Presó per al líder de la primera cèl·lula de The Base a Espanya

El jutge de l’Audiència Nacional Antonio Piña ha decretat presó provisional i sense fiança per a David D. G., presumpte líder de la primera cèl·lula a Espanya de l’organització neonazi The Base, desmantellada a Castelló al costat d’altres dos integrants. La mesura s’adopta per risc de fugida, de reiteració delictiva i d’interferència en les fonts de prova, atesa l’estructura jerarquitzada del grup i al paper prioritari que l’investigat hauria exercit.

La Fiscalia atribuïx a David D. G. delictes de pertinença a organització terrorista, captació, adoctrinament i ensinistrament amb finalitats terroristes. En l’acte se subratlla que l’investigat coneix que The Base és considerada entitat terrorista a nivell europeu i que assumix les conseqüències penals de la seua integració, la qual cosa reforça la necessitat de la mesura cautelar.

Contacte amb la cúpula i pla d’implantació

El jutge sosté que l’investigat lidera la implantació i consolidació de The Base a Espanya i que ha mantingut contacte directe amb el líder internacional de l’organització, la qual cosa evidenciaria la seua adhesió als seus fins. Entre eixos objectius figura la creació de cèl·lules denominades ‘unitats insurgents’ que, sota encobriment i estrictes mesures de seguretat, realitzen atacs selectius per a desestabilitzar els Estats en els quals operen.

L’acte descriu una activitat continuada de captació i adoctrinament en els postulats ideològics del grup: un ideari d’odi, extremista i violent que inclou la defensa i propaganda de posicions aceleracionistas, l’adquisició i maneig d’armes tipus PCP, tècniques de combat amb armes blanques, teories preparacionistas i survivalistas, així com equipament i entrenament tàctic. Esta combinació de discurs i pràctiques, segons el jutge, està orientada al que el grup denomina la ‘lluita per la secessió blanca’.

La investigació situa al sospitós impartint ensinistrament a terceres persones mitjançant entrenaments tàctics als voltants d’Onda (Castelló), on es va observar a diverses persones practicant amb diferents armes. A més, es va detectar un apilament anormal d’armes i objectes lesius, indumentària paramilitar i material mèdic de combat. Eixe apilament no s’hauria limitat al magatzematge: els investigats portarien i usarien amb assiduïtat armes blanques en la via pública, un factor que, sumat a la seua radicalitat, incrementa el perill per a la seguretat.

L’acte assenyala indicis de finançament rebut des de l’estructura internacional de The Base i també de finançament local mitjançant tràfic de drogues a petita escala, concretament marihuana i cocaïna, per a sostindre l’activitat de la cèl·lula a Espanya. Se’ls vincula amb múltiples actes violents, entre ells un desplaçament a Madrid per a localitzar i agredir a una persona per venjança. L’escrit destaca la reiterada incitació a la violència en converses i missatges, així com antecedents de detencions per delictes violents i d’odi, amb aprehensió d’armes blanques i de gas amb bales d’acer. Tot això se suma al que el jutge descriu com un exacerbat doctrinari supremacista de nacionalisme blanc i al fet que la causa es troba en una fase inicial, amb el risc d’afectació de proves.

Què és The Base i com opera

The Base és un grup paramilitar neonazi fundat en 2018 als Estats Units que perseguix el col·lapse del sistema mitjançant actes terroristes amb la finalitat d’imposar la supremacia blanca. Compta amb cèl·lules al Canadà, Austràlia, Sud-àfrica i diversos països europeus, i està catalogada com a organització terrorista a Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà, el Regne Unit i, des de juliol de 2024, a la Unió Europea.

Segons la policia estatunidenca i Europol, el seu líder i fundador és Rinaldo Nazzaro, conegut pels àlies ‘Norman Spear’ i ‘Roman Wolf’, a qui es considera establit a Rússia. Nazzaro va començar organitzant grups paramilitars en terrenys de l’estat de Washington i va consolidar la captació d’adeptes a través d’internet.

