Una exemplar femella de serval, de 5 anys, ha sigut rescatada d’un domicili de la província d’Alacant i entregada al major centre de recuperació de primats i grans felins del sud d’Europa, gestionat per AAP Primadomus a Villena. El trasllat permet que l’animal reba atenció especialitzada i allotjament adaptat a les seues necessitats, alguna cosa que resulta complex en un entorn domèstic.
La Guàrdia Civil ha informat que la serval, anomenada Til·la, vivia amb una família que l’havia adquirida fa quatre anys i que ara ha reconegut que no podia mantindre-la amb seguretat ni de manera responsable. L’admissió confirma les dificultats de maneig d’estos felins en una llar: conserven conducta caçadora, requerixen espai i estimulació constants i, a mesura que creixen, augmenten els riscos per a convivents i veïns, a més de la impossibilitat de complir amb les seues necessitats etològiques.
Un gat serval no és una mascota
Des de la Coalició per al Llistat Positiu han subratllat: ‘Un gat serval no és un animal de companyia’ i ‘el fet que un animal exòtic haja sigut criat en captivitat no elimina la seua naturalesa salvatge, i per tant conserva els seus instints naturals i les seues necessitats comportamentals’, de manera que continuen sent ‘depredadors caçadors i tenen una necessitat natural de territori i espai, la qual cosa els convertix en no aptes com a animals de companyia’. També han alertat: ‘no es poden adaptar a la vida en captivitat, menys encara en un entorn domèstic, on patixen enormement. La frustració i el malestar que els comporta la captivitat pot derivar en comportaments més agressius del normal, arribant en molts casos a mossegar, arrapar, destrossar objectes, atacar a altres animals o a les persones’. Este col·lectiu reunix a ANDA, FAADA i AAP Primadomus, i promou un llistat que limite la tinença a espècies segures i adequades per a viure en captivitat.
El serval (Leptailurus serval) habita de manera natural en sabanes i prades de l’Àfrica subsahariana. Està inclòs en l’apèndix II de CITES, categoria que no implica amenaça d’extinció immediata, però sí que obliga a controlar estrictament el seu comerç per a evitar que la pressió del mercat pose en risc les seues poblacions. Eixe control no suprimix el comerç, però establix requisits i supervisió.
A més de la seua gran agilitat —poden saltar fins a 3 metres per a capturar aus en vol—, els servales es troben entre els cinc animals amb més sol·licituds de rescat a Espanya i a Europa. Esta dada reflectix la creixent evidència que no són adequats per a la vida domèstica: la seua naturalesa salvatge i les seues necessitats d’espai, exercici i estímuls superen el que una llar pot brindar, la qual cosa desemboca en lliuraments voluntaris o intervencions de les autoritats.
En eixe context, la Coalició per al Llistat Positiu ha assenyalat que recentment, en una operació contra el narcotràfic en Gran Canària, la Guàrdia Civil es va confiscar de cinc servales: una femella adulta gestant, un mascle adult i tres cries d’uns quatre mesos. El cas il·lustra la presència d’exemplars en circuits il·lícits i la dificultat de garantir el seu benestar fora de centres especialitzats.
A l’espera de l’aprovació d’un Llistat Positiu, a Espanya ja està prohibida l’adquisició, tinença i cria per particulars de mamífers exòtics que en estat adult superen els 5 quilos de pes. Els servales poden aconseguir fins a 18 quilos, per la qual cosa queden fora de la tinença privada. En la pràctica, estos casos acaben en rescats, decomisos o lliuraments, amb els animals derivats a instal·lacions com AAP Primadomus, on s’avalua el seu estat i se’ls oferix un entorn més d’acord amb la seua espècie.
