17.7 C
València
Divendres, 5 desembre, 2025

Presó per al líder de la primera cèl·lula de The Base a Espanya

El jutge de l’Audiència Nacional Antonio Piña ha decretat presó provisional i sense fiança per a David D. G., presumpte líder de la primera cèl·lula a Espanya de l’organització neonazi The Base, desmantellada a Castelló al costat d’altres dos integrants. La mesura s’adopta per risc de fugida, de reiteració delictiva i d’interferència en les fonts de prova, atesa l’estructura jerarquitzada del grup i al paper prioritari que l’investigat hauria exercit.

La Fiscalia atribuïx a David D. G. delictes de pertinença a organització terrorista, captació, adoctrinament i ensinistrament amb finalitats terroristes. En l’acte se subratlla que l’investigat coneix que The Base és considerada entitat terrorista a nivell europeu i que assumix les conseqüències penals de la seua integració, la qual cosa reforça la necessitat de la mesura cautelar.

Contacte amb la cúpula i pla d’implantació

El jutge sosté que l’investigat lidera la implantació i consolidació de The Base a Espanya i que ha mantingut contacte directe amb el líder internacional de l’organització, la qual cosa evidenciaria la seua adhesió als seus fins. Entre eixos objectius figura la creació de cèl·lules denominades ‘unitats insurgents’ que, sota encobriment i estrictes mesures de seguretat, realitzen atacs selectius per a desestabilitzar els Estats en els quals operen.

L’acte descriu una activitat continuada de captació i adoctrinament en els postulats ideològics del grup: un ideari d’odi, extremista i violent que inclou la defensa i propaganda de posicions aceleracionistas, l’adquisició i maneig d’armes tipus PCP, tècniques de combat amb armes blanques, teories preparacionistas i survivalistas, així com equipament i entrenament tàctic. Esta combinació de discurs i pràctiques, segons el jutge, està orientada al que el grup denomina la ‘lluita per la secessió blanca’.

La investigació situa al sospitós impartint ensinistrament a terceres persones mitjançant entrenaments tàctics als voltants d’Onda (Castelló), on es va observar a diverses persones practicant amb diferents armes. A més, es va detectar un apilament anormal d’armes i objectes lesius, indumentària paramilitar i material mèdic de combat. Eixe apilament no s’hauria limitat al magatzematge: els investigats portarien i usarien amb assiduïtat armes blanques en la via pública, un factor que, sumat a la seua radicalitat, incrementa el perill per a la seguretat.

L’acte assenyala indicis de finançament rebut des de l’estructura internacional de The Base i també de finançament local mitjançant tràfic de drogues a petita escala, concretament marihuana i cocaïna, per a sostindre l’activitat de la cèl·lula a Espanya. Se’ls vincula amb múltiples actes violents, entre ells un desplaçament a Madrid per a localitzar i agredir a una persona per venjança. L’escrit destaca la reiterada incitació a la violència en converses i missatges, així com antecedents de detencions per delictes violents i d’odi, amb aprehensió d’armes blanques i de gas amb bales d’acer. Tot això se suma al que el jutge descriu com un exacerbat doctrinari supremacista de nacionalisme blanc i al fet que la causa es troba en una fase inicial, amb el risc d’afectació de proves.

Què és The Base i com opera

The Base és un grup paramilitar neonazi fundat en 2018 als Estats Units que perseguix el col·lapse del sistema mitjançant actes terroristes amb la finalitat d’imposar la supremacia blanca. Compta amb cèl·lules al Canadà, Austràlia, Sud-àfrica i diversos països europeus, i està catalogada com a organització terrorista a Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà, el Regne Unit i, des de juliol de 2024, a la Unió Europea.

Segons la policia estatunidenca i Europol, el seu líder i fundador és Rinaldo Nazzaro, conegut pels àlies ‘Norman Spear’ i ‘Roman Wolf’, a qui es considera establit a Rússia. Nazzaro va començar organitzant grups paramilitars en terrenys de l’estat de Washington i va consolidar la captació d’adeptes a través d’internet.

