L’anestesista que va sedar a la xiqueta de 6 anys morta el 20 de novembre després de ser atesa en una clínica dental d’Alzira ha quedat este dijous en llibertat amb mesures cautelars. La decisió la va adoptar la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància número 5 d’Alzira, després que el professional fora detingut el dimecres per homicidi imprudent i lloc a disposició judicial.
Entre les condicions fixades figuren l’obligació de comparéixer periòdicament davant el jutjat, la retirada del passaport i la prohibició d’eixir del territori nacional. Estes mesures busquen assegurar que l’investigat estiga localitzable durant la instrucció i evitar riscos habituals en esta fase del procediment.
La jutgessa ha rebutjat la presó provisional sol·licitada pel Ministeri Públic al no apreciar risc de fugida, en considerar acreditat l’arrelament del detingut a Espanya, ni risc de destrucció de proves. Amb eixa anàlisi, el tribunal aplica el criteri de proporcionalitat i opta per cautelars menys oneroses mentres es recapten elements clau.
Investigació en fase inicial
L’anestesista queda investigat per homicidi per imprudència professional, lesions per imprudència professional, furt i omissió del deure de socors, sense perjuí d’ulterior qualificació conforme avance la investigació. Esta fórmula implica que la tipificació podria modificar-se a la llum del que llancen les diligències.
Segons l’acte, ara com ara no existixen elements suficientment incriminatoris com per a acordar l’ingrés a la presó. Abans han d’incorporar-se la història clínica de les dos menors i els resultats de les analítiques de les mostres obtingudes. Eixa documentació i les proves de laboratori seran determinants per a reconstruir l’ocorregut durant l’atenció odontològica i valorar si va existir una actuació professional imprudent.
L’investigat va sedar també a una altra xiqueta de 4 anys que va patir lesions i va romandre ingressada fins al dimarts a l’Hospital Clínic de València. L’existència de dos episodis pròxims en el temps forma part de la causa i pot aportar informació rellevant sobre el context assistencial i els protocols aplicats.
En este moment incipient, la instructora entén que no hi ha indicis racionals suficients que la causa definitiva de la mort puga atribuir-se exclusivament a una imprudència professional greu o menys greu de l’investigat. Per això, manté la investigació oberta i condiciona qualsevol decisió més severa a l’arribada dels informes clínics i analítics sol·licitats.