La filosofia del grup és aceleracionista: busca precipitar la caiguda de les institucions mitjançant el terror, per a obrir un escenari de guerra racial i, en últim terme, un Estat integrat per hòmens blancs. Per a això, articulen xicotetes cèl·lules de dos o tres membres que s’entrenen militarment i recluten en línia, una estructura descentralitzada que afavorix l’encobriment i la mobilitat operativa.

Les primeres referències públiques a l’entramat van aparéixer en 2018 en la revista Vice, que va assenyalar l’organització en internet de grups neonazis als Estats Units i el Canadà i el reclutament d’extremistes amb experiència militar i en explosius. En 2019 membres del grup van ser vinculats a actes de vandalisme contra sinagogues a Wisconsin i Michigan, i a l’octubre de 2021 dos integrants van ser condemnats als Estats Units a 9 anys de presó per delictes destinats a promoure el terrorisme. A Europa, un jove de Apulia (Itàlia) va ser detingut a l’octubre de 2022 per labors de reclutament amb finalitats de terrorisme internacional i per propaganda i incitació a l’odi. Un any després, al novembre de 2023, Europol i Eurojust van coordinar una operació a Bèlgica, Croàcia, Alemanya, Lituània, Romania i Itàlia que es va saldar amb detencions i interrogatoris de diversos sospitosos.

Últimes notícies

Roy Revivo fa història com a primer futbolista israelià de l’Elx

El lateral esquerre Roy Revivo, fitxat en l’últim dia de mercat, s’ha convertit en el primer jugador israelià que defensa la samarreta de l’Elx en 103 anys d’història.

Ingressen a presó quatre detinguts per robatoris en vivendes habitades amb la tècnica de l’‘impresioning’

Quatre hòmens d’origen georgià han ingressat en presó provisional després que la Policia Nacional haja desarticulat a València una cèl·lula d’una banda itinerant especialitzada en robatoris en vivendes habitades mitjançant la tècnica de l’‘impresioning’. Els agents els han detingut in fraganti quan es disposaven a cometre nous robatoris i han intervingut ferramentes, joies i més de 13.000 euros en efectiu.

Villena crearà una comissió per a aclarir les responsabilitats pel robatori del Tresor

El ple de Villena ha aprovat per unanimitat crear una comissió municipal per a analitzar l’origen del MUVI i les seues mesures de seguretat després del robatori exprés del Tresor de Villena. L’alcalde també ha sol·licitat un informe per a determinar qui és el responsable de la guarda i custòdia de la col·lecció.

Hereu reclama normalitzar al més prompte possible la vida a Ceuta i esquiva valorar el paper de Marroc

El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha defensat a Castelló que la prioritat ara és recuperar la normalitat social, econòmica i urbana a Ceuta, i ha evitat pronunciar-se sobre l'informe policial que apunta a una possible implicació de Marroc en l'entrada massiva de migrants.

Hereu exigix més sensibilitat de Brussel·les amb la ceràmica de Castelló

El ministre Jordi Hereu ha demanat a la Comissió Europea un ‘benchmark’ específic per a la indústria ceràmica i ha reclamat més sensibilitat amb l’impacte de les seues decisions sobre un sector clau per a Castelló.

Veïns d’Alacant criden a manifestar-se contra el model turístic el 19 de setembre

Diverses plataformes de vivenda d’Alacant han convocat per al 19 de setembre una manifestació contra el model turístic actual i per una ciutat més habitable. Critiquen la precarietat laboral i l’encariment de la vivenda que, segons afirmen, genera el monocultiu turístic.

Schinocca defensa el mercat de l’Elx i la venda milionària d’Affengruber

El director general de l’Elx, Pedro Schinocca, assegura que el club ha tancat un mercat de fitxatges excel·lent, amb una plantilla compensada, i justifica la venda del central David Affengruber per prop de 12 milions d’euros.

Compromís acusa Mazón de burlar-se de les víctimes de la DANA

Joan Baldoví acusa Carlos Mazón de continuar burlant-se de les víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024 i critica que el PP el mantinga com a diputat autonòmic aforat.