La filosofia del grup és aceleracionista: busca precipitar la caiguda de les institucions mitjançant el terror, per a obrir un escenari de guerra racial i, en últim terme, un Estat integrat per hòmens blancs. Per a això, articulen xicotetes cèl·lules de dos o tres membres que s’entrenen militarment i recluten en línia, una estructura descentralitzada que afavorix l’encobriment i la mobilitat operativa.

Les primeres referències públiques a l’entramat van aparéixer en 2018 en la revista Vice, que va assenyalar l’organització en internet de grups neonazis als Estats Units i el Canadà i el reclutament d’extremistes amb experiència militar i en explosius. En 2019 membres del grup van ser vinculats a actes de vandalisme contra sinagogues a Wisconsin i Michigan, i a l’octubre de 2021 dos integrants van ser condemnats als Estats Units a 9 anys de presó per delictes destinats a promoure el terrorisme. A Europa, un jove de Apulia (Itàlia) va ser detingut a l’octubre de 2022 per labors de reclutament amb finalitats de terrorisme internacional i per propaganda i incitació a l’odi. Un any després, al novembre de 2023, Europol i Eurojust van coordinar una operació a Bèlgica, Croàcia, Alemanya, Lituània, Romania i Itàlia que es va saldar amb detencions i interrogatoris de diversos sospitosos.

Últimes notícies

El PP veu un gran encert en el nou Consell i destaca la seua solvència

El PP en Les Corts ha valorat el nou Consell de Juanfran Pérez Llorca com un gran encert i ha subratllat la seua solvència, alineat amb estabilitat i diàleg.

Corberán descarta un partit parany i anticipa un dol competitiu i exigent davant el Cartagena

El tècnic del València va remarcar que el Cartagena està ben treballat i que l'eliminatòria requerirà màxima serietat. Va assenyalar el calendari atapeït i decisions en la porteria i l'onze.

Alacant ha aprovat el projecte de pressupost de 2026: 367,3 milions i reforç de neteja i manteniment

La Junta de Govern Local ha aprovat el projecte de comptes per 367,3 milions, un 5,8% més que en 2025, amb 19,6 milions en inversions i un impuls a neteja i manteniment. El pla social manté 13,7 milions i es dupliquen ajudes de natalitat i lloguer jove; ara s'obri el període d'esmenes.

Pérez Llorca preveu tancar abans de Nadal el relleu de Mazón al capdavant del PPCV

Pérez Llorca confia a culminar abans de Nadal la substitució de Mazón com a president del PPCV. Prioritza la formació del nou Consell i la coordinació amb la direcció nacional.

El PSPV titlla d’estafa política el nou Consell i el veu un insult a les víctimes de la dana

El PSPV ha carregat contra el primer Consell de Juanfran Pérez Llorca per la seua continuïtat quasi total. Denúncia que no atén les demandes de canvi després de la dana del 29 d'octubre.

Pradas aportarà a la jutgessa els missatges de Whatsapp amb Mazón del dia de la dana

La exconsellera entregarà de manera voluntària a la jutgessa de Catarroja els missatges de Whatsapp amb Carlos Mazón i el seu cap de gabinet sobre la gestió de la dana. La magistrada havia preguntat per ells després d'una entrevista televisiva.

Pérez Llorca cridarà a Pedro Sánchez per a demanar una reunió sobre la DANA i assumptes de la Comunitat

Pérez Llorca cridarà a Pedro Sánchez per a sol·licitar una reunió centrada en la recuperació després de la DANA del 29 d'octubre de 2024 i en altres qüestions valencianes. El nou Consell manté la continuïtat i crea un comissionat com a comandament únic per a la reconstrucció.

Pérez Llorca conforma un Consell d’11 conselleries: huit repetixen, tres s’incorporen i una ix

Pérez Llorca ha nomenat un nou Govern valencià amb 11 conselleries i tres vicepresidències. Huit consellers es mantenen, entren tres perfils i una responsable ix.