual cosa l’encariment de la vivenda ha sigut molt superior al del préstec mitjà. Esta bretxa implica que una part de l’ajust s’ha traslladat a l’estalvi previ o a l’elecció d’immobles de menor superfície per a quadrar pressupostos.

A Andalusia, la hipoteca mitjana ha pujat un 77%, des de 89.042 fins a 157.647 euros, en un mercat en el qual el metre quadrat s’ha encarit un 59%. En este cas, el préstec ha crescut per damunt del preu per metre quadrat, la qual cosa apunta a operacions que han requerit un major volum de finançament o a la compra de vivendes de major grandària.

Entre els factors que han pressionat els preus en estes comunitats es troba la compravenda de vivenda lliure per part d’estrangers, que en el primer semestre de l’any ha crescut un 2% interanual fins a 71.155 operacions. Britànics, marroquins i alemanys s’han situat al capdavant i han concentrat el 19,3% del total nacional. Madrid i Andalusia, especialment la Costa del Sol, s’han convertit en destins preferents per a grans inversors i compradors amb alt poder adquisitiu, la qual cosa ha intensificat la demanda en zones prevalga i ha tensionado l’oferta local.

La resta del mapa autonòmic mostra alces generalitzades. A més del 74% de la Comunitat Valenciana i del 70% de Balears, figuren Canàries (68%), La Rioja (63%), Murcia (56%), Catalunya (53%), Navarra (50%) i País Basc (45%). Tanquen la llista Cantàbria i Castella-la Manxa (43%), Castella i Lleó (37%), Galícia (35%), Astúries (33%), Aragó (31%) i Extremadura (28%). La disparitat territorial reflectix mercats amb dinàmiques distintes: àrees urbanes i turístiques han registrat majors pressions de demanda, mentres que les regions amb menor pressió han mostrat increments més moderats.

Què significa per a les llars

L’augment de l’import mitjà de les hipoteques ha elevat l’esforç financer dels compradors. Amb preus més alts, les llars han necessitat més estalvi per a l’entrada o han assumit imports majors, la qual cosa es traduïx en quotes més exigents si les condicions de finançament es mantenen. Este context també ha espentat a molts demandants a ajustar expectatives, ja siga buscant vivendes de menor grandària, desplaçant-se a àrees perifèriques o comparant més les condicions per a optimitzar el seu pressupost.

En conjunt, la dècada ha consolidat una tendència alcista del mercat residencial: els préstecs han crescut de forma generalitzada, encara que en termes mitjans ho han fet per davall del preu del metre quadrat. La combinació de demanda interna i estrangera ha sigut determinant en els majors pols d’atracció, mentres que la resta del territori ha avançat a ritmes més continguts.

Últimes notícies

Robles exigix a Feijóo que demane disculpes per dir que l’UME no va estar en la DANA de València

La ministra de Defensa ha reclamat a Feijóo una rectificació pública per qüestionar l'actuació de la UME durant la DANA a València. Ha sostingut que la unitat va actuar des del primer moment i que el líder del PP ho sabia.

Casa Mediterrani fixa com a repte per a 2026 l’entrada de Síria en el seu Consell Diplomàtic

Casa Mediterrani s'ha proposat incorporar a Síria al seu Consell Diplomàtic en 2026 i reactivar les reunions de l'òrgan després de dos anys d'aturada. L'entitat prepara a més una cimera internacional a Alacant, definix sis eixos per a 2026 i consolida el seu creixement digital.

El preu de la tòfona a Castelló es desploma un 75% i encén les alarmes del sector

El preu en origen ha caigut d'uns 500 €/kg a 125-150 €/kg, molt lluny dels 1.000-1.500 €/kg d'altres campanyes. El sector l'atribuïx a l'excés d'oferta, la menor demanda i l'impacte d'una plaga, i reclama mesures.

El nou finançament autonòmic aportarà quasi 21.000 milions més a les comunitats en 2027

Hisenda ha xifrat en 20.975 milions l'augment de recursos en 2027 per a les comunitats de règim comú. El total ascendiria a 224.507 milions, un 47% més que en 2023.

Indonèsia dona per acabada la busca del xiquet espanyol desaparegut després del naufragi en Komodo

Les autoritats van posar fi a quinze jornades de rastreig sense resultats després de l'enfonsament del 26 de desembre al Parc Nacional de Komodo. La família va agrair l'esforç dels equips.

Marcelino advertix d’un Alabés dinàmic, solidari i intens que juga bé

Marcelino va analitzar a l'Esportiu Alabés, al qual va definir com a dinàmic, solidari i intens, i va avisar d'un partit exigent per al Vila-real. El tècnic va valorar el moment de l'equip, la possible alta de Partey i va elogiar a Parell després dels seus 250 partits.

De València a Barcelona: la cirurgia que va retornar mobilitat a Darío i aferma a Vall d’Hebron i Germans Trias com CSUR

Sanitat reconeix a Vall d'Hebron (pediatria) i Germans Trias (adults) com a centres de referència per a cirurgia de trastorns del moviment. El cas de Darío il·lustra l'impacte d'estes intervencions quan els fàrmacs no funcionen.

Detingut per robar més de 30 metres de cablejat de l’enllumenat públic a València

La Policia Local ha arrestat a un home de 34 anys després de ser interceptat amb més de 30 metres de cable de coure i ferramentes. El tram afectat va quedar sense llum, amb risc per a vianants i trànsit.